Benvolgut don Jesús Murgui:
He llegit amb consternació que heu manat a totes les parròquies de Mallorca que aquest diumenge llegeixin una circular en la qual l’Església de Mallorca recomana als catòlics que no votin aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals, seguint els dictàmens de la Conferència Episcopal Espanyola. Em sorprèn profundament que l’Església ens consideri, als gais i lesbianes, el principal problema en aquests moments de crisi, penúries i dolor per a moltes famílies de Mallorca. El Consell Econòmic i Social ens acaba de recordar que un 23,5% de les famílies de Balears ja viuen en situació de pobresa. Som la comunitat on més s’han incrementat les desigualtats socials.
Com a creient que sóc, m'identific més amb Joan XXIII, aquell Papa ja major, que havia de ser un Papa de transició i que, en plena guerra freda, manifestà: “això fa olor de floridura, obriu les finestres i que entri aire fresc”. I convocà el Concili Vaticà II, que obrí les portes de l’Església de pinta en ample, en un esperit renovador sense precedents. Portes, que ben aviat els moviments reaccionaris com l’Opus Dei, entre d'altres, es preocuparen de tancar per por de no constipar-se.
Com m’hagués agradat sentir el Bisbe denunciant les desigualtats a la nostra terra, o el monopoli de les multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen sense cap escrúpol ni un amb els fàrmacs que tracten epidèmies provocades per manca de precaucions en les relacions sexuals, mentre diàriament milers i milers de persones a Àfrica , Àsia i Amèrica moren de SIDA. O denunciant l’explotació dels recursos naturals i de la riquesa dels països del Sud, mentre la seva immensa població pateix fam i pobresa extrema...
Com m’hagués agradat un bisbe compromès, elegit entre els molts de capellans o religiosos compromesos que tenim a Mallorca i no vingut d'una Església que gira l'esquena als qui més la necessiten.
No, els catòlics no podem votar partits que defensen l'amor i el matrimoni de gais i lesbianes i per tant la igualtat d’oportunitats, talment com ho manifesta la Declaració Universal del Drets de les Persones, però podem votar partits que retallen prestacions als pobres per a enriquir encara més els poderosos. Podem votar partits que promouen guerres injustes, si és que existeixen guerres justes, que venen armes i donen suport a dictadors. Podem votar partits que han pervertit una tasca tan noble com la política amb la seva corrupció.
Vós, senyor Bisbe, actuau com aquells que a Amèrica del Sur perseguiren els seguidors de la Teologia de l'Alliberament. Per a ells, per a vós, i utilitzant les paraules d’un sacerdot, Helder Camara “si jo don menjar als pobres sóc un sant, però si em deman per què els pobres no poden menjar, sóc un comunista".
Afortunadament, don Jesús, hi ha una Església que no combrega amb aquesta Església. Una Església que pensa per ella mateixa, que no necessita dels preceptes d’una altra Església poderosa, aïllada de la realitat i que torna fer olor de floridura. Una Església que dóna menjar als pobres i es qüestiona contínuament per què els pobres no poden menjar. I recordi, sr Bisbe, que d’aquesta Església vostè també n’és el pastor.
Fa temps que no dedic un post, però avui toca: dedicat al rei David (sí, l'esquàlid que va guanyar en Goliat) i al seu amor vers Jonatan, per la mort del qual va escriure aquests versos: "Jonatan jeu mort a les altures./ Quin dolor sento per tu,/ germà meu, Jonatan,/ tant com m'encisaves!/ El teu amor m'era més meravellós/ que l'amor de les dones" (2n Samuel, 1, 25-26).
Miquel Ensenyat Riutort
Candidat al Congrés dels Diputats per la Coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa
I ara vos deix amb una mescla dels sons nicaragüencs dels Mejía Godoy i dels cubans de n'Elsa Baeza. Si pogués creure, creuria en aquest Crist obrer!
CREDO CAMPESINO
Creo señor firmemente
que de tu pródiga mente
todo este mundo nació;
que de tu mano de artista
de pintor primitivista
la belleza floreció;
las estrellas y la luna
las casitas, las lagunas,
los barquitos navegando
sobre el río rumbo al mar,
los inmensos los cafetales,
los blancos algodonales
y los bosques mutilados
por el hacha criminal.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
Yo creo en Vos, Cristo obrero,
luz de luz y verdadero,
unigénito de Dios.
Que para salvar al mundo
en el vientre humilde y puro
de María se encarnó.
Creo que fuiste golpeado,
con escarnio torturado,
en la cruz martirizado
siendo Pilatos pretor;
el romano imperialista,
puñetero, desalmado,
que lavándose las manos
quiso borrar el error.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
Yo creo en Vos compañero
Cristo humano, Cristo obrero
de la muerte vencedor.
Con tu sacrificio inmenso
engendraste al hombre nuevo
para la liberación.
Vos estás resucitando
en cada brazo que se alza
para defender al pueblo
del dominio explotador.
Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua
creo en tu resurrección.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
