Fent s'indi (3a part): sa vida a Kerala

Donde fueres, haz lo que vieres

Sempre que viatj intent aplicar aquesta màxima castellana... així que he defugit es tòpics comportaments turístics i he mirat de conèixer com se viu a l'Índia, almanco tant com sa situació permetia. Ja vos vaig explicar que Kovalam és una espècie de Magaluf, així que aquesta tasca se presentava àrdua; però na Francisca ja fa vuit anys que hi ve i m'hi ha pogut ajudar molt. A més, quan dic una espècie de Magaluf me referesc a primera línia de platja, perquè just després comença una mena de medina musulmana medieval, amb carrerons unipersonals enfangats de recorregut laberíntic i nombrosos atzucacs, amb tendes que tot i tenir majoritàriament un gènere souveniresc ja recorden més un bazar oriental que no sa Beer Strasse de s'Arenal. I verd, i cocoters. Molts de cocoters, que viuen en simbiosi amb es corbs.

Dit i fet, aprofitant que duia uns cabells que feien por, tot d'una que vàrem arribar vaig anar a una perruqueria i me vaig tallar "Kerala style". És es pentinat de tota la vida "cabells curts i retxa a un costat", però aquí esdevé llei. No he gosat deixar-me els mostatxos "Burt Reynolds", que aquí causen un incomprensible furor. Sóc obert, no un temerari.

Hem fet altres compres de tipus autòcton: en Joan va anar a s'oculista i s'ha fet unes ulleres noves, i na Francisca va acudir a s'odontòleg.

A més, gràcies a na Francisca, que me sol presentar com "my other son", he conegut molta gent. I això és el que te fa ser més "de veres" a un lloc.

Sa gent d'aquí

Kovalam és un lloc estrany, ja que atreu gent d'arreu de l'Índia, sota es miratge des manà turístic que certament evita sa misèria que m'han dit que veus a altres bandes del país; així hi trobam keralans, però també tibetans, del Caixmir, del Punjab, etc. A més, és un lloc de vacances tant per "occidentals" com per autòctons, i també desitjat pes viatges d'estudis de sa zona. I no mos hem d'oblidar dets exhippies que -supòs- hi varen arribar ets anys 60 cercant sa pau.

Aquest curiós amalgama confereix una pintoresca i interessant escena, que té en s'anglès una mena de llengua franca en un ambient majoritàriament malayamoparlant (s'idioma autòcton, que per no ser no és ni indoeuropeu, completament impermeable a s'oïda mallorquina).

No m'he integrat a bastament dins es seu món per veure fins a quin punt perviu es tema de ses castes, però sí sé que sa majoria des treballadors té una pell més obscura que sa des propietaris, que a vegades sí són brahmins. Na Francisca me va dir que una de ses raons que se donava a s'increment des culte cristià (que conviu amb l'hindú -majoritari-, el musulmà i el budista) és, a més de s'història (Kerala fou colònia portuguesa), sa possibilitat de fugir des rígid esquema social tradicional, que encara perviu. Més enllà de s'antropologia, un no pot morir sense veure una església cristiana índia: benvinguts a n'es triomf des kistch. I res que vos imagineu arriba a sa sola de ses sabates de sa realitat.

Com moure-se

Per desplaçar-te pots emprar es bus (n'hi ha bastants), un rickshaw (una mena de carricotxo híbrid entre sa moto, es sidecar i es turisme; es reis des serveis discrecionals) i taxi (s'opció més còmode i emprada per uns petitburgesos com noltros...). Triïs allò que triïs, has de saber una cosa: piten, i no aturen. És sa seva norma de conducció: si pites, pots fer allò que vulguis. Després de passar una penada vegent com es nostro taxi adelantava un rickshaw mentre per s'altre carril venia un camió (era s'únic preocupat, es conductor sabia que podia perquè havia pitat abans de fer-ho i sa resta li havien contestat pitant d'aprovació), vaig arribar a sa conclusió que se regeixen per un complicadíssim codi de comunicació que mai podria entendre. Així que vaig decidir lliurar sa meva ànima i es meu cos a n'es clàxon mentre fos per terres índies.

D'excursió

Amb taxi vàrem travessar Kerala i vàrem anar a Tamilnadu, s'estat des costat. Allà vàrem visitar es palau des reis de Kerala, més o manco de fa 500 anys; un temple hindú impressionant i en plena efervescència litúrgica (sabíeu que a més de ses sabates ets homos mos hem de llevar sa camiseta? ses dones no, per si vos ho demanàveu...); i es poble pesquer de Kanyakumari, davant es qual hi ha un illot amb una estàtua gegantina, estil sa de la Llibertat de Nova York, però en déu d'aquí. Bastant impressionant, però basta veure-ho d'enfora: sa visita en vaixell és eterna, i com que és un lloc de peregrinació autòctona i d'indis n'hi ha molts, has de fer unes coades.



En Joan i na Cris s'han mogut una mica més (Trivandrum, un lloc de cria d'elefants) però jo sempre tenia cleanning day... com vos deia a sa passada crònica, death day!

I on vagis, mallorquinitza

Ja que en Joserra i sa seva troup de maleantes mos desmallorquinitzen s'illa, vàrem pensar que no estaria de més mallorquinitzar l'Índia. Quasi mil milions d'aliats no estarien malament!

Només vos diré que es centre Hotel California ja té es menú en català (i en castellà, mos ho va demanar es propietari) i que, després d'unes classes a n'es cuiner, en aquest menú hi ha coca de trampó (majorcan pizza) i tumbet. Thumbath, transcrit per un malayalamoparlant. 120 rúpies (1'70€). No és pagat, no trobau??

Demà ja partim cap a Sri Lanka, així que s'acaba això de fer s'indi. Però no ses cròniques, que encara queden 15 dies de viatge. Seguirem!!

Aprofit per dedicar es post i donar es molts d'anys a na Glòria, sempre tan constitucional!!