En s'estiu

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m'admira i me fa por.
He vengut a pescar a la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un xigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura;
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit;
es volantí tremola a estones...
això és un paradís
de silenci que m'envolta!
Botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins!

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest:
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient "tanmateix".

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Reverse graffiti

Sa selecció espanyola ha guanyat s'Eurocopa 2008, però tranquils, no xerrarem d'això. Precisament aquest bloc vol servir d'humil consol per a tots aquells que demà estiguin fins a n'es capdamunt de futbol, selecció espanyola i eurocopa!

Penj un vídeo que me va enviar en Joan Griffiths, en què se veu com fan un reverse graffiti (és a dir, no fan una "pintada" sinó que "despinten" de brutor una paret).

Enlloc de xerrar, millor que el vegeu (dura poquet, 3:23, i tampoc fa falta posar-hi una atenció absoluta):




M'encanta s'ús de sa imaginació contra sa repressió! Com me va dir en Joan, què els han de dir? Que no llevin sa brutor des carrer????

Trist final, tanmateix, amb uns homes donant manguera a una paret que devia fer segles que no la feien neta. Se veu que hi ha gent que prefereix sa brutor a una manifestació artística.





En un altre ordre de coses: es Congrés del JEN molt bé, m'ho vaig passar molt bé i el vaig trobar molt interessant! Llàstima d'haver dormit tan poc, però és que venir d'unes festes remarcables: Esporles (per a veure'n un testimoni gràfic mirau www.fotolog.com/habemus_pisum).

Dia de lluita

Dia 28 de juny és un dia de lluita consolidat. El "Dia de l'Orgull lèsbic, gai, transexual i bisexual" no només és l'escenificació de les demandes d'un determinat col·lectiu (que també) sinó que és una festa de tota una societat que vol i treballa per la igualtat de tots els seus membres. Conscients que queda molt per caminar, enhorabona a totes les lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i heterosexuals que lluitam per a una societat més justa i igualitària, és a dir, millor.

Els que sou per Mallorca visitau la pàgina web de Ben Amics i hi trobareu els actes que tenen programats, a més de poder votar entre els candidats al Siurell o al Dimoni Rosa 2008.

A més, demà (el mateix 28) se celebra el 9è Congrés del JEN-PSM, o sigui que el meu dia també estarà dedicat a la lluita nacional.





Vos deix amb No pasarán, del nicaragüenc Carlos Mejía Godoy:

65 hores? Ni parlar-ne!

La Unió Europea s'està cobrint de glòria, darrerament. No els ha bastat aprovar una directiva sobre immigració clarament simplista, repressiva i xenòfoba, que només tracta de frenar l'immigrant ("Directiva del retorn", en diuen) enlloc d'atacar valentament l'arrel del problema; ara els ministres de Treball dels països membres han aprovat una directiva en què es vol elevar fins a 60 hores setmanals (65 en les feines amb guàrdies) la jornada màxima laboral. Actualment, a Europa, la jornada laboral màxima és de 48 hores setmanals (un límit aprovat per l'Organització Internacional del Treball el 1917).

La proposta de la Comissió elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades, atenta contra la seguretat i la salut a la feina i dificulta la conciliació de la vida laboral i personal. A més, per una òbvia regla de tres, elevarà enormement l'atur, això sí, augmentant els guanys dels empresaris!

Però no només això! Els neoliberals que comanden per Brussel·les també volen que aquesta pujada de les hores de treball sigui negociada "lliure" i individualment per cada persona amb l'empresa. Com si hi pogués haver llibertat! Els empresaris diran "o 60 hores o al carrer, que gent més necessitada ja ho acceptarà!" I qui no passarà per l'aro en tal cas? Aquesta directiva aspira, sense cap mena de dubte, a carregar-se la capacitat de negociació col·lectiva, que tanta lluita va costar aconseguir, i estatunitzar l'àmbit laboral europeu.

Aquesta deriva antisocial ha sigut possible pel canvi de color dels Governs de França i Italia; però hem de tenir clar que també hi han ajudat la feblesa dels governs socialdemòcrates com l'espanyol.

