L'agost, feixuc i mandrós...

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L´han vacunat contra l´asfalt
en un poblet de costa

on d´amagat l´espera,
darrere de l´església,
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d´estrelles.

Un pèl suat Cesc s´ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
arrebossada d´arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar buscar
la parelleta.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l´ombra

i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat;
li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l´agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.