El passat divendres vàrem presentar una moció al Ple de l'Ajuntament de Deià demanant que els regidors del PP tornassin els doblers d'un dinar amb les seves parelles i fills que havien carregar a l'Ajuntament. Va ser rebutjada -com ja era d'esperar, fins i tot pels que mai perdem l'esperança- amb els vots en contra del PP. En la seva defensa varen emprar arguments tan meravellosos com "sóc es batle i amb sa partida de batlia faig lo que vull", "sempre s'ha fet" o "per cap d'any convidam a beure a tothom, inclosos es teus amics".
Clicant aquí podeu veure el text de la moció; ja em direu què vos pareix. Però abans vos deix una cançó d'Al Mayurqa que em va venir al cap durant tot el Ple:
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida.
No ens fareu callar,
hereus sou de dictadura.
No deixarem de cantar
per molt que tengueu mà dura.
No per esser majoria
la raó vos fa costat.
Expressar-nos amb llibertat
és lluita de cada dia.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar
polítics de dreta estantisa
Sols ens podreu marginar
servint-vos de la mentida.
Defensors del feixisme
vos manca sensibilitat.
Conviure al vostre costat
és un nou colonialisme.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
caureu com fruita madura.
Fills sou de satanàs,
heu destrossat la natura.
La història vos jutjarà,
anunci del cant de sibil·la.
El cel roig vos castigarà,
cremareu en eterna foguera.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada