A ma mare, en el dia de la dona

Per molt aviat que m'aixequi es dematins, ella ja duu un estona ben desperta. Puntualment ja s'ha preparat un cafè amb llet per començar es dia. S'agafa una estona per pensar, com per posar en marxa es motor; i, de cop i resposta, inicia sa seva activitat. En un moment ja està fent coses a ple rendiment. I ja no atura.

Cada vegada més, amb so pas des temps, he intentat ajudar-la en tot el que puc. L'ajud més que no feia abans amb ses tasques de la casa, per bé que sempre és poc. Intent fer-la somriure amb qualque anècdota o li faig alguna petita broma, que ella sempre se pren bé. Treu temps d'on no n'hi queda i any rere any, ella se manté inalterable, sempre sa mateixa energia, sa mateixa determinació, sa mateixa força.

No falla mai, i si ella fallàs, aleshores fallaríem tots. És com s'engranatge que ho encaixa tot; si un dia gira més lentament, sa resta de peces mos ressentim. Ma mare, que sempre va treballar (i ho continua fent) a casa, és indubtablement es centre de sa família, sa que permet continuar endavant fins i tot en es moments més difícils. Sa seva tasca és incansable. I sempre amb un somriure a sa cara, fins i tot quan la reny.

Ella sempre lluita per allò que creu just, perquè és justa. Es regeix per una justícia que no entén de legislacions, que surt directament des cor. I me va ensenyar a avançar enc que fos lentament, perquè conformar-se és perdre.

Avui és 8 de març, es dia de sa dona treballadora. Un dia per reconèixer sa tasca incansable de ses moltes dones que, com ma mare, fan moure el món i lluiten pes seus drets.

Moltes gràcies.