La directiva suposa un retrocés d'un segle en els drets laborals i vol trencar la tendència històrica de millora de les condicions de vida dels treballadors i treballadores.

Però encara necessita ser ratificada pel Parlament Europeu, i és aquí on podem exercir la nostra pressió. Per això vos convid a fer arribar una carta als eurodiputats espanyols demanant-los que votin en contra d'aquesta directiva.

Com que sóc un currele, vos pos aquí les direccions electròniques de tots ells, per a que només hagueu de "copiar i enganxar":

ines.ayalasender@europarl.europa.eu; luis.yanez-barnuevogarcia@europarl.europa.eu; pilar.ayuso@europarl.europa.eu; maria.badiaicutchet-assistant@europarl.europa.eu; carlos.carnerogonzalez@europarl.europa.eu; pilar.delcastillo@europarl.europa.eu; alejandro.cercas@europarl.europa.eu; barbara.duhrkop@europarl.europa.eu; vicentemiguel.garcesramon@europarl.europa.eu; luis.degrandespascual@europarl.europa.eu; marti.grauisegu@europarl.europa.eu; ignasi.guardans@europarl.europa.eu; cristina.gutierrez-cortines@europarl.europa.eu; david.hammersteinmintz@europarl.europa.eu; esther.herranzgarcia@europarl.europa.eu; carlos.iturgaizangulo@europarl.europa.eu; antonio.lopezisturiz@europarl.europa.eu; florencio.luqueaguilar@europarl.europa.eu; miguelangel.martinez@europarl.europa.eu; antonio.masiphidalgo@europarl.europa.eu; jaime.mayororeja@europarl.europa.eu; manuel.medinaortega@europarl.europa.eu; inigo.mendezdevigo@europarl.europa.eu; willy.meyerpleite@europarl.europa.eu; rosa.miguelezramos@europarl.europa.eu; javier.morenosanchez@europarl.europa.eu; juanandres.naranjoescobar@europarl.europa.eu; robiols@psc.es; josu.ortuondolarrea@europarl.europa.eu; francisca.pleguezuelosaguilar@europarl.europa.eu; teresa.rieramadurell@europarl.europa.eu; raul.romeva@europarl.europa.eu; joseignacio.salafranca@europarl.europa.eu; maria.sornosamartinez@europarl.europa.eu; daniel.varelasuanzes-carpegna@europarl.europa.eu; alejo.vidal-quadras@europarl.europa.eu

(Acab de descobrir que un alt percentatge d'eurodiputats no tenen mail! Però què és això????)

Per als més peresosos, si vos fa mandra escriure es mail vos adjunt el que jo enviaré:

Benvolguda diputada, benvolgut diputat,

he conegut que s'ha de votar a l'Europarlament una directiva que pretén elevar a 60 hores setmanals (65 hores en alguns casos) la jornada màxima laboral -deixant enrere les 48 hores actuals que tanta luita varen costar-.

La proposta de la Comissió elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades, atenta contra la seguretat i la salut a la feina i dificulta la conciliació de la vida laboral i personal. A més, per una òbvia regla de tres, elevarà enormement l'atur, això sí, augmentant els guanys dels empresaris!

A més, els promotors de la directiva defensen que cada persona pugui tenir la "llibertat" de negociar individualment amb l'empresa la durada de la seva jornada de treball. Aquesta llibertat és una falàcia, ja que suposarà un pas enorme cap a individualització de les relacions laborals i la conseqüent pèrdua de capacitat de negociació col•lectiva en què la llibertat només existirà per a l'empresari, que gaudirà d'una situació privilegiada (comparable, mutatis mutandis, a la que tenien en l'època de la Revolució Industrial, d'infaust record per als treballadors). Podrà negar-se un treballador amb un precari contracte temporal a augmentar les hores de treball setmanal? Podran els treballadors d'una empresa negar-se a augmentar la seva jornada laboral si alguns companys ja ho han acceptat individualment? No és més que possible que es disparin els casos de mobbing contra els treballadors que no acceptin l'augment d'hores a la setmana? Perdre la negociació col•lectiva en l’àmbit laboral és perdre la capacitat de negociar d'igual a igual, i sense igualtat no hi ha llibertat.

