The Queen and I és una novel·la de Sue Townsend en què es relata com el partit republicà guanya les eleccions al Regne Unit i la família reial s'ha d'adaptar a la vida "plebea".
Aquest bloc és oberta i pretesament republicà, i el seu autor ansia la proclamació de la República a Espanya per mil i una raons. Però poc pensava que podria ser la reina qui ens hi ajudàs.
Sofia Margarida Victòria Federica de Grècia ha complit 70 anys; tanmateix, el seu aniversari s'ha vist obscurit per la publicació d'un llibre en què la reina s'explaia davant una periodista de l'Opus Dei sobre temes controvertits de l'escenari polític espanyol i internacional.
La monarquia, en el S. XXI, només pot tenir una explicació (que tampoc s'aguanta gaire, però vaja): erigir-se com a símbol i exercir de moderador apartidista entre els partits. Si la Casa Reial (o almanco un dels seus membres més destacats, com seria la reina consort) entra en les lluites ideològiques, quin avantatge ja pot oferir davant una institució democràtica com és la presidència d'una república?
La gent s'estira dels cabells per les opinions de la reina; però què esperaven? L'emmirallament de gran part de l'esquerra i del republicanisme amb el joancarlisme sovint ha fet que es perdés el nord. La monarca d'Espanya és la co-cap d'una institució de l'Antic Règim, i és coherent que en molts temes tengui un pensament decimonònic. Sincerament se me'n refot. La Reina pot pensar el que vulgui mentre no ho faci públic, perquè l'únic sentit de la monarquia és no entrar en el debat entre partits i, això ja és un mínim, respectar les lleis aprovades per una institució democràtica -aquesta sí- com són les Corts Espanyoles.
Qui s'ho hauria de mirar és el PSOE... trist ha estat veure'l defensar la Reina en tot aquest assumpte; una cosa és el respecte institucional i l'altra és quedar fotut i banyut, somriure i vendre's les idees.
Non sum dignus ut intres in tectum meum... això podria dir el ministre de cultura a la bandera amb què Manuel Azaña, president legítim de la II República, va sortir d'Espanya. Tanmateix des d'aquí celebram el seu retorn i esperam que torni onejar d'aquí no molt.
Això s'escriu mentre (a les 05:30, més o manco) Barack Hussein Obama és elegit president dels EEUU; acabam, a la fi, amb els vuit anys de govern republicà de George W. Bush.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada