Tradicionalment cercava descriure fenòmens de la naturalesa, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent. Molt influïda per la filosofia i l'estètica zen, el seu estil es caracteritza per la naturalitat, la subtilesa i l'aparent asimetria que suggereix llibertat i amb ella l'eternitat.
La seva senzillesa formal i la seva lleugeresa temàtica els fa ideals per a les vacances d'estiu, ja que els podem escriure tranquilament mentre fugim de la calor davall l'ombra d'un arbre benefactor.
El recompte de síl·labes és el que ofereix major dificultat, ja que en la mètrica catalana només es compta fins a la darrera tònica, deixant de banda les posteriors. L'adaptació formal canònica al català arriba de la mà de Carles Riba, i és de versos de 4(+1), 6(+1), 4(+1) síl·labes, o sigui, versos femenins (per tant acabats en paraula plana) amb 5+7+5 síl·labes amb el recompte complet (o sigui, 14 síl·labes segons el nostre recompte sil·làbic, 17 amb total). Altres autors han optat per altres solucions, com 5+7+5 independentment de quina sigui la síl·laba tònica, o permetent-se agudes finals. Podeu optar pel model que més vos agradi!
Aquí en teniu alguns exemples:
Quin preu? La vida. 4(+1)Què, vos hi animau???
Si volies pagar-lo, 6(+1)
la salvaries. 4(+1)
(Salvador Espriu)
Poeta. L'home. 4(+1)
Sóc encar qui vol néixer. 6(+1)
Foc i mesura. 4(+1)
(Agustí Bartra)
Fletxes de suro 4(+1)
de l'angoixa. Mormolo: 6(+1)
colibrí: vine! 4(+1)
(Agustí Bartra)
Jo demà vos en penjaré un! Mem si podem fer un recull conjunt!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada