Perdona, ets de Mallorca? Saps d'una beca des Govern Balear?
Avui estic cercant sa millor manera de dir-te adéu...
... i tanmateix sé que qualsevol intent serà inútil. Com dir adéu a tot? Com dir adéu a ses nits en vetlla; a s'estudiar i a n'es no estudiar; a n'es pitills i ses coca-colitas; a ses baralles i ses converses d'hores; a n'es "treball"; a ses besades robades i a n'es cops regalats; a artà, deià, consell de cent, diputació i valència; a n'es dormir plegats; a n'es menjar com a locos; a n'es planificar règims com a locos; a n'es plorar; a n'es riure; a n'es riure; a n'es riure; a n'es cantar equivocant-me i a n'es teu riure; a s'educar i a s'avaciar; a n'es "cuqui" i sa "cuqui"; a n'es viure junts; a n'es parèixer un matrimoni... a s'estimar-mos com una mala cosa?
I és que un adéu mai podria anar bé, perquè jo me'n vaig en tu i tu quedes en jo. Quan pens en tu només me surt... holita!
3 comentaris:
Resultat: jo plorant com una magdalena dins sa recepció de sa residència, i tothom que me mira...
M'encantes! Cualquier día te pego un susto y te pido seria y formalmente que te cases conmigo!!!
Mil gràcies per aquest escrit i per fer-me sentir que me fas costat faci lo que faci i sigui allà on sigui. T'estim.
Ah! T'he enviat es llibre i es bicing, i m'han dit que s'estorbaria més o manco una setmana. Per cert! Esper que es teu codi postal sigui 15, perquè si no ho duim clarinete...
Muà!
Au revoir, Glòria!
No és un adéu per sempre, és un adéu per un instant...!!!
Bisous
groger (a la francesa, com la truita)
Publica un comentari a l'entrada