En el nom de Bolonya

Darrerament el nom de Bolonya està en boca de tots; la ciutat, famosa per la seva salsa, ha esdevengut el símbol que uns combateixen i altres defensen. Però què és el Pla de Bolonya? En realitat és una declaració bastant generalista que varen firmar 29 països bàsicament per a avançar cap a la convergència universitària europea: els ensenyaments s'estructuraran en grau, màster i doctorat, facilitant l'homologació entre països de la UE; es clarificarà la formació rebuda per cada estudiant; en la distribució de crèdits (ara ECTS) es tendran en compte les hores de classe però també la feina feta per l'alumne a casa... Fins aquí poc a dir-hi -matitzacions apart-, avançar en la construcció europea em sembla més que desitjable. El problema és que la UE no té competències en educació, i per tant es deixa en mans dels estats signants el desenvolupament legislatiu del Pla; i és aquí quan comencen els problemes, ja que en el nom de Bolonya els estats aprofiten per dur a terme reformes universitàries que res tenen a veure amb la construcció europea. En el nom d'Europa ens han ficat molts de gols, i aquest n'és un altre exemple.

El govern espanyol i les autonomies (que es reparteixen les competències en universitat), amb la LOU, la LUC (a Catalunya), la LCSUV (al País Valencià)... han aprofitat la reforma per incloure punts que sí que des d'aquí critic obertament:

1) No es facilita la movilitat europea i l'homologació: la majoria dels països europeus han fet graus de tres anys i màsters de dos; aquí hi haurà graus de quatre anys i màsters d'un o dos.

2) Bolonya no parla de l'entrada de l'empresa privada a les universitats públiques i mercantilització dels estudis; un exemple d'això són la creació a la UB del Consell Social (on les empreses hi tenen un pes molt important) que resta competències al Claustre (molt més democràtic) o l'article 14 de la LOU segons el qual s'ha de promoure el finançament privat de l'activitat universitària. Certament Bolonya anima als països a cercar mecanismes per a invertir més a la universitat, però això no vol dir necessàriament tocar a la porta de les empreses... pensau: qui invertirà a carreres sense rendiment empresarial (per exemple les que jo estic estudiant, Clàssiques i Polítiques)? i en les carreres que si interessen al capital, es mantendrà la independència de recerca? les empreses farmacèutiques donaran suport a una investigació excel·lent sobre una malaltia que pateixen 4 persones o primaran la rentabilitat?

Ja fa temps que els empresaris volen entrar en les universitats: l'Organització Mundial del Comerç el 1995 amenaçava amb acabar amb el finançament públic qualificant les subvencions d'efectes distorsionadoes en el comerç de serveis; el Círculo de Empresarios de España deia el 2007 que no es tracta d'insertar la Universitat en el marc de l'Estat del Benestar, sinó d'integrar la Universitat de manera decidida en el teixit econòmic i productiu, fomentant l'excel·lència mitjançant la cometència. Com diuen en castellà, "de aquellos polvos estos lodos".

3) No surt a Bolonya res sobre els preus dels estudis, ha estat el Govern Espanyol i les CCAA que han decidit que el màster (que tocaria equivaldre a un segon cicle i que per a accedir a qualcunes professions -abogats, professors...- serà necessari) tengui un preu desorbitat: com a mínim el doble de car que les actuals llicenciatures.

4) Desapareixeran les beques a fons perdut en benefici de les beques-préstec, que s'hauran de tornar a entitats privades amb interessos; tal vegada així acabam amb la crisi bancària.

Des del dijous estan tancats a l'edifici històric de la UB (plaça Universitat) un parell de centenars d'estudiants; també hi ha hagut ocupacions a les facultats de Biologia, de Història i Filosofia (al Raval) i de Mundet a la UB; a la UAB s'han tancat a Filosofia i Lletres i a Política i Sociologia; a València a la facultat de Geografia i Història; a la Complutense de Madrid a Filosofia i Filologia... Un servidor també hi ha dormit perquè creu que el que demanen és just però sobretot però sobretot perquè s'havia de dir a l'estat que fins aquí podíem arribar. Podeu veure les reclamacions dels ocupants consultau el seu blog (bàsicament són: negociació i debat obert sobre el procés de Bolonya, aturar els processos contra els estudiants repressaliats i celebrar referèndums vinculants sobre Bolonya en què participin tots els membres de les universitats).

De moment s'ha aconseguit que el rector de la UB en funcions i la Comissionada d'Universitats de Catalunya prometin diàleg; i qui cregui que ja és massa tard, que miri a Grècia: allà el moviment estudiantil ha aconseguit frenar les pretensions del govern.

Si creus que de tot això cal, com a mínim, parlar-ne, ves a qualsevol de les facultats ocupades: hi trobaràs assemblees, conferències, xerrades... I no s'hi val l'excusa de tenir exàmens o treballs: l'organització (almanco a l'edifici històric de la UB) és impecable: hi ha aula d'estudi, a les nits es respecten les zones de dormir...