Com a ciutadà europeu deman que no només votin en contra d'aquesta directiva, sinó que segueixin treballant per l'Europa dels progressos socials, que en aquest àmbit significa la lluita per la jornada laboral de 35 hores setmanals.

Tot esperant la seva resposta, els salud atentament,

Nom i llinatges
DNI
Lloc de residència

PS: Com que no tots els eurodiputats tenen correu electrònic, agrairia molt que fessin arribar el meu escrit a tots els membres del seu grup parlamentari.

Com vaig llegir a un fòrum: quan tots els eurodiputats treballin 65 hores setmanals, llavors en parlarem!

Ressaca de festes

Aquestes festes de Sant Joan han estat, si més no, intenses. De moment, puc dir que s'han acomiadat de jo deixant-me com a penyora unes fantàstiques angines...

Però anem a allò que és realment important: què m'ha duit a sumir-me en aquest delirant estat febril???

Fet número 1: cursa de natació 21 de juny; 12:00

Vaig fer 2n! Des que jugava a futbol (i ho vaig deixar amb devers 12 anys!) crec que no havia guanyat cap competició esportiva!!! -sí, què passa, quedar 2n ho consider un triomf!-


D'esquerra a dreta: N'Stefani, guanyadora; un servidor, exultant i semiinconscient; sa dona d'en George Sheridan, l'homenatjat amb la cursa; Xisco Traca, 3r; home desconegut però amb una cara (l'únic que podem apreciar de sa seva persona) molt graciosa; filla d'en Sheridan; batlle de Deià.

Fet número 2: Verbena no, boda sí 21-22 de juny; 18:00-09:00

No vaig poder anar a sa revtella perquè tenia una boda a Artà; ses fotos des feliç i alcoholitzant event seran penjades en aquest bloc així que les me facin arribar!

Fet número 3: campionat de truc 23 de juny; 17:30

Na Sara (sa meva germana i parella truquera) i jo vàrem arribar a quarts de final. Estava vist que enguany no duria trofeus cap a Son Bauçà.

Val, això no té res a veure amb ses angines, però així sa gent sap de sa meva afició (ludopatia és una lletja paraula) a ses cartes!

Fet número 4: Vespre de Sant Joan 23-24 de juny; 20:30-05:30

Nedada, tramponada i nit d'havaneres a sa Cala. A les 24:00 agafa ets aumejos i cap a Palma s'ha dit, a veure un concert de Barrumbada a n'es Parc de la Mar un exitàs!).

Conclusió final: l'Ofici 24 de juny; 09:30

Quan ma mare me va despertar per anar a l'Ofici no hi havia res a fer: ja havia caigut. No obstant, com a bon deianenc, vaig anar a retre homenatge a n'es patró de la Vila (tranquils, és broma, seguesc ateu) i a n'es berenar costejat per s'Ajuntament (Hacienda somos todos, i a s'hora des menjar més!).

I així és com, estimats lectors, he arribat a n'aquesta penosa situació. Ibuprofenus, roga pro nobis...

Avui és festa, Sant Joan la fa...

Avui és festa,
Sant Joan la fa;
agafa s'escopeta
i se'n va a caçar.

Veu una monja,
li tira una taronja;
veu un capellà,
li tira un tros de pa.

D'ençà que era petit sempre me va sorprendre el profund anticlericalisme de Sant Joan.

Molts d'anys a tots els Joans i Joanes que llegeixen aquest bloc. També als que no ho fan, però que s'espavilin o no seran a bastament fashions...!

Demà farem repàs de les festes deianenques, avui vos deix amb en Sisa:

Nit de Sant Joan

Ja ha arribat s'estiu

Aquest bloc sempre està treballant per a situar-se en l'avanguarda internetera, i per això el seu redactor ha après a carregar cançons sense emprar el youtube. Tot sigui per l'estimada audiència.

Així, sense més dilació, disfrutau de Ja ha arribat s'estiu, del grup mallorquí Ocults. Vos avís que és un document que no vos deixarà indiferents.


