Papallones blanques damunt la neu

Amb tots vosaltres, Noia de porcellana, d'en Pau Riba.

Cristian, gràcies per descobrir-me-la.

Pau, gràcies per la visita.



Noia de porcellana

buscava una ànima dintre teu

i això era com buscar

papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana

la teva entranya és plena de vent,

una brisa de maig

amb pètals rosa és aire innocent.

Noia de porcellana

tot el teu cos és recipient,

a punt de ser omplert d'aigua

i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana

buscava força en el teu parlar,

i això era com buscar

papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana

d'una mirada et van trencar el braç,

semblaves indignada

com una santa sense beats.

Noia de porcellana

tota ets fràgil que t'has tancat,

sota d'una campana

que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana

buscava llum en la teva pell,

i això era com buscar

papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana

tens la mirada ben transparent,

la pell de cel·lofana

i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana

què vols que et donin no donant res,

ets freda i inhumana

et preocupes de cinc a set.