Bon Nadal!!

NADAL

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres-

i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                                         Joan Salvat i Papasseit

Sri Lanka s'escriu separat

Aquesta darrera crònica, sa de s'estada a Sri Lanka, l'escric ja des de son Bauçà. A s'antiga Ceilan hi fèiem un turisme més tradicional i m'era més difícil connectar-me a un ordenador durant es temps necessari. Però diuen que més val tard que mai, així que aquí la teniu.

CONSIDERACIONS GENERALS

Visitau Sri Lanka; jo vos ho recoman ferventment. Amb una capital que se diu Colombo, just podria ser superat per un país sa capital des qual se digués "Jéssica Fletcher".

Es budisme, quan és religió "oficial/majoritària", és xungo. Ni en Richard Gere me farà canviar d'opinió.

No pos a n'es relat ses stupes o budes que vàrem visitar, per incapacitat memorística i no avorrir-vos amb una permanent repetició. De totes maneres, n'hi ha de vertaderament impressionants.

Es transports públics srilankesos només són aptes per gent amb sa ment oberta i ses caderes estretes.

Un des leitmotivs nacionals srilankesos és s'enorme diferència de tot allò propi amb tot allò indi. Si els ho demanau, sa seva cuina, es seu clima, sa seva fauna, sa seva flora... són completament oposats a sa cuina, es clima, sa fauna, sa flora... de l'Índia. Si anau a ses dues bandes veureu que (se) menteixen.

El 1960, Sirimavo Bandaranaike se va convertir en sa primera dona que va ocupar un càrrec de primera ministra en tot el món.

Sri Lanka és es país no occidental que ha tengut es període més prolongat de democràcia multipartita amb vot universal (des de 1931).

Segons sa llegenda, en ser expulsats de l'Edén, Sri Lanka fou sa primera terra que va trepitjar n'Adam.

Na Cris i jo no tenim sa capacitat d'en Joan i na Francisca per memoritzar es noms cingalesos, així que vàrem decidir batejar-los tots amb noms mallorquins. Com que d'aquí anys mos farà gràcia recordar-los, en deix aquí constància: en Manuel, en Dientes, en Blai, na Blaia, en Mudito...

SIGIRIYA

Després d'una mortífera cadena d'autobusos/capses de sardines des de Colombo, vàrem arribar a sa zona Sigiriya, a n'es centre de Sri Lanka. Una plana d'arrossars, un regal a sa vista!

El primer dia vàrem visitar Sigiriya, que és una muntanya escarpadíssima per tots es costats amb una ciutadella milenària a n'es cap curucull; una mena de Machu Pichu srilankès. Superats es meus vertígens, sobretot durant sa pujada (ses escales estan penjades sobre es penyals-segats), ses vistes eren una passada i ses ruines bastant impressionants, allà dalt isolades. A més, sa seva història és prou encisadora: l'any 477dC en Kasyapa, fill del rei Dhatusena, va assassinar son pare i va usurpar es tron que per dret corresponia a n'es seu germà Mogallana. En Mogallana va fugir a l'Índia, jurant venjança. Allà va armar un exèrcit amb sa intenció de retornar i recuperar sa corona. Sabent que es retorn d'en Mogallana era inevitable, en Kasyapa va construir el palau a n'es cim des Sigiriya, com a fortalesa inexpugnable. En Mogallana finalment va arribar i va declarar sa guerra a n'es seu germà; ets exèrcits d'en Kasyapa, que no volien un rei parricida, varen deixar ses armes enterra; veient que sa cosa se li posava molt negra, en Kasyapa se va suiccidar tirant-se sobre sa seva espasa, a n'es més pur estil Àiax.

Veient aquests embulls reials, n'Urdangarín pareix en Gandhi!

Nivell de recomanació: 10

SAFARI

Pujats a un jeep a n'és més pur estil safari, vàrem visitar un des nombrosos parcs naturals de Sri Lanka. Apart de sa impressionant varietat animal i vegetal, vàrem poder veure una manada d'elefants lliures. Molt impressionant.

Nivell de recomanació: 8

ANURADHAPURA I POLONNARUWA

Ruines de les antigues capitals de Sri Lanka. Es fet que es sòtils fossin vegetals (palmes, fustes...) fan que actualment (excepte honroses excepcions) només se conservin bases i pilars, així que no espereu un Partenó. Més aviat camps immensos plens de columnes.

Nivell de recomanació: Anuradhapura 3; Polonnaruwa 8.

KANDY

Segons es srilankesos, és sa segona ciutat més hermosa del món. És guapa, però entre tu i jo, tampoc n'hi ha per tant... però què pot dir un que és de Deià?

