divendres, 15 de novembre del 2013

You can forget all your troubles, forget all your cares

Tal dia com avui de 1932 naixia una gran, na Petula Clark; gràcies a ella sabríem com n'és, de meravellós, es centre d'una ciutat...



When you're alone and life is making you lonely
you can always go downtown.
When you've got worries, all the noise and the hurry
seems to help, I know, downtown.
Just listen to the music of the traffic in the city,
linger on the sidewalk where the neon signs are pretty.
How can you lose?
The lights are much brighter there...
You can forget all your troubles, forget all your cares,
so go downtown!
Things will be great when you're downtown!
No finer place for sure, downtown!
Everything's waiting for you!
Don't hang around and let your problems surround you.
There are movie shows downtown.
Maybe you know some little places to go to
where they never close downtown.
Just listen to the rhythm of a gentle bossanova,
you'll be dancing with 'em too before the night is over...
happy again.
The lights are much brighter there,
you can forget all your troubles, forget all your cares,
so go downtown!
Where all the lights are bright, downtown!
Waiting for you tonight, downtown!
You're gonna be alright now, downtown!
Downtown,
downtown!
And you may find somebody kind to help and understand you,
someone who is just like you and needs a gentle hand to
guide them along.
So maybe I'll see you there.
We can forget all our troubles, forget all our cares,
so go downtown!
Things will be great when you're downtown!
Don't wait a minute more, downtown!
Everything is waiting for you, downtown!
Downtown (downtown)
Downtown (downtown)
Downtown (downtown)

Downtown (downtown)

dissabte, 20 de juliol del 2013

Heu estudiat per sobre de les vostres possibilitats

La setmana passada el Govern va anunciar una pujada de les taxes per accedir a la UIB: els joves d'aquestes illes hauran de pagar entre 120 i 230€ més per matrícula. Així, estudiar pot costar des dels 6.000€ anuals d'Infermeria als 3.600€ de Filologia.

La portaveu del Govern, na Núria Riera, va assegurar que la pujada ("actualització de preus", en neollengua pepera) està justificada perquè l'any passat els preus no es varen incrementar. Primer de tot, na Riera és una mentidera o és una inepta: el 2012 les taxes universitàries a les Illes Balears es varen incrementar en un 9,1%.

Però encara que l'any passat haguessin estat congelades, això justificaria la pujada d'enguany? El Govern no s'entera de com ho estan passant les famílies a les Balears?

Els ingressos mitjans per família a les Illes Balears el 2011 varen ser de 25.800€, i estan en constant davallada, especialment en l'hosteleria, l'administració, el comerç i les immobiliàries. Tot un retrat del cosmos laboral balear. Guanyam manco i hem de pagar més pels serveis públics bàsics, com és l'educació. 

A la pujada de preus li hem de sumar la reducció de beques i la impossibilitat que els joves tenim per a pagar-nos la matrícula treballant: el primer trismestre de 2013 l'atur juvenil era del 60,97% entre els joves de 16 a 24. A més, el Pla Bolonya dificulta ad infinitum compaginar feina i estudis.

Si l'educació ha de ser igual per a tothom, ha de ser gratuïta; sinó, les classes populars hi veuran dificultat o impedit l'accès. Què no hi ha doblers? Pel que volen sí n'hi ha. I jo, què voleu que vos digui, preferesc trenta metges que un tanc o un avió d'atac. Per a més dades, consultar el pressupost de Defensa. Preparau els kleenex. 

dissabte, 11 de maig del 2013

Confitura de roses

Avui he fet confitura de roses. Sa recepta és ben senzilla, i si teniu un roser a ca vostra, ben econòmica:

100 gr de pètals de rosa (cinc o sis roses, més o manco)
100 gr de sucre
1 llimona
1 litre d'aigua

Primer de tot, heu de llevar sa part blanca de sa base des pètals. Quan els tengueu preparats, els heu de rabejar amb aigua, posar-los en un bol i sucar-hi quasi tota sa llimona per damunt. Premeu-los, que quedin ben aixafats.

Posau s'aigua i es sucre an es foc, fins que vos quedi com almíbar; tirau-hi es pètals i es suc de llimona i deixau-ho bullir un quart d'hora. Apagau el foc, sucau-hi sa resta de sa llimona i deixau-ho reposar dues hores.

Esper que vos agradi!!



QUATRE COSES 


Que tendran aqueixes roses 
que el cor sempre m'han robat? 
Dins ses fulles mig descloses 
quin misteri hi ha amagat? 