Lletra

Què bé, què bé!
Ala venga!
Què bé, què bé!
Ala venga!
Què bé, què bé!
Alles zusamen!
Què bé, què bé, què bé!

Ja ha arribat s'estiu...
aquest estiu serà decissiu!
Ja arribat s'estiu...
aquest estiu serà definitiu!

Posa'm un ginet amb llimonada i alleugera, que tenc una setada!
Posa-la'm fresqueta, ben fresqueta, que fa una calorada!

Ja ha arribat s'estiu,
però sa gent aquí encara va cop-piu...
Necessita un revulsiu,
un poc de ritme, un toc p'es cul!
Arranca ja, posa't actiu, fes es cap viu!

Què bé, què bé!...

Posa't roba nova, ben guapo i atractiu
i canvia de local que aquesta gent és un avorriment!

Ja ha arribat s'estiu,
però sa gent aquí encara va cop-piu...
Necessita un revulsiu,
un poc de ritme, un toc p'es cul!
Arranca ja, posa't actiu, fes es cap viu!

Mira aixo quina al·lota més guapa, quin moreno que duu!
Amb aquest vestit de tiretes i aquestes mametes... me duu venut!

Què bé, què bé!...



Dedicat a na Carme de Cara, que la me va descobrir! Sempre pensaré que la vertadera versió és amb la seva veu!

Out

Sé que aquests dies aquest bloc està una mica desconnectat, però és el que té tornar a casa i trobar-te amb ses festes des teu poble!

I avui, dia de Sant Lluís, comença oficialment s'estiu. I el sol brilla molt més fort que ahir. I de cop i resposta tot pareix molt més fàcil!



(ja sé que és molt cutre posar es vídeo d'uns desconeguts, però què voleu si Els Pets no s'han dignat a fer videoclip o ningú l'ha penjat a n'es youtube? A més, s'ha de reconèixer que aquests imberbes s'ho han currat bastant!)

Sant Joan

Mallorquins, mallorquines, mallorquinòfils i mallorquinòfiles que vagau tristos pel món! Alegrau aquestes cares, que a partir d'ara estau convidats a ses festes de Sant Joan de Deià! (sí, què passa, n'hi ha que no volem anar a Ciutadella!).

Vos reproduesc ets events més esperats de cada dia (me sap greu però sa petanca i ses bicicletes ja les vos heu perdudes...):

Dijous 19 de juny

18:00 - Festa final de curs a l'Escola Robert Graves.
19:00 - Partit de futbol infantil CP Robert Graves VS Club de Futbol de Valldemossa. Tremolau valldemossins!!!!

Divendres 20 de juny

22:00 - Pregó de les festes a càrrec d'en Jaume Albertí Sastre, mestre de l'Escola Unitària de Deià de 1972 a 1984. A continuació els seus antics alumnes representaran una obra que ell va escriure i que varen fer fa 30 anys. Jo faig d'apuntador...

Dissabte 21 de juny

07:00 - Concurs de pesca. Estic cercant company (és necessari tenir barca!).
10:00 - Frit popular a Sa Cala. Veuràs on se'n va es règim...
12:00 - Cursa de natació en homenatge pòstum a George Sheridan. També nedaré... que per apuntar-se no quedi!
19:00 - Ball de bot
23:00 - Revetlla: Orquesta Brooklin, Pa amb oli band, Piscis, Ves-hi tu i Perfect Pervert. No hi puc anar. Pus comentaris.

Diumenge 22 de juny

22:00 - Teatre: "Viatge del tio capellà". Amb aquest títol m'ho esper tot!

Dilluns 23 de juny

17:30 - IV campionat de truc. A hores d'ara encara no sé jugar a truc, però m'hi he apuntat.
21:30 - Nit d'havaneres a Sa Cala, amb tramponada popular.

