dimarts, 2 d’octubre del 2012

Canviar per amor (II)

Seguint amb ses cançons populars sobre transformacions per amor, vos deix amb so multimorfosejador romanç menorquí Enamorat i al·lota.




Si tu te fas la lluna,
la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol
i et vendré a tapar.

Si tu te fas el núvol
i me véns a tapar
jo me faré l'arena,
l'arena de la mar.

Si tu te fas l'arena,
l'arena de la mar,
jo me faré l'ona
i et vendré a besar.

Si tu te fas l'ona
i me véns a besar,
jo me faré la rosa, 
rosa d'un roser blanc.

Si tu te fas la rosa,
rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella
i t'he d'anar xuclant.

Si tu te fas l'abella
i m'has d'anar xuclant
jo me faré la llebre,


la llebre d'un camp gran.

Si tu te fas la llebre,
la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador
i t'he d'anar caçant.

Si tu et fas caçador
i m'has d'anar caçant,
jo me faré la monja,
monja d'un convent sant.


Si tu te fas la monja,
monja del convent sant,
llavors jo em faré frare
per venir-te a confessar.

Si tu t'has de fer frare
per 'nar-me a confessar
val més que mos casem
i hem acabat de penar.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Canviar per amor (I)

Ses metamorfosis no només són un recurs present a sa llunyana mitologia grecollatina. Sa cultura popular mallorquina està plena d'anhels de transformacions més o manco reeixides, normalment per tal d'aconseguir s'amor de s'enamorat o s'enamorada.

Qui no tornaria bellveure per estar prop de sa persona estimada?




En ésser davant es pont
voldria tornar bellveure
i vós qui fóssiu sa font
d'allà on jo he de beure.
Voldria tornar bellveure.

Voldria que fósseu lladre
perquè em robàsseu s'amor
que duu tanta vermellor
com una flor de baladre.
Voldria que fósseu lladre.

Vull ser corda d'aquest pou
o tornar-me corriola
per conversar amb vós com sou
a treure aigua tota sola.
Voldria ser corriola.

Voldria tornar coloma
es tres mesos de s'estiu.
Que saps a on faria es niu?
A dins es lloc de Sa Torre.
Voldria tornar coloma.


Bellveure, també anomenat mirambell