diumenge, 19 de setembre del 2010

Veurem una terra que posi llibertat (J.A. Labordeta)

Homenatge a José Antonio Labordeta.



Canto a la libertad

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano, aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar,
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado,
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios,
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que empujarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento,
que arranque los matojos,
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad...



Pero hombre, yo voy tranquilamente... ¿pero no puede uno hablar aquí, o qué? ¡Coño!, que a ver si no puede uno hablar aquí... a la mierda, joder! Estoy hablando con el ministro y no con ustedes... Estoy hablando con el ministro y no con ustedes. Ustedes están habituados a hablar siempre, porque aquí han controlado el poder, ustedes, toda la vida, y ahora les fastidia que vengamos aquí las gentes que hemos estado torturados y ¿roturados? por la dictadura a poder hablar. ¡Eso es lo que les jode a ustedes! Coño, ¡si es verdad! Joder, ea a la mierda! (...) Usted culpa a los socialistas y yo le voy a decir: ¿y a mí qué? ¿a mí qué? Yo no tengo nada que ver con los socialistas.

dijous, 16 de setembre del 2010

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE / ELS JEN-PSM A LA DIADA DE CATALUNYA


Un any més, els illencs hi vàrem esser; com diu el company Toni Trobat "com el 1714 però sense fer de mariners o artillers. Festa sí, lluita també!".

Hi hi va haver lluita, i hi va haver festa. Reivindicant i festejant que sense les illes no hi ha país, i que tot país té dret a decidir el seu futur.

I mentre caminàvem cap a Arc de Triomf, rodejat de gent coneguda i estimada que vol construir un país lliure, just, sostenible i solidari, vaig recordar unes paraules del sud...

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés

dilluns, 6 de setembre del 2010

No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí


Citar Gandhi mai està de més. Però en dies com aquest és més adient que mai.

ETA ha anunciat que fa mesos va decidir no dur a terme accions armades ofensives. Benvingut sigui, manco és res. Però l'únic que realment cal esperar d'una banda armada terrorista és la seva dissolució; el demés, fum que enfosqueix la llum de la llibertat.

Als Governs espanyol i basc els toca estar a l'altura, i treballar per la pau sense caure en el joc d'uns terroristes que tenen el cinisme de demanar "els mínims democràtics per a emprendre el procés democràtic". La majoria de ciutadans tenim ben assumits els mínims democràtics; certament hem de millorar certs aspectes, com per exemple el dret a decidir de les nacions sense estat, però sempre des de la democràcia mateixa.

Pel que fa a ETA, el mínim democràtic per a emprendre res és la seva pròpia inexistència. Fins llavors, tot serà fum.

divendres, 3 de setembre del 2010

Si quan arriba es divendres ja no podeu pus...

M'ho han recomanat i funciona!

Quan es cervell està sobrecarregat, ets especialistes recomanen aquesta tècnica per a una bona relaxació. Basta que facis això:

Amb s'ajuda des ratolí, arrossega sa lletra A cap a sa lletra E.

Envia-ho tot a la merda i vés-te'n a prendre una CERVESA


Encara queda estiu per ballar! Avui Lloseta i demà Santa Margalida mos esperen!!!