Dimarts 24 de juny

11:00 - L'ofici. Home, no deixa de ser una missa i com a tal no m'emociona... però sa gent va vestida de pagès i ballen ball de bot dins s'església, és guapo de veure!
19:00 - Partit de futbol "Fradins contra casats".
22:00 - Gran espectacle "El món del musical". Promet molt!!!! Retalls dels musicals més famosos, com El Fantasma de l'Òpera, Jesucristo Superstar, Fama, Cabaret, Hoy no me puedo levantar, Mammamia, We Will Rock You, etc. Sí, sí, això és s'explicació que se'n dóna a n'es programa!!! Serà un trunyo o una experiència mística.

Bé, després de sa currada que m'he pegat copiant això esper que vengueu a qualque cosa!

A Ciutat

Haver de comprar-me un traque i un més que recomanable tallat de cabells han estat motiu per a que es meus primers dies a Mallorca no transcorrin a Deià sinó a Palma. En fi, hi ha coses pitjors en aquesta vida encara que ara no se me n'ocorri cap!

Sa renovació d'aquest bloc estarà supeditada a s'horari d'apertura des cibercafè de davall es pis que es meus progenitors posseeixen a Ciutat. Me neg a anomenar-lo ca nostra.

I no obstant, no tot són males notícies: de moment estic aprovant tots ets exàmens a n'es que me vaig presentar!




PS: Ah, tampoc tenc bateria a n'es mòbil i es meu carregador és a Deià... si voleu comunicar-vos amb jo haurem de recórrer a ses senyals de fum...

Au revoir Barcelona; bonjour Mallorca!

Vos hi esper!!!






PS: Afegesc un altre vídeo, que me'l deixava imperdonablement!

... i ens hem de dir adéu siau!

Hervé Vilard cantava Capri c'est fini per demostrar-mos que tot en aquesta vida té un final.

I un altre curs ha acabat i amb ell tota una etapa...



Òbviament dedicat a n'es meus companys de carrera.







(Que me matin si en es minut 1:40 no diuen "piensamiento")

A règim gràcies a la vaga

Titular del Diario de Mallorca: "El acaparamiento y la huelga provocan escasez de algunos alimentos".

"Bah, exagerats!" pensava, fins que avui he anat al Lidl (Què barat!) a fer la compra.

Jutjau voltros mateixos:






A veure, tampoc és que hagi estat pres pel pànic que s'hi respirava, però m'he hagut d'oblidar de comprar verdures, ous, carn... i els espaguetis carbonara els he hagut de fer amb mascarpone, perquè de nata no n'hi havia ni una gota! I això que esteim en els primers dies de vaga... D'aquí un parell de dies... te cagues!

Fills com som del consumisme capitalista més voraç i acomodat, és xocant no poder tenir qualsevol cosa que vulguis encara que la puguis pagar.




Un altre titular interessant del Diario de Mallorca d'avui: "Air Berlin promete acordar medidas con el Gobierno balear para fomentar el catalán en los aviones". Sense data fixa, però anam millorant. Vos anim a enviar-los una carta si encara no ho heu fet, això sens dubte és fruit de la pressió que hem exercit.

En Batman, en Superman i na Francesca Mestre

Fa una setmana va comparèixer aquest misteriós cartell avisant que havien de pintar es buit de s'ascensor des meu edifici. A banda de sa inutilitat manifesta d'aquesta acció, res feia presagiar s'aparició de res d'extraordinari a ses nostres vides.

Però se veu que sa gent se va queixar de no poder emprar s'elevator dins un horari maleït (de 8:00 a 13:00 i de 15:00 a 18:00). Això va provocar s'afegitó que podeu llegir a continuació:


Quan ho vaig veure es pintors ja no hi eren, perquè sinó res m'hagués impedit aplaudir-los fins a rebentar. En Superman passa de fer de pintor, segur que sa pintura conté qualque derivat de sa criptonita que li ho impedeix. Però molt millor és en Batman, que no se apareix pes seu lloc de feina deixant es seus companys penjats; de qualsevol manera, de poc hagués servit: en Batman, senyors meus, no pot volar! Mira'l, quin lishto, primer falseja currículum i després no se presenta a n'es lloc de feina!

Aquest edifici val es seu pes en or.

