dilluns, 1 d’octubre del 2012

Canviar per amor (I)

Ses metamorfosis no només són un recurs present a sa llunyana mitologia grecollatina. Sa cultura popular mallorquina està plena d'anhels de transformacions més o manco reeixides, normalment per tal d'aconseguir s'amor de s'enamorat o s'enamorada.

Qui no tornaria bellveure per estar prop de sa persona estimada?




En ésser davant es pont
voldria tornar bellveure
i vós qui fóssiu sa font
d'allà on jo he de beure.
Voldria tornar bellveure.

Voldria que fósseu lladre
perquè em robàsseu s'amor
que duu tanta vermellor
com una flor de baladre.
Voldria que fósseu lladre.

Vull ser corda d'aquest pou
o tornar-me corriola
per conversar amb vós com sou
a treure aigua tota sola.
Voldria ser corriola.

Voldria tornar coloma
es tres mesos de s'estiu.
Que saps a on faria es niu?
A dins es lloc de Sa Torre.
Voldria tornar coloma.


Bellveure, també anomenat mirambell

2 comentaris:

Josep ha dit...

No tinc del tot clar que siga una cançó d'amor. Però és prou bona.

Lear ha dit...

home, jo trob que sí... qui ens ha de robar s'amor, sinó s'amor? En tot cas coincidim que és bona!