Es seu encant se basa sobretot en una forta influència colonial, un llac molt gran a n'es centre i una copiosa vegetació.

Vos en recoman especialent es jardí botànic (antics jardins reials): una passada, amb una quantitat d'espècies inimaginables. Això sí: alerta amb ses pinya-rates i ets homos que te persegueixen amb escorpins per a què t'hi facis fotos.

Nivell de recomanació: 6

NUWARA ELIYA

Nuwara Eliya és a quasi 2.000m d'altitud, sa qual cosa la fa ideal per dues coses: es conreu de te i sa pulmonia triple.

Ses plantacions de te són impressionants: muntanyes i muntanyes sembrades per totes ses seves vessants. Evidentment no tot hi és idílic: totes són propietat de multinacionals estrangeres, que paguen es jornals des treballadors a preu de patató. Es primer món explotant es tercer món, un clàssic.

Però a Nuwara Eliya pots aprofitar per realitzar una de les excursions més hermoses que he fet mai: el Worlds End. Després d'una caminada bastant senzilla (no més de 3 hores i a peu relativament pla) arribes a n'aquest particular Finisterre srilankès: un tall recte de sa muntanya amb quasi un quilómetre de caiguda lliure. No apte per gent amb vertigen com jo.

Nivell de recomanció: plantacions de te -1; Worlds End 10.
ELLA

Des d'aquest petit poblet, una mica més al sur que Nuwara Elya i sobretot a una altura més reconfortant, vàrem fer dues excursions bastant xules: a una gran cascada, on me va mossegar per primera vegada una sangonera -preciós record-; i una muntanya anomenada Little Adam's Peak. Vàrem deixar de banda es gran Adam's Peak, som uns peresosos.

Nivell de recomanació: 6

TANGALE

Sa platja. Aquí vàrem descobrir que sa vida, engronsant-te a una hamaca davant la mar, és bastant agradable. Però na Cris i jo vàrem descrobrir que Sri Lanka és terra de pedres de santa Llúcia; embriagats i en plena orgia recol·lectora na Cris i jo vàrem vendre repetidament sa nostra ànima a canvi d'una pedra més. Només jo n'he duit 488 cap a terres mallorquines, acompanyades d'una fantàstica insolació. Si has de recol·lectar qualsevol cosa a sa platja durant hores recorda que ni una bona crema solar te salvarà.

Nivell de recomanació: 14

GALL

Fortalesa portuguesa-holandesa-britànica, és una ciutat europea enmig de Sri Lanka. Passejar-hi, sobretot quan ja comences a tenir una morriña considerable, és una autèntica delícia.

Nivell de recomanació: 8

RETORN

Anar de Gall a Colombo va ser una autèntica odissea: vàrem agafar un taxista que tot es temps feia capades. Tement una becada definitivament que mos conduís cap a sa cuneta, vàrem decidir posar en marxa tota sa nostra imaginació despertadora: des de ensenyar-li emocionadíssims tots ets animals que vèiem a cantar flamenc palmejant alegrement. Vàrem sobreviure i riure. Sempre és una bona combinació, però vàrem passar una penada.

Au idò, viatge contat, viatge acabat. A Sri Lanka mos vegem tots plegats. Amén.

Dedicat a na Cris, na Francisca i en Joan, per tots es moments compartits.

Fent s'indi (3a part): sa vida a Kerala

Donde fueres, haz lo que vieres

Sempre que viatj intent aplicar aquesta màxima castellana... així que he defugit es tòpics comportaments turístics i he mirat de conèixer com se viu a l'Índia, almanco tant com sa situació permetia. Ja vos vaig explicar que Kovalam és una espècie de Magaluf, així que aquesta tasca se presentava àrdua; però na Francisca ja fa vuit anys que hi ve i m'hi ha pogut ajudar molt. A més, quan dic una espècie de Magaluf me referesc a primera línia de platja, perquè just després comença una mena de medina musulmana medieval, amb carrerons unipersonals enfangats de recorregut laberíntic i nombrosos atzucacs, amb tendes que tot i tenir majoritàriament un gènere souveniresc ja recorden més un bazar oriental que no sa Beer Strasse de s'Arenal. I verd, i cocoters. Molts de cocoters, que viuen en simbiosi amb es corbs.

Dit i fet, aprofitant que duia uns cabells que feien por, tot d'una que vàrem arribar vaig anar a una perruqueria i me vaig tallar "Kerala style". És es pentinat de tota la vida "cabells curts i retxa a un costat", però aquí esdevé llei. No he gosat deixar-me els mostatxos "Burt Reynolds", que aquí causen un incomprensible furor. Sóc obert, no un temerari.

