26 de febrer: referèndum a la UB!

Hola a totes i tots,

supòs que tots ho sabíeu, però per si de cas vos refresc la memòria:

Demà (dijous 26 de febrer) els estudiants i estudiantes de la Universitat de Barcelona estan cridats a participar en un REFERÈNDUM sobre l'anomenat "Pla Bolonya". La pregunta formulada és:

S'ha de paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?

Crec que tots, des dels més activistes antibolonya fins als més escèptics amb la lluita, reconeixem que ha mancat debat, i que aquest serà a la força positiu. Ara no es tracta de decidir Bolonya sí o Bolonya no, simplement de fer un stop en el camí per parlar-ne més i millor. Per tot això vos anim a VOTAR SÍ.

Pensau que per a que el referèndum sigui vinculant la participació ha de superar la de les darreres eleccions al Claustre, o sigui que votar i demanar als vostres amics, companys i amants que també votin.

Aquest referèndum ha costat molt, i és una oportunitat històrica; també és un deure històric participar-hi.

Salut!

PS: Estaria bé que enviéssiu aquest text (o un altre de semblant) a tothom que coneixeu i que estudii a l'UB. Si no hi estudiau i el rebeu, segur que coneixeu gent que sí que ho fa! Pensau que la decissió pot provocar un efecte en cadena a les altres universitats!

Au revoir vol dir fins després

Sa rossa preferida d'aquest blog ha tornat cap a Mallorca, aquella Mallorca que vàrem (semi)deixar fa ja sis anys. Com diu sa cançó de Mecano "vivimos siempre juntos", i inevitablement aquest darrer lustre s'escriu, en bona part, amb E d'Elena. És impossible mirar cap es futur i no saber que, sense tu a s'habitació des costat, res serà igual; tots coneixem sa meva tendència a n'es melodrama, així que no seguiré per aquests viaranys. T'estim, i tot i que sé que mos veurem sempre seguit, t'enyoraré molt.

Avui aquest blog va per tu i pets anys compartits! I pes qui mos queden!

Ad Berlusconi

Males notícies arriben de ponent: el Senat italià va aprovar dijous passat la Llei de Seguretat, que permetrà assegurar la inseguretat de qualsevol immigrant.

El govern d'en Berlusconi, després d'haver escandalitzat Europa amb els seus plans per controlar els gitanos, s'ha calçat la bota italiana per pegar una gran coça als immigrants. La llei, que encara ha de passar per la Cambra, preveu taxar el permís de residència amb un impost d'entre 80 i 200€, permet als metges denunciar els irregulars, legalitza les "rondes padanes" (patrulles de ciutadans sense armes) i possibilita condemnar a fins quatre anys de presó als expulsats que no abandonin el país. El govern d'Il Cavaliere no va poder incloure l'ampliació del temps de retenció dels sense papers a 18 mesos, però probablement ho aconsegueixi a la Cambra.


Una legislació a imatge i semblança de l'ideari de la ultranacionalista i xenòfoba Lliga Nord, sense la qual no hauria retornat al poder la coalició berlusconiana Il popolo della Libertà (el cinisme pareix no tenir límits). Els feixistes ja no governen formalment Itàlia, però les seves idees no s'han perdut per sempre...

Mentrestant l'Església torna a callar, molt més preocupada per l'estat vegetatiu de n'Eluana Englaro que per la situació dels immigrants... i la Unió Europea, aprovant la "Directiva de la Vergonya", no ha fet més que aplanar el terreny per aquestes polítiques... com diuen en castellà: de esos polvos, estos lodos!

I si un metge o una patrulla ciutadana haguessin denunciat Eneas i els enèades abans que fundassin Roma?

En el nom de Deià

DEIÀ, CALIFÒRNIA

A l’estat americà de Califòrnia hi ha una ciutat anomenada Mission Viejo; tot i les connotacions castellanes del nom, que poden evocar la dominació espanyola d’aquests indrets, Mission Viejo és una població novísima, fruit d’un master plan impulsat els anys seixanta per Donald Bren (avui dia entre els 60 homes més rics del món). En quaranta anys es varen transformar 44 hectàrees de terra àrida (només hi havia 11 arbres, segons la biblioteca municipal) en una ciutat de 93.000 persones i un mil•lió d’arbres; això és un boom urbanístic i la resta són bajanades!

Sobra dir-ho, aquesta ciutat de nova planta està reservada per a gent amb molts de disponibles; per a tan acaudalats moradors, es varen haver de bastir una sèrie d’infraestructures d’allò més chic. És així com el neix l’artificial llac Mission Viejo, amb dues platges d’arena blanca i peixos a l’exclusiva disponibilitat dels membres de la Lake Mission Viejo Association.

Però què té a veure una ciutat que està a 9821 km de Mallorca amb el nostre poble? Idò la resposta la trobam a la riba del llac: tots els carrers d’un barri costaner han dedicat els seus noms a pobles de Mallorca; així trobam els streets Alfabia, Formentor, Galilea, Muro, Pollensa, Campanet, Sóller, Manacor, Artá, La Puebla, Petra, Valldemosa… i òbviament Deyá. La normalització lingüística no ha arribat encara a Califòrnia!



I no només els noms evoquen Mallorca: els preus de les cases és tan desorbitat com per aquí… al carrer Formentor n’hi ha una per 900.000$; al carrer Valldemosa una altra per 700.000$; Deyá street no queda enrera, i n’ofereix una per 650.000$!

L’explicació de tot això la trobam en la figura d’en Juníper Serra, el mallorquí que fundà Los Ángeles, San Francisco, Sacramento i San Diego; si ell va néixer a Petra el 1713 i va morir a Monterrey (Califòrnia) el 1784, els noms han seguit anys després la mateixa ruta: com diu la dita castellana, de la cuna a la sepultura.