diumenge, 13 de gener del 2013

El nostre sistema electoral

Les lleis electorals mai són innocents; d'elles depèn la configuració dels parlaments i per tant el reflex (més o menys inexacte) de la voluntat representativa popular. Les possibilitats són múltiples i cadascuna respon a un model democràtic diferent.

Aquesta setmana el PP ha proposat reduir el número de parlamentaris. Personalment crec que és una mesura populista i demagògica: això de "fer un ERO als polítics" pot quedar bé en un context de crisi econòmica i representativa, però el cert és que tenim un Parlament petit (59 diputats per a més d'un milió d'habitants i una considerable càrrega competencial). Amb l'eliminació d'elegibles, les dues funcions bàsiques de la institució (la legislativa i de control al govern per un costat i la de representació popular per l'altre) es veurien greument afectades: l'oposició tendria menys mitjans per vigilar l'executiu i les opcions minoritàries encara ho tendrien més difícil per accedir a l'hemicicle. Sobren comentaris, però no em puc estar de dir que si es tracta d'estalviar, preferesc que es treguin 10 soldats d'un exèrcit de 130.000 militars que 10 representants del poble d'un Parlament de 59 diputats. Tots els comentaris són aplicables també als consells insulars.

Tanmateix, tampoc m'erigiré en defensor del sistema actual, que trob que adoleix dels següents defectes i vicis decimonònics (molts dels quals naixen de la mateixa legislació que el regula -article 152 de la Constitució Espanyola, capítol I del títol IV de l'Estatut d'Autonomia, llei 8/1986 Electoral de les Illes Balears, llei 7/2009, electoral dels consells insulars):

a) Una minsíssima participació directa de la societat en la presa de decissions, que s'hauria d'anar combinant amb la representativitat tetranual sorgida a cada procés electoral.
b) Una sobrerepresentació de les illes menors i una greu infrarepresentació de les mallorquines i els mallorquins, la qual cosa atempta contra la igualtat de vot.
c) Un llistó electoral elevadíssim (5%) i tres circumscripcions electorals molt petites (Eivissa, Formentera i Menorca) que perverteixen el criteri de proporcionalitat i impedeixen l'accès a les opcions minoritàries.
d) Un excessiu pes de l'executiu sobre el legislatiu, amb una gran dependència mútua.
e) Una nul·la identificació entre els representats i cadascun dels representants, triats a cegues -amb excepció dels caps de llista i alguna personalitat notable- dins una llista electoral fixada per cadascun dels partits. Aquest sistema de llistes tancades produeix una situació kafkiana: els ciutadans de facto votam partits, però de iure els escons "pertanyen" a les persones que surten a les paperetes.
f) Un excés de prerrogatives per als electes, des del sou a altres drets que no tenim la immensa majoria dels treballadors.

Vet aquí les meves propostes per a solucionar els mals assenyalats als punts "b" i "c":

UNA PERSONA, UN VOT

Jo partesc d'una premisa: a les cambres de representació ciutadana (excloem, per tant, les de naturalesa territorial, com la majoria dels senats) tots els vots haurien de valdre el mateix. Em pareix una barbaritat que per obtenir un diputat a Mallorca calguin 10.370 vots enfront dels 2.964 a Menorca, 3.519 a Eivissa o 3.586 a Formentera; dit d'una altra manera, que el vot d'un senyor de Maó valgui 3'5 vegades més que el d'una senyora de Llubí.

El repartiment no proporcional de diputats entre les illes tenia certa explicació quan es concebia el Parlament com la unió de tots els consells; tanmateix, des que votam les dues institucions per separat aquesta excusa ha deixat de tenir validesa.

Evidentment entenc les reticències de menorquins, eivissenques i formenterencs a la preponderància de Mallorca, de la mateixa manera que exprés la por de la Part Forana al pes de Palma; per això he inclòs mesures per evitar qualsevol abús de les zones més poblades sense que això suposi la seva discriminació electoral:

A) Zona electoral única

És la més senzilla. Es pren l'arxipèlag com a una sola circumscripció i tant val el vot d'un habitant de sa Savina com el d'un resident a Artà. 

Aquesta opció s'adiu perfectament al preceptes constitucionals, si bé s'hauria de reformar l'Estatut i la Llei Electoral.

Si s'hagués aplicat a les darreres eleccions autonòmiques els resultats haguessin estat els següents (avís que és una hipòtesi aproximada, ja que en una sola circumscripció la política de pactes a Eivissa i Formentera possiblement hagués estat diferent): PP 34 escons, PSOE 18 escons i PSM-IV-ExM 7 escons. Com es veu els dos partits estatals són els beneficiats de mantenir sobrerepresentades les circumscripcions electorals més petites.