Maria Antònia Salvà

dimecres, 17 d’abril del 2013

Digues, foll, si et desamava ton amat què faries

El Llibre d'Amic e Amat, d'en Ramon Llull, conté una metàfora moral per a cada dia de l'any. Deixant-ne de banda l'original sentit religiós, les trob d'una grandíssima bellesa.

Podeu consultar la que toca qualsevol dia clicant aquí. Jo vos deix amb la que toca avui...
17. Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat. 

...i amb Espirals d'Embulls, que en musicaren un parell:


dimarts, 16 d’abril del 2013

Els "escraches"

A l'Argentina són "escraches"; a Xile, "funas"; a ca nostra encara no hem decidit què dir-ne: "escarni", "escarn", "encalç" o "escratx". 

Es tracta d'un tipus de manifestació en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algú a qui es vol denunciar. A l'Espanya se'n parla d'ençà que gent de la Plataforma d'Afectats per els Hipoteques acudeixen a les cases d'alts càrrecs del PP reclamant-los que votin a favor de les mesures que, a través d'una Iniciativa Legislativa Popular, varen obtenir més d'un milió d'avals ciutadans.

El PP ha posat el crit al cel, i ha arribat a comparar-los amb els nazis (no diré la meva opinió sobre aquest comentari, perquè serien paraules massa grosses), i ho ha convertit en un motiu per a desacreditar, més o menys directament, tota la lluita antidesnonaments.

A mi no m'agrada que es vulgui condicionar els representants polítics a través de la seva privacitat; per exemple, com a regidor i com a persona que creu en el dret de les dones a l'avortament em preocuparia que un grup d'aquests filoRouco es plantàs davant ca nostra exigint-me que els votàs una proposta antiavortista. I evidentment crec que això no hauria de canviar mai la meva actuació política, que ve marcada pel que decideix en assemblea el grup que represent.

Fet aquest posicionament general inicial, no crec que es pugui rebutjar sempre una actuació que neix de la desesperació: sens dubte hi ha desesperances que avalen actuacions desesperades. Pos dos exemples que he llegit al blog d'en David Fernàndez, l'un relacionat amb Xile i l'altre amb Itàlia: en el primer, un grup de joves es plantaren al lloc de feina de l'assassí material d'en Víctor Jara; en el segon centenars de persones escridassaren els polítics que pretenien assistir al funeral del jutge antimàfia Giovanne Falcone. Hi tenien dret? Jo crec que sí, foren veus de dignitat davant un sistema podrit. I el mateix diria de la resta de casos que cita en Fernàndez en el seu post, que vos recoman, i d'una gent enganyada que es queda sense casa i no reb solucions justes dels seus representants.

Els escarnis no són un problema, són el símptoma d'un problema: com diu l'amic Toni Noguera, "si la democràcia no només fos anar a votar cada 4 anys... si hi hagués possibilitats d'esmena ciutadana per corregir els incompliments electorals... si els pressupostos participatius, les consultes populars o altres espais de participació ciutadana fossin eines vinculants a les decisions polítiques... si no ens governessin Draghis, agències de qualificacions, troikes, BCE i altres màfies anarcocapitalistes... no hi hauria escraches".

Si els polítics no actuen justament, si no articulen mecanismes per representar en tot moment la voluntat dels seus votants, si obeeixen interessos aliens als populars... el poble es farà escoltar. Cal que es faci escoltar. Com diu un vers del poeta Carles Rebassa "cranc no hi ha que el poble venci!".


diumenge, 17 de març del 2013

Enc que sembli que no...

Enc que sembli que no, tengué un principi.
Ara és tan natural, que no pareixen meves
totes les hores d'abans, d'abans que tu existissis.
M'ha entrat un tremolor, aquest capvespre
de setembre aigualit: és que pens que ens trobàrem
un dia, a un lloc, tu i jo: pogué no ocórrer.
Hauria estat senzill! Potser i tot aquell dia
t'hauria a tu semblat, des del teu món, perfecte,
i, des del meu, a mi, tot un noble transcórrer.
Res no hauria avisat del que perdíem.
Tu no series tu: potser ara hi hauria
una ombra vora meu patint el tràgic
destí d'haver de ser el que tu no series.
Talment com succeí, pogué no ocórrer.
Tant a tu com a mi, cadascú dins ca seva,
potser ens haurien dit "Has tengut un bon dia?",
i hauríem dit que sí, espargint existència
com qui vessa un saler damunt la taula.
Just hi pens i m'esglai: aquests milers de dies,
aquest gaudi exultant, els guanys, les coses,
la salut, tants de llibres, els amics, la casa...,
sense haver existit tu,
tot seria tan curt, tan poca cosa...

