Que la presidenta del Govern fos dins o a les portes d'un bar de Palma passada l'hora d'obligat tancament no només ha inundat mitjans de comunicació des d'ahir de matí, sinó també grups de whatsapp i converses a bars i comerços.
Mai he pensat que els governants hagin (haguem) de ser perfectes; som molt primmirat a l'hora de fer debat públic sobre allò que passa en l'àmbit privat, i m'hi neg en rodó si afecta a l'esfera íntima (subtil però cabdal diferència). De fet, reneg de postulats puritans, quasi calvinistes, que des d'àmbits conservadors i sovint amb la participació entusiasta de certa esquerra propugnen la imposició d'una moralitat sempre subjectiva a la vida particular dels servidors públics. Si un membre de qualsevol govern beu alcohol, fuma marihuana, menja carn, gaudeix dels sexes, no és campió mundial del civisme o està enganxat a la "Isla de las Tentaciones" no només no em pareix malament, és que no em sembla opinable i acusaré de moralista hipòcrita qui alci la veu; jo mateix, per suposat i malgrat intentar viure de forma honesta i ser bon ciutadà i persona, no som perfecte ni aprovaria certs exàmens de moralitat i comportament exemplar, ho advertesc per endavant. Els únics límits (com en tot n'hi ha) són el respecte als drets humans i la coherència amb els propis principis ideològics.
En aquest cas, per tant, m'és completament igual el context i la raó que varen dur la presidenta al bar: ni si venia d'un sopar de feina, ni de què hi parlaren ni qui l'acompanyava. La imatge d'una presidenta esbojarrada de festa pot ser objecte de broma per imatges de whatsapp, però poc més perquè a més crec que no fa justícia a qui ocupa la més alta magistratura del país en uns moments tan durs i complicats com els d'ara. És cert que el propi Govern havia demanat a certs sectors que restringissin al màxim la seva vida social, i que aquests segurament agrairien que la primera ciutadana de Balears els acompanyàs en aquest sacrifici, però anar a un bar amb la gent amb qui et veus cada dia tampoc és la participació a una orgia romana, siguem honestos.
Allò que s'ha d'avaluar, per tant i per mor del moment que vivim, és el fet de si era o no a un bar incomplint les excepcionals (i necessàries) mesures de prevenció i seguretat decretades pel seu propi Govern. Tot pareix apuntar que efectivament ella ja era fora de l'establiment quan va fer-se l'hora de tancar, però també que va resta a les portes mentre el bar seguia obert contra la normativa anti COVID; de fet allà la va trobar la policia quan anaren a sancionar el local i el propietari la posà com excusa per seguir actiu a aquella hora. Si va ser així ella no va incomplir la norma, però no va evitar esser a un lloc inadequat en un moment inadequat i li és aplicable allò de "mulier Caesaris non fit suspecta etiam suspicione vacare debet". Per tant, i a parer meu, la presidenta hauria de demanar humilment disculpes i explicar-se suficientment, no per cap judici moral sinó per la necessitat de recobrar la tocada legitimitat i l'autoritat per a seguir aplicant unes mesures tan duríssimes com imprescindibles a una societat cada vegada més exhausta. Tothom es pot equivocar, però cal explicar que per damunt això preval la consciència que hem de servar i preservar la salut pròpia i de qui ens rodeja.
Les disculpes per ara no s'han produït, o molt parcialment: ha lamentat allò que ha passat després, i equivocadament ha criticat als adversaris que la qüestionaven (per molt que innegablement hagin demanat sense fonament una dimissió per ara no justificada pels fets objectivament comprovats, sobretot perquè precisament ells no són exemple de res i no record que diguessin ni mu quan el batle conservador d'un poble de Mallorca fou multat per incomplir el confinament a la primera etapa de la crisi). Ara això no toca. Ara toca dir que la presidenta o qualsevol ciutadà lamentam profundament i sincera cometre errades, perquè tots en podem cometre i efectivament en cometem, i el que hem de fer és aprendre'n per ser excepcionalment complidors en un moment excepcionalment difícil.
Pel que fa a les explicacions, he de dir que particularment m'han generat més preguntes que respostes, i m'han deixat més intranquil que els propis fets. Primer perquè entren en uns detalls completament innecessaris sobre què feia aquell vespre la presidenta o on viu la presidenta, i el que m'ha desagradat més: expliquen detalls de la salut d'un membre del seu equip que per decòrum no s'haurien de fer públics ni que es comptàs amb la seva connivència. Però segon i més important: presenta unes incoherències internes -i també amb fets externs contrastables-, a més de preocupants indicis d'una possible mala praxis policial. Per mi aquí hi ha la clau de volta de l'afer, i ara això ja m'importa més que qualsevol altra cosa: es pot perdonar a un governant que no sigui perfecte 24 hores al dia, però no es pot ni sospitar que no ha dit tota la veritat a la ciutadania.
Per això crec que la s'haurien de resoldre amb claredat alguns dubtes que jo personalment tenc i que crec que molts conciutadans comparteixen. D'aquestes respostes per mi en depèn la seva credibilitat, màxim valor d'un representant públic:
- Per què al butlletí de denúncia (7 d'octubre a les 02:10) el propietari del bar diu que "no cerró antes porque dentro del local había una autoridad (la presidenta del Gobierno <sic> Balear)" i no que una persona s'hagués desmaiat defora i tenia obert per donar-li una mà? Com així els Policies tampoc no ho consideren prou important com per fer-ho constar, i més tractant-se d'un acompanyant de la cap del Govern?
- Per quina raó el Cap de la Policia Local de Palma, just l'endemà d'aquests fets (dia 8 d'octubre), amenaça els agents amb sancions si parlen o passen informació a periodistes? Hi ha una relació directa amb què la presidenta fos present a un acte sancionable i una instrucció de secretisme policial? Per què una persona auto identificada com a policia va telefonar a veïnats demanant si tenien vídeos dels fets? Per què es destapà que s'havia perdut l'acta de sanció (i per tant s'anul·lava el procediment) just després que el propietari del bar assumís per primera vegada la versió del comunicat del Govern?
- Per què de tot d'una el partit de la presidenta afirmava que "no comentamos mentiras" i al dia següent reconeixia els fets?
I n'afegesc una darrera que no és sobre els fets però que sempre plantej, tant personalment com dins les meves formacions: què hauríem dit i fet si el protagonista de tot plegat hagués estat d'un altre partit? Convé, sempre, fer un exercici de coherència i demanar-nos el mateix que hem exigit o exigiríem a altres.
Esper, pel bé del Govern i pel bé de la Policia de Palma, que s'entengui la necessitat de respondre aquestes qüestions, tant com de l'assumpció de l'errada. Cap altra actitud seria molt poc raonable i tancaríem malament una crisi de confiança cap a qui més necessitam tenir-la.