I mentrestant seguim sense resoldre un des grans enigmes que s'hi desenvolupen: na Francesca Mestre, que ensenya Historiografia Grega a un servidor, acudeix cada dilluns capvespre al quart pis sense que haguem pogut aclarir-ne la intenció.

Jo crec que el millor que puc fer és demanar a n'en Superman i en Batman (si se digna a comparèixer) que m'ajudin a resoldre es misteri.




(deix obert es tema des parèntesi que s'obr i mai se tanca... què mos volen dir amb això? és un missatge en clau???)

Air Berlin

Supòs que tots sabeu ja de l'afer d'Air Berlín amb la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear; per si de cas en faig aquí cinc cèntims:

*La citada Direcció General convida les companyies aèries que operen a Balears a que emprin també la llengua catalana amb els seus clients, a la vegada que s'ofereix a ajudar-los.

*El director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, signa a la revista que reparteixen als seus avions una dura editorial en contra de la normalització lingüística del català. Algunes de les perles cultivades que varen sortir de la ploma d'aquest empresari alemany són:

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no sE'n va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial.

Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parlés espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? És que allí ja no es parla més l'espanyol?

Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí.

Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany.

On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial.

Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres.

La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals.

Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

L'OCB, la Plataforma per la Llengua, els Joves de Mallorca per la Llengua, la Generalitat de Catalunya... i l'autor d'aquest bloc ja han mostrat la seva disconformitat amb el que diu el director general d'Air Berlin; la companyia, per cert, ha tancat files entorn de l'editorial i no només no se n'ha desdit sinó que encara n'han amollat més (han denunciat a l'exdiputat d'ERC Joan Puig per fer servir la imatge de més amunt, consideren que el Govern Balear els hauria de demanar disculpes, etc). No volies brou?

Cal recordar que Air Berlin fou de les poques aerolínies que van posar el crit en el cel quan es xerrava de traspassar el Prat a la Generalitat. Per ventura prest es constituiran en partit polític, vist el seu interès per aquests temes. "Vota AB", quan tardarem en veure-ho?

L'Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear ha posat en marxa una campanya d’enviament de cartes per demanar a la companyia que respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants. Vos propòs que copieu el següent text i que el faceu arribar, acompanyat del vostres nom, llinatges, DNI i lloc de residència a airberlin@airberlin.com (el text òbviament és una proposta, però pens que així fa manco peresa... però si vos fa ganes siau creatius, sempre va millor!):

Herr Joachim Hunold, Generaldirektor Air Berlin

Sehr geehrter Herr Joachim Hunold,
Als katalanisch sprechender Bürger Mallorcas bin ich wirklich enttäuscht über die unglücklichen Äusserungen, die in Ihrem Magazin zu lesen waren.
Es ist tatsächlich die Mehrheit der balearischen Bürger, die die katalanische Sprache als Muttersprache hat, weshalb natürlich viele Menschen bitter enttäuscht darüber sind, dass Ihre Sprache schlechtgemacht wird; und dass im Hinblick auf die Tatsache, dass Mallorca einer der wichtigsten wirtschaftlichen Standpunkte Air Berlins ist und zum Aufbau des Air Berlin- Flugnetzes in entscheidendem Masse beigetragen hat. Insbesondere die lange Zeit der sprachlichen Unterdrückung, welche die katalanischsprachigen Teile des spanischen Staates unter General Franco zu erdulden hatten, hat zur logischen Folge, dass die Bürger in der heutigen demokratischen Gesellschaft mit und in ihrer Sprache leben möchten.
Ich bin mehr als überzeugt, dass der Service, ihre Fluggäste auch in katalanischer Sprache zu informieren, von ihren balearischen Kunden als ein schönes Zeichen der Verbundenheit Air Berlins mit Mallorca sowie den anderen katalanischsprachigen Teilen des spanischen Staates verstanden würde und in nicht zu unterschätzendem Masse zu einer weiteren Festigung der deutsch-mallorquinischen Verbindung beitragen wird.
Mit fereundlichen Grüssen,