Miquel Àngel Riera





17 de març.

Dia de la poesia en català a internet.

diumenge, 13 de gener del 2013

El nostre sistema electoral

Les lleis electorals mai són innocents; d'elles depèn la configuració dels parlaments i per tant el reflex (més o menys inexacte) de la voluntat representativa popular. Les possibilitats són múltiples i cadascuna respon a un model democràtic diferent.

Aquesta setmana el PP ha proposat reduir el número de parlamentaris. Personalment crec que és una mesura populista i demagògica: això de "fer un ERO als polítics" pot quedar bé en un context de crisi econòmica i representativa, però el cert és que tenim un Parlament petit (59 diputats per a més d'un milió d'habitants i una considerable càrrega competencial). Amb l'eliminació d'elegibles, les dues funcions bàsiques de la institució (la legislativa i de control al govern per un costat i la de representació popular per l'altre) es veurien greument afectades: l'oposició tendria menys mitjans per vigilar l'executiu i les opcions minoritàries encara ho tendrien més difícil per accedir a l'hemicicle. Sobren comentaris, però no em puc estar de dir que si es tracta d'estalviar, preferesc que es treguin 10 soldats d'un exèrcit de 130.000 militars que 10 representants del poble d'un Parlament de 59 diputats. Tots els comentaris són aplicables també als consells insulars.

Tanmateix, tampoc m'erigiré en defensor del sistema actual, que trob que adoleix dels següents defectes i vicis decimonònics (molts dels quals naixen de la mateixa legislació que el regula -article 152 de la Constitució Espanyola, capítol I del títol IV de l'Estatut d'Autonomia, llei 8/1986 Electoral de les Illes Balears, llei 7/2009, electoral dels consells insulars):

a) Una minsíssima participació directa de la societat en la presa de decissions, que s'hauria d'anar combinant amb la representativitat tetranual sorgida a cada procés electoral.
b) Una sobrerepresentació de les illes menors i una greu infrarepresentació de les mallorquines i els mallorquins, la qual cosa atempta contra la igualtat de vot.
c) Un llistó electoral elevadíssim (5%) i tres circumscripcions electorals molt petites (Eivissa, Formentera i Menorca) que perverteixen el criteri de proporcionalitat i impedeixen l'accès a les opcions minoritàries.
d) Un excessiu pes de l'executiu sobre el legislatiu, amb una gran dependència mútua.
e) Una nul·la identificació entre els representats i cadascun dels representants, triats a cegues -amb excepció dels caps de llista i alguna personalitat notable- dins una llista electoral fixada per cadascun dels partits. Aquest sistema de llistes tancades produeix una situació kafkiana: els ciutadans de facto votam partits, però de iure els escons "pertanyen" a les persones que surten a les paperetes.
f) Un excés de prerrogatives per als electes, des del sou a altres drets que no tenim la immensa majoria dels treballadors.

Vet aquí les meves propostes per a solucionar els mals assenyalats als punts "b" i "c":

UNA PERSONA, UN VOT

Jo partesc d'una premisa: a les cambres de representació ciutadana (excloem, per tant, les de naturalesa territorial, com la majoria dels senats) tots els vots haurien de valdre el mateix. Em pareix una barbaritat que per obtenir un diputat a Mallorca calguin 10.370 vots enfront dels 2.964 a Menorca, 3.519 a Eivissa o 3.586 a Formentera; dit d'una altra manera, que el vot d'un senyor de Maó valgui 3'5 vegades més que el d'una senyora de Llubí.

El repartiment no proporcional de diputats entre les illes tenia certa explicació quan es concebia el Parlament com la unió de tots els consells; tanmateix, des que votam les dues institucions per separat aquesta excusa ha deixat de tenir validesa.

Evidentment entenc les reticències de menorquins, eivissenques i formenterencs a la preponderància de Mallorca, de la mateixa manera que exprés la por de la Part Forana al pes de Palma; per això he inclòs mesures per evitar qualsevol abús de les zones més poblades sense que això suposi la seva discriminació electoral:

A) Zona electoral única

És la més senzilla. Es pren l'arxipèlag com a una sola circumscripció i tant val el vot d'un habitant de sa Savina com el d'un resident a Artà. 

Aquesta opció s'adiu perfectament al preceptes constitucionals, si bé s'hauria de reformar l'Estatut i la Llei Electoral.