Per tal de garantir que Mallorca no imposi els seus interessos a la resta d'illes es podria donar dret de vet als consells en segons quines decissions (per exemple, que calgui el vist-i-plau d'almenys 2 consells per a aprovar els pressuposts).

B) Sistema mixt

És una mica més complicada, però la que s'aplica a estats com Alemanya: una part dels diputats són triats en circumscripció única i la resta en circumscripcions uninominals que representin la mateixa quantitat d'habitants (en el nostre cas posaria el límit que cap circumscripció abarcarà més d'una illa). 

Per exemple, si triàssim 19 escons en circumscripció única (11 serien per al PP, 6 per al PSOE i 2 per a PSM-IV-ExM) en quedarien 40 a repartir en circumscripcions que ajuntassin devers 26.000 habitants -el resultat de dividir els ciutadans balears entre 40-, que podrien ser per exemple i de forma molt aproximada:

Mallorca
Alaró + Algaida + Binissalem + Consell + Costitx + Lloseta + Mancor + Montuïri + Santa Eugènia + Santa Maria + Selva + Sencelles
Alcúdia 1 + Pollença 
Alcúdia 2 + Búger + Campanet + Muro + Sa Pobla 
Andratx + Calvià 2 + Estellencs
Ariany + Costitx + Lloret + Llubí + Santa Margalida + Petra + Sant Joan + Sineu + Vilafranca 
Artà + Capdepera + Son Servera
Banyalbufar +  Bunyola + Deià + Escorca + Esporles + Fornalutx + Puigpunyent + Sóller + Valldemossa 
Calvià 1
Campos + Santanyí + Ses Salines
Felanitx + Porreres 
Inca
Llucmajor
Manacor 1
Manacor 2 + Sant Llorenç des Cardassar
Marratxí
Palma 1
Palma 2
Palma 3
Palma 4
Palma 5
Palma 6
Palma 7
Palma 8
Palma 9
Palma 10
Palma 11
Palma 12
Palma 13
Palma 14
Palma 15

Menorca
Alaior + Es Castell + Maó 1 + Sant Lluís  
Ciutadella
Ferreries + Maó 2 + Es Mercadal + Es Migjorn

Eivissa
Eivissa 1
Eivissa 2
Santa Eulàlia del Riu
Sant Antoni de Portmany + Sant Joan de la Labritja 
Sant Josep de sa Talaia

Formentera
Sant Francesc Xavier

Aquest sistema té l'avantatge que maté la proporcionalitat introduint les bonances dels sistemes majoritaris, que són la del diputat d'un territori, de forma que els electors poden identificar i interactuar directament amb el SEU representant. En contra seva hi ha la possible necessitat de reformar la Constitució (jo personalment no ho crec).

El vot únic transferible

A més, convendria combinar el sistemes d'elecció proporcionals amb el vot únic transferible, que avui no ens allargarem a explicar però que permet que no es perdi cap vot. En podeu trobar més informació clicant aquí.

EL LLISTÓ ELECTORAL

A les Illes Balears el llistó electoral és altíssim, fruit d'una modificació feta per l'amo En Cañellas en un intent frustrat d'anorrear UM. Mentre que a la majoria de l'Estat espanyol es demana obtenir el 3% dels vots per poder tenir representació, aquí exigim el 5%, deixant fora del Parlament a moltes opcions minoritàries i per tant a milers i milers de votants.

Alternatives al 5%: el 3%, l'1'5% i el 0%

El 3% no és només el problema que en Maragall va diagnosticar a CiU, sinó el llistó electoral més extés a Espanya (eleccions al Congrés, a la majoria d'assemblees autonòmiques, als municipis). L'1'5% era el llistó a Israel (el Knéset és un exemple de representació multipartita), mentre que el 0% era el de Sudàfrica fins 1994. Anem a veure quins haguessin estat els resultats a la circumscripció de Mallorca a les darreres eleccions si modificam aquest aspecte:


Veim que a mesura que baixam el llistó augmentam el percentatge de ciutadans representants al Parlament. Si combinam la circumscripció única i la rebaixa del llistó, a més de la Lliga, CxI i EU també hi hagués entrat UPyD.






Bé, esper que em digueu què en trobau de tot plegat!!

2 comentaris:

Josep ha dit...

Bones propostes, però saps que en Tutanramón Bauzà no les acceptarà.
Per cert, al País Barceloní porten 34 anys sense Llei Electoral pròpia...

Lear ha dit...

No només hi ha reticències d'en Joserra, no et creguis; sobretot des de Menorca però també des d'Eivissa es veu amb recel qualsevol canvi... Tanmateix és vera que el PP és el més immobilista (aquesta setmana ha votat en contra d'un canvi que no era tan ambiciós però sí anava en aquesta línia), ja que li interessa un Parlament el més bipartidista possible, en què el debat es pugui reduir a l"i tu més".

La manca de llei electoral al Principat clama al cel...