Sr. Joachim Hunold, director general de Air Berlin

Benvolgut senyor Hunold:
Com a persona que coneix la realitat de les Illes Balears i com a client d’Air Berlin vull manifestar la meva decepció per l’article recentment publicat a la revista Air Berlin Magazin en què, lluny de mantenir una relació de respecte cap a la llengua catalana que utilitzen molts dels usuaris de la companyia, s’hi expressen informacions que falsegen, tergiversen i criminalitzen la nostra realitat lingüística. Amb aquest article Air Berlin no actua com una empresa que ha de donar servei als ciutadans i ciutadanes, sinó com un agent en contra de la llengua que parla la majoria de la societat de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya malgrat la repressió lingüística patida durant la dictadura militar del General Franco.
Sr. Hunold, voldria aprofitar l’ocasió per fer-li notar que l’empresa que vostè dirigeix, tot i tenir Mallorca com un dels seus centres operatius, no ofereix cap informació als usuaris en la llengua pròpia d’aquesta terra. Pensam que no seria cap trasbals per a una companyia aèria tan implantada a casa nostra que el català es vehiculés com a llengua d’informació, de la mateixa manera que respecta i fa servir els idiomes dels altres territoris en què opera. D’aquesta manera acontentaria una gran part dels seus clients i consolidaria les relacions d’amistat entre Mallorca i Alemanya.
Atentament,


Estaria bé que, si no estau d'acord amb el senyor Hunold, féssiu arribar la vostra disconformitat a la diplomàcia alemanya acreditada a Espanya. Vos adjunt direccions on ho podeu fer fàcilment:

http://www.madrid.diplo.de/Vertretung/madrid/es/Kontakt.html
http://www.barcelona.diplo.de/Vertretung/barcelona/es/Kontakt.html
http://www.palma.diplo.de/Vertretung/palma/es/Kontakt.html

Venga, venga, SA PERESA VOL SOPES!!!!

Imatge del tal Hunold, al més pur estil Gil y Gil.

The visitors

Tia Magdalena - Mumare - Antònia

Tres sonbauçanenques a la conquesta de Barcelona.

(anant cap a s'hospital Sant Pau, a n'es passeig Gaudí)

Carpe aprovatum

En veure sa foto d'en Montilla a n'aquest bloc heu pensat "en Lluís, definitivament, s'ha trastocat"?

No anau molt errats. Tanmateix, però, no m'he fet seguidor del Molt Honorable ni m'identific amb el PSC-PSOE...

Idò si no van per aquí es tirs, què hi pinta l'inquilí de la Plaça Sant Jaume? Si posau a n'es google imatges "Aprovar Horaci" ho entendreu tot.

Tot això m'ha fet sospitar que per a aprovar s'examen de demà hauria d'aconseguir ser President de la Generalitat o qualque cosa semblant...clar, ahhhmigo! des des poder tot és molt més fàcil!

Però com que sa meva integritat ideològica no està en venda i ni el PSM ni Agrupació DEIA estan encara en condicions d'exigir governar Catalunya, prepararé ses respostes de demà (es que seguíeu es meu difunt fotolog ja les coneixeu d'altres anys):

Pregunta número 1: Jo no conec ningú.

Pregunta número 2: Això és molt desgavellós.

Pregunta número 3: Jo no sé res.

Pregunta número 4: És que ahir, justament, vaig anar a n'es teatre.

Pregunta número 5: És que també vaig anar a n'es circ!

Pregunta número 6: Espera, que vaig a fer "pis"!

Pregunta número 7: Jo no el conèc (pronúncia menorquina).

Pregunta número 8: Aquest el deixaré buit.

Pregunta número 9: Toca't un ou.

Pregunta número 10: Cago en xeu!



Dedicat a na Glòria i a na Jackie que, en nits d'estudi com sa d'avui però a sa daurada època batxillerística, se varen inventar tal qüestionari.

Yeah, Buster!

Podeu pensar que som cruel, però no puc veure aquest vídeo sense morir-me de rialles!

-Goodbye, Papa!
-Yeah, Buster!

Diu això?

Som de l'estudi nocturn

I com cada juny, tornam a estudiar tot lo vespre.






Entonem tots junts...









Per tot veig hipàl·lages...