Hem fet altres compres de tipus autòcton: en Joan va anar a s'oculista i s'ha fet unes ulleres noves, i na Francisca va acudir a s'odontòleg.

A més, gràcies a na Francisca, que me sol presentar com "my other son", he conegut molta gent. I això és el que te fa ser més "de veres" a un lloc.

Sa gent d'aquí

Kovalam és un lloc estrany, ja que atreu gent d'arreu de l'Índia, sota es miratge des manà turístic que certament evita sa misèria que m'han dit que veus a altres bandes del país; així hi trobam keralans, però també tibetans, del Caixmir, del Punjab, etc. A més, és un lloc de vacances tant per "occidentals" com per autòctons, i també desitjat pes viatges d'estudis de sa zona. I no mos hem d'oblidar dets exhippies que -supòs- hi varen arribar ets anys 60 cercant sa pau.

Aquest curiós amalgama confereix una pintoresca i interessant escena, que té en s'anglès una mena de llengua franca en un ambient majoritàriament malayamoparlant (s'idioma autòcton, que per no ser no és ni indoeuropeu, completament impermeable a s'oïda mallorquina).

No m'he integrat a bastament dins es seu món per veure fins a quin punt perviu es tema de ses castes, però sí sé que sa majoria des treballadors té una pell més obscura que sa des propietaris, que a vegades sí són brahmins. Na Francisca me va dir que una de ses raons que se donava a s'increment des culte cristià (que conviu amb l'hindú -majoritari-, el musulmà i el budista) és, a més de s'història (Kerala fou colònia portuguesa), sa possibilitat de fugir des rígid esquema social tradicional, que encara perviu. Més enllà de s'antropologia, un no pot morir sense veure una església cristiana índia: benvinguts a n'es triomf des kistch. I res que vos imagineu arriba a sa sola de ses sabates de sa realitat.

Com moure-se

Per desplaçar-te pots emprar es bus (n'hi ha bastants), un rickshaw (una mena de carricotxo híbrid entre sa moto, es sidecar i es turisme; es reis des serveis discrecionals) i taxi (s'opció més còmode i emprada per uns petitburgesos com noltros...). Triïs allò que triïs, has de saber una cosa: piten, i no aturen. És sa seva norma de conducció: si pites, pots fer allò que vulguis. Després de passar una penada vegent com es nostro taxi adelantava un rickshaw mentre per s'altre carril venia un camió (era s'únic preocupat, es conductor sabia que podia perquè havia pitat abans de fer-ho i sa resta li havien contestat pitant d'aprovació), vaig arribar a sa conclusió que se regeixen per un complicadíssim codi de comunicació que mai podria entendre. Així que vaig decidir lliurar sa meva ànima i es meu cos a n'es clàxon mentre fos per terres índies.

D'excursió

Amb taxi vàrem travessar Kerala i vàrem anar a Tamilnadu, s'estat des costat. Allà vàrem visitar es palau des reis de Kerala, més o manco de fa 500 anys; un temple hindú impressionant i en plena efervescència litúrgica (sabíeu que a més de ses sabates ets homos mos hem de llevar sa camiseta? ses dones no, per si vos ho demanàveu...); i es poble pesquer de Kanyakumari, davant es qual hi ha un illot amb una estàtua gegantina, estil sa de la Llibertat de Nova York, però en déu d'aquí. Bastant impressionant, però basta veure-ho d'enfora: sa visita en vaixell és eterna, i com que és un lloc de peregrinació autòctona i d'indis n'hi ha molts, has de fer unes coades.



En Joan i na Cris s'han mogut una mica més (Trivandrum, un lloc de cria d'elefants) però jo sempre tenia cleanning day... com vos deia a sa passada crònica, death day!

I on vagis, mallorquinitza

Ja que en Joserra i sa seva troup de maleantes mos desmallorquinitzen s'illa, vàrem pensar que no estaria de més mallorquinitzar l'Índia. Quasi mil milions d'aliats no estarien malament!

Només vos diré que es centre Hotel California ja té es menú en català (i en castellà, mos ho va demanar es propietari) i que, després d'unes classes a n'es cuiner, en aquest menú hi ha coca de trampó (majorcan pizza) i tumbet. Thumbath, transcrit per un malayalamoparlant. 120 rúpies (1'70€). No és pagat, no trobau??

Demà ja partim cap a Sri Lanka, així que s'acaba això de fer s'indi. Però no ses cròniques, que encara queden 15 dies de viatge. Seguirem!!

Aprofit per dedicar es post i donar es molts d'anys a na Glòria, sempre tan constitucional!!