Discurs d'investidura

Bon dia a tothom,

regidores i regidors,

amigues i amics,

Deià té una història rica i profunda, plena d'oportunitats i de dificultats que els deianencs han intentat aprofitar o sortejar amb determinació, valentia i molta dedicació.

Som un poble treballador, que va cisellar les muntanyes per extreure amb enorme dificultat el seu aliment d'aquesta terra, a vegades pedregosa i a vegades argilosa; un aliment que el clima, sempre canviant, massa vegades li negava.

Un poble que moltes vegades en la història ha aixecat la veu davant la injustícia i la desigualtat, i que durant més de cent anys va lluitar per tenir personalitat jurídica pròpia. Val la pena recordar que els representants de Deià, en el plet per la nostra independència, no es varen centrar en els greuges rebuts -com solien fer tots els pobles en processos similars-, sinó que al·legaren la capacitat dels deianencs d'auto administrar-se i procurar-se a si mateixos unes millors condicions de vida.

Els nostres avantpassats ja sabien que si ens ho proposam i anam a la una, els deianencs som capaços de qualsevol cosa. Per això cal que pus mai tornem a escoltar qui ens vol enfrontats, dòcils, callats i submisos i tornem a assumir que els únics i legítims propietaris del nostre futur som nosaltres mateixos.

Enguany farà 436 anys que es va constituir el primer Ajuntament de Deià, un acte que avui repetim com una nova baula en la cadena de la nostra història; per això, i conscient d'aquesta continuïtat, i més enllà de les discrepàncies i debats que hem tengut, vull aprofitar per agrair la seva tasca al govern anterior i desitjar-los que aquesta nova etapa de la seva vida sigui fructífera i feliç.

Sóc conscient que en política moltes vegades s'abusa de l'expressió “dia històric”. Però sincerament crec que avui ho és.

Els deianencs han elegit per primera vegada un ajuntament majoritàriament d'esquerres, i ho han fet amb una contundència que hem de sebre llegir com les ànsies d'un canvi profund.

Un canvi que ha de venir definit per quatre grans eixos:

governar des del compromís, l'honestedat, la transparència i la participació;

fer un poble viu, dinàmic i a l'abast dels seus propis ciutadans;

establir una nova relació amb la terra i el paisatge;

i posar els interessos de la majoria per sobre dels interessos d'uns pocs.

Els deianencs hem dit que volem un Deià petit, que no volem pus Petits Deiàs. Hem dit que estam farts dels especuladors que fan obscurs negocis amb el nostre paisatge i amb els nostres recursos, que s'embutxaquen enormes beneficis que acabam costejant entre totes i tots.

Hem dit que ja basta basta d'entendre l'urbanisme com una forma de guanyar doblers, i no com l'eina per assegurar que la gent tengui, de forma ordenada, casa, feina i vida.

Perquè el primer que necessitam si ens volem vius és que la gent pugui viure a Deià, i en aquest moment ser de Deià suposa una càrrega econòmica difícil d'assumir per a la gent treballadora; i allò que és més greu, això passa mentre el poble es va buidant d'habitants. Som un exemple del que diu na Silvia Pérez Cruz: “es indecente gente sin casa, casas sin gente”.

Però avui alça la veu el Deià que no es resigna a desaparèixer, aquell que no vol convertir-se en un gran resort en forma de poble, sinó que es vol autènticament poble. Un gran repte que assumim perquè estam convençuts que d'ell depèn la nostra continuïtat com a comunitat.

Perquè volem un turisme de qualitat i durant tot l'any, però no volem supeditar-nos al turisme. Com em va dir un deianenc fa unes setmanes, volem viure del turisme, no malviure-ne, ni tan sols sobreviure-hi.

Perquè per seguir gaudint de la riquesa del turisme, cal que no depenguem únicament del turisme, que ens dotem d'eines per a diversificar la nostra economia. I per això cal gent formada, i per això fan falta recursos. I aquest ajuntament els posarà, per assegurar que cap jove deianenc deixi els estudis sense tota l'educació que necessiti per desenvolupar-se com a treballador i com a persona.

Estam segurs que els que ens visiten no ho fan només per la bellesa incomparable del nostre entorn, sinó per l'autenticitat del paisatge que va inspirar Ramon Llull, del poble que va enamorar l'Arxiduc, de la comunitat que va acollir Graves i del bar on tocava en Kevin Ayers.

I no volem viure el Deià inspirador, transgressor i creador com un enyorat paradís perdut, sinó com una realitat permanent.

Per això volem ser un poble on es treballi i també on es es pinti, s'interpreti, s'escrigui, es canti i es balli. Com va dir la pensadora Emma Goldman “if I can't dance it's not my revolution”. I també volem un poble on totes les generacions i on mil llengües comparteixin un mateix projecte que serveixi per entendre-mos i crear grans consensos on conviure.

Ens enorgulleix ser un poble obert, amb una capacitat de síntesi inigualable, una voluntat de suma multiplicadora única al món. Som una comunitat orgullosa de la seva cultura ancestral, que vol viva i dinàmica per a projectar-la cap al futur, però que també és permanentment permeable a les múltiples i diferents aportacions de les persones que trien viure a la nostra vila i esdevenir deianencs.

Perquè és deianenc qui vol ser deianenc, i això és bo, és molt bo. No ens defineixen uns llinatges, sinó la voluntat de ser poble: no demanam per l'origen, sinó pel destí.

I aquest destí és un poble just, sostenible, igualitari i solidari.

Parlant de solidaritat, torn a girar l'ullada cap enrere, com diu l'himne de Mallorca, perquè el passat ens ha de servir per analitzar el present.

