Intentar republicanitzar la figura de Joan Alcover (diputat pel dinàstic Partit Conservador d'en Maura) és un despropòsit que ni tan sols en aquest blog correrem el risc de cometre. Tanmateix, llegint els seus Poemes Bíblics, n'he trobat un de ben avinent per aquests dies de gendres, infantes i negocis:
VOLEM REI
Samuel
era un home antic de dies,
i posà sobre Israel
son primogènit Joel
i son fill segon Abias.
Mes a Rama, on el prohom
reverenciat habita,
els vells van dir-li, en nom
del llinatge israelita:
-Samuel, dóna'ns un rei
que ens judiqui, en pau i en guerra,
segons l'exemple i la llei
dels reialmes de la terra.-
I veient l'home sublim
com la porpra els enlluerna
i menyspreen el règim
d'austeritat que els governa,
fa tristament: -Ja sabeu
quin desig us agullona?
Jehovà duu la corona
d'Israel, i el destroneu.
Rebutgeu la majestat
asseguda a l'etern soli,
perquè un rei us agomboli,
de supèrbia coronat.
Rei vol dir tirania
que arbora un llamp per fuet,
i si en fa mal ús, no expia
els delictes que comet.
Car ell per son propi dret
és inviolable, i mena,
com un bestiar llanut,
el poble que duu en l'esquena,
el segell de servitud.
Del reialme que acabdilla,
tota cosa li pertany:
tant la hisenda com la filla
com la dona de l'estrany.
Li paguen totes les cases
delme de tot fruit novell.
Qui no fa llances i espases,
tragina o cava per ell.
Pren els joves i les joves
dels vassalls,
pels carros i pels cavalls,
les cuines i les alcoves.
Pren les filles, si li plau,
per serves o ballarines,
per ungir d'oli suau
el cos de les concubines;
pren les viandes més fines
pels eunucs de son palau.
Li envien totes les races,
en el cor de ses bagasses,
déus estrangers a l'harem.
El rei peca i no se'n tem,
car la cega reverència
qui l'adula, com si fos,
d'una divina ascendència,
és un encens olorós
que li adorm la consnciència.
Esclavisats voleu viure
com un poble que està fart
d'esser lliure.
Vindrà el plor, vindrà l'esmena,
i us pesarà la cadena,
i llabores serà tard.-
Mes els vells no l'entenien.
-Dóna'ns un rei, -repetien,
sords al profètic avís.
I al cap de poc, Samuel,
ungí Saül, fills de Cis,
per monarca d'Israel.
VOLEM REI
Samuel
era un home antic de dies,
i posà sobre Israel
son primogènit Joel
i son fill segon Abias.
Mes a Rama, on el prohom
reverenciat habita,
els vells van dir-li, en nom
del llinatge israelita:
-Samuel, dóna'ns un rei
que ens judiqui, en pau i en guerra,
segons l'exemple i la llei
dels reialmes de la terra.-
I veient l'home sublim
com la porpra els enlluerna
i menyspreen el règim
d'austeritat que els governa,
fa tristament: -Ja sabeu
quin desig us agullona?
Jehovà duu la corona
d'Israel, i el destroneu.
Rebutgeu la majestat
asseguda a l'etern soli,
perquè un rei us agomboli,
de supèrbia coronat.
Rei vol dir tirania
que arbora un llamp per fuet,
i si en fa mal ús, no expia
els delictes que comet.
Car ell per son propi dret
és inviolable, i mena,
com un bestiar llanut,
el poble que duu en l'esquena,
el segell de servitud.
Del reialme que acabdilla,
tota cosa li pertany:
tant la hisenda com la filla
com la dona de l'estrany.
Li paguen totes les cases
delme de tot fruit novell.
Qui no fa llances i espases,
tragina o cava per ell.
Pren els joves i les joves
dels vassalls,
pels carros i pels cavalls,
les cuines i les alcoves.
Pren les filles, si li plau,
per serves o ballarines,
per ungir d'oli suau
el cos de les concubines;
pren les viandes més fines
pels eunucs de son palau.
Li envien totes les races,
en el cor de ses bagasses,
déus estrangers a l'harem.
El rei peca i no se'n tem,
car la cega reverència
qui l'adula, com si fos,
d'una divina ascendència,
és un encens olorós
que li adorm la consnciència.
Esclavisats voleu viure
com un poble que està fart
d'esser lliure.
Vindrà el plor, vindrà l'esmena,
i us pesarà la cadena,
i llabores serà tard.-
Mes els vells no l'entenien.
-Dóna'ns un rei, -repetien,
sords al profètic avís.
I al cap de poc, Samuel,
ungí Saül, fills de Cis,
per monarca d'Israel.
 |
| El rei Saül |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada