Es tractament ayurv que seguim a s'Hotel California és bastant dur, però he de reconèixer que des que vàrem arribar han desaparegut ses agrures, he perdut uns quants quilos i me sent molt més flexible i àgil. Tot té un preu, però també una recompensa!!
Mos aixecam a les 6:15 perquè a les 6:30 tenim classe de ioga. Diríem que he passat de tenir sa flexibilitat des pal d'una fregona a poder-me doblegar amb s'elegància d'un rinoceront. És un progrés. Això sí, ja puc fer sa majoria de ses moviments, i som es rei de sa "salutació a n'es sol"! Avui es mestre m'ha felicitat!
A les 8:30 tenim massatge. N'hi ha de diferents tipus, però sempre consisteixen en untar-te tot es cos amb oli calent. Però oblidau-vos de ses agradables carícies des massatges en cadena que mos fèiem a n'ets escoltes: massatge és sinònim de dolor. Te col·loquen es músculs i fan que ses essències amb què mesclen ets olis penetrin a sa pell vulgui o no vulgui sa teva anatomia. M'han trepitjat, fregit, ficat es dits fins s'os... però quan acaba aquesta hora de tractament, increïblement, te trobes bé. Segur que té a veure amb so síndrome d'Estocolm!
Després des massatges t'has de dutxar a fons, per tal de llevar-te tant d'oli com puguis! Crec que mai havia anat tan net!
A les 10:00 berenam: sucs i ensalada de fruita. Una autèntica passada!!!
A les 11:00 en Joan i na Francisca fan Kalari, s'art marcial de l'Índia i precursor des kung fu. Jo en vaig fer una classe, però tot plegat era massa i ho vaig deixar. Enlloc d'això vaig a caminar una hora per sa platja.
A les 15:00 toca massatge/tortura i dutxa una altra vegada. Ni sa calba de Mr Propper ha estat tan neta!!
A les 16:30 dinam. Suc, arròs i verdures. I poc!
A les 17:30 vaig a caminar una altra hora per sa platja.
A les 20:00 sopam. Puré, arròs i verdura.
Durant sa jornada he de beure dos litres d'aigua calenta, que amb es temps te lleva sa set manco que si fos aigua de la mar.
Cleanning day
Això és un dia normal, és a dir, si no anam d'excursió o mos toca "cleanning day". Ahhh, es "cleanning days"... Vet aquí el quid de la qüestió! Aquests dies, a n'es quals més aviat anomenaria "death days", prens una pastilla màgica amb uns inigualables poders laxants. Evidentment durant aquest dia no pots allunyar-te més de 15m des bany, i tampoc pots menjar res. I jo ja en duc 5!!! Això sí, durant aquestes jornades de reclusió forçosa he pogut llegir 4 llibres, escriure-vos un munt de postals i redactar aquestes cròniques!
Bé, crec que per avui ja vos he marejat a bastament!! Mem si demà puc escriure una mica més sobre sa meva vida aquí! Ara toca cantar... welcome to the Hotel California!!
Per anar de Mallorca a l'Índia no fa falta ser en Willy Fog, però sí tenir una elevada dosi de paciència: 21 hores de vols i aeroports per cobrir es trajecte Palma - Madrid - Dubai - Trivandrum són moltes hores!!
Sort d'Emirates Airlines, que mola catxo; fins i tot es bitllets de classe turistíssima com es nostros permeten accedir a una gamma de serveis inimaginable a ses companyies made in Spain: diversos tipus de menús; totes ses begudes que vulguis; i televisió-ordinador individual, amb innumerables jocs, pel·lícules (a la carta!!!) i sèries a voler. Vaig aprofitar ses hores de vol per cultivar-me mirant Scary Movie 4, Thor i Los Pitufos. Hitchcock i Billy Wilder varen remorir.
S'aeroport de Dubai és una cosa molt rara, com un gran centre comercial globalitzat amb Pares Noëls devora ses efigies de s'Emir de torn. Eclecticisme en estat pur, però amb ració extra de gotelé i pa d'or. Ah, i enmig de tot aquell maremàgnum cultural a n'es servei des capitalisme més salvatge, de sobte vàrem sentir "sou de Mallorca?"; trobar-t'hi en Miquel Àngel de Palma no té preu.
I així, després de totes aquestes aventures i partides de Pong, en Joan i jo vàrem arribar a l'Índia, 11:30 hora local, 6:00 hora des nostros mòbils. L'Índia mos rebia amb calor, humitat, centenars d'olors i milers de banderes comunistes; i és es PTI(M) té a Kerala una de ses seves places fortes.
Kovalam
Noltros estam a Kovalam Beach, un poble costaner a uns 11 km de Trivandrum, sa capital de s'estat de Kerala. Un temps degué ser guapo, amb unes platges arenoses espectaculars, però ara és una versió bollywoodiana de Magaluf especialitzada en centres de teràpia ayurvèdica. Una bona racció de balearització per a què no enyorem es governs des PP que mos esperen a casa!
Allò que més hi destaca, entre construcció i construcció (explica tu sa bombolla immobiliària a qui ha aconseguit deixar de passar gana!) són es cocoters (milers!!!) i es corbs (milions!!!), que tot lo dia esperen s'hora en què a cada casa es cremen es residus de sa jornada. Sa mateixa recollida selectiva que a Deià (...) però amb un son Reus a cada llar, olor de plàstic cremat inclòs.
Es nostro centre se diu "Hotel California", i sa veritat és que té unes comoditats envejables. Tenc una habitació i un bany per jo tot sol, amb llit de matrimoni, capçalera i mosquitera, estil "la Reina de l'Àfrica"; l'únic una mica incòmode és sa dutxa, que consisteix en un poal i una gerra, però es tractament fa que no la necessiti massa...
Des tractament millor vos en xerr demà, que ja és hora d'anar a sopar i no se pot desaprofitar cap menjada!! Això sí, vos avanç que tornaré fet un figurí!!!!
Ahir els JEN vàrem celebrar l'acte "Noces per la Igualtat" per reivindicar el dret dels homosexuals a casar-se en les mateixes condicions que els heterosexuals.
A mi em va tocar ser el mestre de cerimònies. Vos deix el que hi vaig llegir:
Benvolgudes i benvolguts,
moltes gràcies a tots per ser avui aquí.
I benvingudes i benvinguts, Mada i Xisca, Albert i Xesc. Avui vosaltres no sou aquí a títol individual, sinó per a representar els drets d'una estirp perseguida durant mil·lennis, una gent que vol, simplement, tenir els mateixos drets i els mateixos deures que qualsevol altre ciutadà o ciutadana. Teniu l'altíssim honor de representar, de forma lúdica però fortament reivindicativa, la lluita per a la igualtat i contra la marginació i la persecució més antiga de la humanitat. I aquesta lluita és seva, és vostra, és nostra; no pensam ni un sol moment en si ens afecta individualment: perquè quan un home pega a una dona ens pega a nosaltres; perquè quan un immigrant és apallissat, nosaltres som apallissats; perquè quan es gira l'esquena a qualcú per ser diferent, se'ns està girant l'esquena a tots; perquè la igualtat és cosa de tots, i només entre tots podrem vèncer la discriminació (en qualsevol de les seves formes) que podreix les societats des del seu si. Per assumir la veu d'un col·lectiu però també la veu de tot un poble que clama igualtat i llibertat, moltes gràcies.
Alguns no volen aquesta igualtat. Duen mitra, dirigeixen diaris i televisions, i presideixen partits. Són poderosos, i duen dins ells un odi i una por covats durant segles; se senten ofesos per la llibertat i la diferència que nosaltres representam ara aquí i cada dia al carrer. Però és igual, nosaltres som més. I la raó ens fa costat. Estam cridats a guanyar la lluita sempiterna per la justícia, perquè cal ser maniqueus i ser conscients que lluitam en el costat dels bons.
Comencem amb la cerimònia de matrimoni, perquè just es pot anomenar així. Tenim els mateixos drets i tendrem el mateix nom. Els que justifiquen el seu odi amb la relació etimològica de matrimoni amb mater (“mare” en llatí), segur que relacionen patrimoni amb pater (“pare” en llatí) i per tant deuen defensar que només un mascle pot ser posseïdor de béns. Vos assegur que no només és una broma per mostrar l'absurditat d'aquesta posició, ja que homofòbia i masclisme van sempre de la mà.
Ara en David Abril, com a padrí de n'Albert i en Xesc, vos vol llegir un poema d'en Miquel Martí i Pol. [...]
I en Toni Noguera vol dedicar a na Mada i na Xisca un poema de na Maria Mercè Marçal. [...]
Ara podeu dir els vostres vots:
Mada i Xisca: Prometem reivindicar la igualtat legal de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.
Xesc i Albert: Prometem no tenir només una actitud defensiva dels drets ja adquirits. A més de defensar-los, lluitarem pels drets dels col·lectius LGTB a tots els àmbits de la societat.
Ara responeu: Voleu que el 20 de novembre guanyi la tolerància?
Mada, Xisca, Xesc, Albert: Sí, vull.
Per tot això, i en nom de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, declar que lluitarem amb dents i ungles per a què aquests matrimonis es poguin seguir celebrant i que ningú s'hagi d'amagar d'estimar, a la manera de cadascú, com una mala cosa.
Podeu besar-vos o no besar-vos. Podeu fer el que volgueu. Això sí, dia 20 PENSAU DIFERENT!!
El passat divendres vàrem presentar una moció al Ple de l'Ajuntament de Deià demanant que els regidors del PP tornassin els doblers d'un dinar amb les seves parelles i fills que havien carregar a l'Ajuntament. Va ser rebutjada -com ja era d'esperar, fins i tot pels que mai perdem l'esperança- amb els vots en contra del PP. En la seva defensa varen emprar arguments tan meravellosos com "sóc es batle i amb sa partida de batlia faig lo que vull", "sempre s'ha fet" o "per cap d'any convidam a beure a tothom, inclosos es teus amics".
No sé si m'agrada més l'original del Pulp o la versió de Manel. Common people VS La gent normal. Tu què trobes?
S'havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és taaan important viatjar;
i jo escoltava i deia... sí, sí... clar, clar.
Son pare acumulava grans riqueses;
vaig dir: caram, en aquest cas anuli si-us-plau la cervesa,
i posi'ns el vi car.
Li va semblar genial
va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres;
vull fer les coses que fa la gent normal;
vull dormir amb qui dormen els altres;
ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I, assumint aquell paper vaig dir:
bé, veurem què s'hi pot fer.
Vaig passejar-la pel mercat del barri,
em va semblar un escenari adequat
per començar.
Vaig dir: d'acord,
ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure i va dir: ai quina gràcia!
Què boig estàs! Ets mooolt divertit.
Doncs francament maca,
no em sembla que ningú estigui rient aquí,
ja t'ho has pensat bé, això de...
viure com ho fan els altres;
veure les coses que veu la gent normal;
dormir amb qui dormen els altres;
ficar-te al llit amb gent normal com jo.
Però ella no entenia res i m'agafava del bracet
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
ves al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és anar passant els anys
esperant la solució que s'emporti tanta por.
Però tu mai...
viuràs com viuen els altres;
i patiràs com pateix la gent normal;
mai entendràs el fracàs dels altres;
mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant
en riure i beure i anar tirant i si pots... ja saps...
follar de tant en tant.
Prova a cantar si ho fan els altres;
canta fort si et sembla interessant;
riu a pulmó si ho fan els altres;
però no t'estranyi si et gires que riguin de tu;
que no et sorprengui si estan farts
de tu jugant a ser com és la gent normal
Vull dormir amb gent normal com tu...
She came from Greece she had a thirst for knowledge,
she studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I,
caught her eye.
She told me that her Dad was loaded,
I said "In that case I'll have a rum and coca-cola."
She said "Fine."
and in thirty seconds time she said,
"I want to live like common people,
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people,
I want to sleep with common people,
like you."
Well what else could I do -
I said "I'll see what I can do."
I took her to a supermarket,
I don't know why but I had to start it somewhere,
so it started there.
I said pretend you've got no money,
she just laughed and said,
"Oh you're so funny."
I said "yeah?
Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people,
you want to see whatever common people see,
you want to sleep with common people,
you want to sleep with common people,
like me."
But she didn't understand,
she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop,
cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool,
pretend you never went to school.
But still you'll never get it right,
cos when you're laid in bed at night,
watching roaches climb the wall,
if you call your Dad he could stop it all.
You'll never live like common people,
you'll never do what common people do,
you'll never fail like common people,
you'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw,
because there's nothing else to do.
Sing along with the common people,
sing along and it might just get you through,
laugh along with the common people,
laugh along even though they're laughing at you,
and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.
I want to live with common people,
I want to live with common people etc...