A la primera meitat del segle XX els deianencs protagonitzàrem un autèntic èxode, el procés migratori més gran de tot Mallorca: sobretot cap a Ciutat però també cap a França o l'Argentina, entre d'altres. Dos de cada tres deianencs partiren fora d'aquesta terra, fugint de la fam i cercant unes millors condicions de vida, i a la segona meitat d'aquest segle hem estat receptors de centenars de persones que trobaven en la nostra contrada repòs, inspiració o feina. Cal recordar-ho ara més que mai, quan milers de refugiats moren a la mar que també rega la nostra costa i hi ha partits que es dediquen a criminalitzar-los. Vàrem ser com ells. Facem per ells el que voldríem que haguessin fet amb nosaltres.

Ens apassiona Deià. Ens comprometem a servir-lo amb apassionament, al servei de tota, absolutament tota la ciutadania. Ningú tornarà a notar en aquest ajuntament si aquell és d'uns o aquest és dels altres. Hem vengut a fer feina per a tothom, per a resoldre els problemes de tothom, al servei de tothom.

Això no vol dir no tenir ideologia. Som un equip ideològicament sòlid, que beu dels valors republicans de la llibertat, la fraternitat i la legalitat, així com de la lluita per la igualtat del socialisme democràtic i la sostenibilitat de l'ecologisme del segle XXI.

I això vol dir procurar que tothom pugui accedir a una casa, dinamitzar el petit comerç, impulsar el reciclatge, planificar els recursos i les infraestructures, implementar una forma feminista de treballar i conviure, fomentar l'esport i la cultura, crear espais de participació ciutadana, millorar l'estat de sa Cala, millorar condicions laborals, potenciar els serveis públics, recuperar els camins públics tancats, ajudar al jovent i a la gent gran, garantir la conservació del patrimoni, i un llarguíssim etcétera.

Avui és un dia molt especial per molts dels aquí presents. Per jo ho és, i les emocions s'acumulen i són difícils de controlar. Per a qualcú apassionat pel servei públic, per aquella política que en Pepe Mújica defineix com “la lucha por la felicidad de todos”, ser batle del poble que t'ha vist néixer i t'ha vist créixer, del poble que estimes, és un altíssim honor, una altíssima responsabilitat, per la qual no puc estar sinó eternament agraït.

No vull parlar de mi, però voldria aprofitar un minut per donar disculpes a la meva família -a mon pare, a ma mare, a les meves germanes, als nebots, tios, cosins...- i també als meus amics per la quantitat d'hores robades, les absències imperdonables i els nirvis que amb ells m'he espassat tots aquests anys, i que molt em tem haureu de seguir patint. Tots vosaltres -i també aquells que ja no hi són però que viuen en el nostre record- m'heu configurat, m'heu dotat dels ideals i dels valors que m'han definit i que em guiaran aquests quatre anys, i no puc sinó agrair-vos el vostre suport incondicional.

Voldria mencionar també quatre dones que han tengut molt a veure amb què avui sigui aquí, quatre dones cabdals en la meva configuració política: na Francisca i na

Maria Ignàsia

per impulsar i convidar-me a participar d'aquesta meravellosa aventura d'il·lusió col·lectiva anomenada Agrupació DEIA; a na Nanda Ramon, que va confiar en mi per la primera responsabilitat institucional que vaig assumir; i a na

Bel Busquets

, aquí present, amb qui tant he compartit els darrers anys.

Vicepresidenta, benvinguda a Deià i moltes gràcies per acompanyar-nos, i ja sabeu que necessitarem la col·laboració de les institucions per alguns dels reptes que tenim d'ara endavant, i que pensam ser una maceta insistent a l'hora de demanar millores en mobilitat, recursos per a habitatge i la compra de can Vallès per al poble.

I també permeteu-me que recordi i faci homenatge a totes les persones que ens han precedit en la defensa dels ideals progressistes al municipi, i que ho personalitzi en el primer regidor d'esquerres de la història de Deià, que va sembrar una llavor de la qual nosaltres ara en recollim el fruit. Moltes gràcies, Joan.

Ser batle, tota una responsabilitat. Una responsabilitat que sé que no assumesc tot sol, que compartesc amb un equipàs conformat per na

Tamara

, na

Cris

, en

Pep

i na

Gaby

com a regidors i amb na

Blanca

i n'

Henar

com a responsables municipals, però també amb en

Francesc Xavier Salas

i en

Juan

com a regidors de l'oposició, a qui aprofit per agrair el vot a favor en la meva investidura, i a qui oferesc i garantitz tota la nostra col·laboració en tot allò que sigui en benefici del poble. 7 seran millor que 5, i 670 seran millor que 7: allò que facem junts, implicant tothom, sempre serà millor que allò que facem tots sols.

A tots vosaltres, companys i companyes de consistori, així com a la resta de treballadors i de treballadores municipals, desitj sort i encerts. Estaré sempre a la vostra disposició, i vos reclamaré el mateix que m'exigiré a mi mateix: feina, moltíssima feina, i valentia, moltíssima valentia, per a millorar Deià. Siguem sempre conscients que som aquí per servir, i que el destinatari, protagonista, motor i finalitat de tot allò que feim és sempre la gent.

Per acabar, voldria fer referència a un poema de Vicent Andrés Estellés que consider especialment adient al dia d'avui.

Assumiràs la veu d'un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser

s'en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s'és poble.

Pares, germans, companys, amics: esperam sincerament estar a l'alçada de la confiança que ens heu fet. Ens hi deixarem la pell per tal que tots gaudim d'aquesta primavera que ara comença després del llarguíssim hivern. Aquesta batlia és tota vostra.

Molts d'anys i visca Deià.