Si s'hagués aplicat a les darreres eleccions autonòmiques els resultats haguessin estat els següents (avís que és una hipòtesi aproximada, ja que en una sola circumscripció la política de pactes a Eivissa i Formentera possiblement hagués estat diferent): PP 34 escons, PSOE 18 escons i PSM-IV-ExM 7 escons. Com es veu els dos partits estatals són els beneficiats de mantenir sobrerepresentades les circumscripcions electorals més petites.

Per tal de garantir que Mallorca no imposi els seus interessos a la resta d'illes es podria donar dret de vet als consells en segons quines decissions (per exemple, que calgui el vist-i-plau d'almenys 2 consells per a aprovar els pressuposts).

B) Sistema mixt

És una mica més complicada, però la que s'aplica a estats com Alemanya: una part dels diputats són triats en circumscripció única i la resta en circumscripcions uninominals que representin la mateixa quantitat d'habitants (en el nostre cas posaria el límit que cap circumscripció abarcarà més d'una illa). 

Per exemple, si triàssim 19 escons en circumscripció única (11 serien per al PP, 6 per al PSOE i 2 per a PSM-IV-ExM) en quedarien 40 a repartir en circumscripcions que ajuntassin devers 26.000 habitants -el resultat de dividir els ciutadans balears entre 40-, que podrien ser per exemple i de forma molt aproximada:

Mallorca
Alaró + Algaida + Binissalem + Consell + Costitx + Lloseta + Mancor + Montuïri + Santa Eugènia + Santa Maria + Selva + Sencelles
Alcúdia 1 + Pollença 
Alcúdia 2 + Búger + Campanet + Muro + Sa Pobla 
Andratx + Calvià 2 + Estellencs
Ariany + Costitx + Lloret + Llubí + Santa Margalida + Petra + Sant Joan + Sineu + Vilafranca 
Artà + Capdepera + Son Servera
Banyalbufar +  Bunyola + Deià + Escorca + Esporles + Fornalutx + Puigpunyent + Sóller + Valldemossa 
Calvià 1
Campos + Santanyí + Ses Salines
Felanitx + Porreres 
Inca
Llucmajor
Manacor 1
Manacor 2 + Sant Llorenç des Cardassar
Marratxí
Palma 1
Palma 2
Palma 3
Palma 4
Palma 5
Palma 6
Palma 7
Palma 8
Palma 9
Palma 10
Palma 11
Palma 12
Palma 13
Palma 14
Palma 15

Menorca
Alaior + Es Castell + Maó 1 + Sant Lluís  
Ciutadella
Ferreries + Maó 2 + Es Mercadal + Es Migjorn

Eivissa
Eivissa 1
Eivissa 2
Santa Eulàlia del Riu
Sant Antoni de Portmany + Sant Joan de la Labritja 
Sant Josep de sa Talaia

Formentera
Sant Francesc Xavier

Aquest sistema té l'avantatge que maté la proporcionalitat introduint les bonances dels sistemes majoritaris, que són la del diputat d'un territori, de forma que els electors poden identificar i interactuar directament amb el SEU representant. En contra seva hi ha la possible necessitat de reformar la Constitució (jo personalment no ho crec).

El vot únic transferible

A més, convendria combinar el sistemes d'elecció proporcionals amb el vot únic transferible, que avui no ens allargarem a explicar però que permet que no es perdi cap vot. En podeu trobar més informació clicant aquí.

EL LLISTÓ ELECTORAL

A les Illes Balears el llistó electoral és altíssim, fruit d'una modificació feta per l'amo En Cañellas en un intent frustrat d'anorrear UM. Mentre que a la majoria de l'Estat espanyol es demana obtenir el 3% dels vots per poder tenir representació, aquí exigim el 5%, deixant fora del Parlament a moltes opcions minoritàries i per tant a milers i milers de votants.

Alternatives al 5%: el 3%, l'1'5% i el 0%

El 3% no és només el problema que en Maragall va diagnosticar a CiU, sinó el llistó electoral més extés a Espanya (eleccions al Congrés, a la majoria d'assemblees autonòmiques, als municipis). L'1'5% era el llistó a Israel (el Knéset és un exemple de representació multipartita), mentre que el 0% era el de Sudàfrica fins 1994. Anem a veure quins haguessin estat els resultats a la circumscripció de Mallorca a les darreres eleccions si modificam aquest aspecte:


Veim que a mesura que baixam el llistó augmentam el percentatge de ciutadans representants al Parlament. Si combinam la circumscripció única i la rebaixa del llistó, a més de la Lliga, CxI i EU també hi hagués entrat UPyD.






Bé, esper que em digueu què en trobau de tot plegat!!