PP/corrupció (I): Abans del Pacte de Progrés

El secretari general interí dels peperos balears, en José María Rodríguez,va dir l'altre dia arran del Cas Bitel II que "no es pot desqualificar una acció de Govern per una actuació individual d'una persona". Davant aquesta afirmació m'he proposat fer memòria i apuntar tots els casos de corrupció que aquest partit ha comès a les Illes Balears; i que consti que no sóc exhaustiu! Jutjau vosaltres mateixos:

1984: Cas Zeus i Torcal

El president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, adjudica obres oficials a dues constructores de la seva propietat, Zeus i Torcal.

1990: Cas Jaume Font a Sa Pobla

Jaume Font, posterior batlle de Sa Pobla pel PP, va emprar diversos documents d'identitat de persones mortes en la tramitació de vots per correu.

Resultat: Va ser condemnat per delicte electoral a vuit mesos de presó menor, suspensió per a càrrec públic i del dret de sufragi i 30.000 pessetes de multa. Font diu que va complir la inhabilitació com edil i que, al guanyar àmpliament totes les eleccions, el poble el va lliurar a més de totes les seves responsabilitats penals i polítiques.
Després d'això Jaume Font fou batlle de Sa Pobla, senador per Mallorca i Conseller de Medi Ambient en el Govern d'en Jaume Matas.

1992: Cas Calvià

El PP intenta subornar amb 100 milions de pessetes un regidor socialista de Calvià, en José Miguel Campos, per canviar la majoria de govern d'aquest ajuntament i provocar una moció de censura contra la llavors batlessa, la socialista Margarita Nájera. El pla no va arribar a bon port perquè el regidor socialista va denunciar els fets, amb conversacions enregistrades com a prova.

Resultat: Condemnats 3 militants del PP, entre ells el responsable d'ordenació del territori del partit, Miquel Deyà. El cap del PP calvianer, un exconseller i el llavors president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, hagueren de declarar tot i que foren exculpats.

1994: Cas Brokerval

La societat de valors Brokerval desviava els doblers de clients a inversions d'alt risc sense la preceptiva autorització. El total del frau foren uns 600 milions de pessetes, però a més es descobrí una gran quantitat de doblers en negre. Hi havia una partida de doblers invertida pel llavors president Gabriel Cañellas.

Resultat: Els dos responsables de la societat foren condemnats. Aquesta investigació donaria lloc al Cas Túnel de Sóller i al Cas Bon Sosec.

1995: Cas Túnel de Sóller

Adjudicació irregular de les obres de construcció del Túnel de Sóller a Antoni Cuart, un empresari soci del president Gabriel Cañellas i el pagament d'aquest d'uns 50 milions de pessetes a la Fundació Illes Balears, presidida per Gabriel Cañellas, i al mateix PP per a sufragar les despeses de les campanyes electorals de 1989 i 1991.

Resultat: el president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, dimiteix perquè li ho exigeix José María Aznar; sectors del PP balear proposen desobeir les ordres del de Valladolid i crear una UPN balear, proposta que no es dugué a terme per decissió del fins llavors president. Són jutjats, a més del propi Cañellas, el conseller d'obres públiques, Jeroni Sáiz, i el secretari general del PP, José Antonio Berastain. El Tribunal Superior de les Illes Balears troba provades les acusacions però absol els imputats per prescripció dels fets.

1997: Cas Bon Sosec

El projecte era construir un cementeri privat i de luxe. El negoci no anà prou bé i finalment, el setembre de 1997, el cementeri fou comprat per l'ajuntament de Palma per 1170 milions de pessetes, que s'havien de pagar en 15 anys.
Una empresa d'en Joan Fageda (batlle de Palma pel PP), Edificaciones y Construcciones Domus, era una de les que participà en aquesta fallida promoció: n'era la constructora.

1999: Cas Mapau o Cas Formentera

L'acusació fou de contractació irregular de Maria Pau Segura (Mapau) per censar per via d'urgència i també irregularment descendents de balears a l'Argentina perquè votassin pel Partit Popular a la circumscripció electoral de Formentera, on es disputava un escó clau per a l'obtenció de la majoria absoluta popular al Parlament de les Illes Balears a les eleccions autonòmiques del maig de 1999.
Els indicis apuntaven alt, ja que fou des de la conselleria de la llavors vicepresidenta Rosa Estaràs d'on es va produir el frau. En les investigacions es trobà un manuscrit del llavors president Jaume Matas en què descrivia com s'havia de desenvolupar el pla.

Resultat: El Tribunal Superior de les Illes Balears va decidir per un estret marge (4 a 3) declarar innocents en Jaume Matas i na Rosa Estaràs; els 3 jutges que no hi estaven d'acord varen emetre un vot particular molt dur en contra dels dos dirigents populars. Cal recordar que el jutge instructor del cas fou Antoni Montserrat, membre del tribunal a proposta del PP.

2000: Cas Bitel I

Espionatge del correu electrònic que sofrí el president de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, el socialista Francesc Quetglas, entre el març de 1998 i el març de 2000 quan, sembla que per una errada, el seu correu electrònic fou redirigit al gabinet del llavors president del Govern Balear Jaume Matas, del PP. El fet es va descobrir quan en Jaume Matas va mostrar en el Parlament Balear uns documents provinents d'aquest espionatge.

La presidenta de Bitel (l'empresa pública encarregada de l'informàtica de les institucions balears i des d'on es va produir l'espionatge) era Rosa Estaràs, també vicepresidenta del Govern.

Resultat: l'Audiència Provincial de Palma va absoldre els imputats en el cas, en gran part per l'opinió expressada pel degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Informàtics, Damià Vidal Rodríguez (veure Cas Bitel II). En l'aute es deia que si bé els actes podien considerar-se "immorals" no eren constitutius de delicte.