Sa rossa preferida d'aquest blog ha tornat cap a Mallorca, aquella Mallorca que vàrem (semi)deixar fa ja sis anys. Com diu sa cançó de Mecano "vivimos siempre juntos", i inevitablement aquest darrer lustre s'escriu, en bona part, amb E d'Elena. És impossible mirar cap es futur i no saber que, sense tu a s'habitació des costat, res serà igual; tots coneixem sa meva tendència a n'es melodrama, així que no seguiré per aquests viaranys. T'estim, i tot i que sé que mos veurem sempre seguit, t'enyoraré molt.
Avui aquest blog va per tu i pets anys compartits! I pes qui mos queden!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada