dilluns, 30 de juny del 2008

En s'estiu





Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m'admira i me fa por.
He vengut a pescar a la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un xigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura;
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit;
es volantí tremola a estones...
això és un paradís
de silenci que m'envolta!
Botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins!

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest:
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient "tanmateix".


I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

8 comentaris:

Bandarra ha dit...

I és ben ver lo que has destacat en negreta...


;)

Anònim ha dit...

lluís, no es pot votar bé a l'enquesta...!!
a veure si ho pots arreglar.
salut

Bartomeu Vallori ha dit...

Lluís... no puc fer res més que agraïr-te que hagis fet aquest post... m'he emocionat i he estat a punt de plorar. I m'explicaré: encara som a Barcelona, després d'un final de curs maratonià i de cercar pis, demà faig es trasllat i dijous, finalment, posar fi an es cinquè any aquí i anar cap a Mallorca. Gra6 Gra6 Gra6

Bartomeu Vallori ha dit...

Mos podríem veure aquest estiu si vols anar a fer qualque excursió o verbeneta. Jo en tenc una emparaulada en es Tomir (d'exursió, ses verbenes a sa plaça)

Josep ha dit...

com mola sa canço, en aquest mar d'alquitrà que desborda barcelona se troba a faltar es pinars de platja.
tallat es pel.
quan me sapigga de memoria ses endorfines q circulen pes cos torn cap a mallorca.

Anònim ha dit...

A n'Ernest:

Seria un bon lema per a una Mallorca independent. Imagina't s'escut i una cinta davall amb aquests versos... qui no voldria ser d'aquest país????

"Alea iacta est" se traduiria en mallorquí com "i tanmateix...".

A en Roger:

Jo no he tengut cap problema... mem, torna-ho a provar!

A en Tomeu:

No saps com m'agrada llegir posts com es teus!

Això de ses verbenes a sa plaça no ho dubtis ni un segon, i es tema excursió també me fa ben moltes de ganes! Tens es meu telèfon? Bé, sinó mos deim coses per mail!

A en Josep:

Benvingut a n'es fòrum, ja era hora! Fris de veure't! Deixa't estar d'endorfines i vine cap aquí a ballar i nedar, que sense tu es sol crema com sempre però no brilla igual!

A tots:

Es següents dies no renovaré tan freqüentment com voldria perquè es senyor Orange ha decidit deixar d'operar a sa zona Son Bauçà A (més coneguda com "Sa Torre"). Dependré de sa misericòrdia veïnal, familiar i amical o, com ara, de ses vengudes a n'es ciber de Sóller.

Boníssim escoltar com un testimoni de Jehovà vol convèncer sa dependenta... "El espíritu Santo es la fuerza más poderosa del universo, mujer! No ves que sólo siendo así podria haber fecundado María?" S'argument no té refutació possible, se podria montar tota una teologia sobre sa consistència d'aquesta afirmació!

Ttot i això, fris que s'arregli s'internet a ca nostra!

nines de consell de cent ha dit...

Després de sa meva desaparició, torn a fer acte de presència i me trob amb aquesta cançó de portada. I amb una concurrència mai vista per ser s'estiu!!!!
Jo, a diferència de tu i n'Ernest, vot per sa tornada de sa cançó, però és una qüestió circumstancial...

Marina, 1988. Periodista. ha dit...

Hola Lluís,

Doncs no m'enrecord exactament d'on vaig treure el "llaç" però si ho busques a Internet hi ha una pàgina on en pots triar un i ja et donen el codi fet!


Una besada i fins aviat