Noces per la Igualtat

Ahir els JEN vàrem celebrar l'acte "Noces per la Igualtat" per reivindicar el dret dels homosexuals a casar-se en les mateixes condicions que els heterosexuals.

A mi em va tocar ser el mestre de cerimònies. Vos deix el que hi vaig llegir:

Benvolgudes i benvolguts,

moltes gràcies a tots per ser avui aquí.

I benvingudes i benvinguts, Mada i Xisca, Albert i Xesc. Avui vosaltres no sou aquí a títol individual, sinó per a representar els drets d'una estirp perseguida durant mil·lennis, una gent que vol, simplement, tenir els mateixos drets i els mateixos deures que qualsevol altre ciutadà o ciutadana. Teniu l'altíssim honor de representar, de forma lúdica però fortament reivindicativa, la lluita per a la igualtat i contra la marginació i la persecució més antiga de la humanitat. I aquesta lluita és seva, és vostra, és nostra; no pensam ni un sol moment en si ens afecta individualment: perquè quan un home pega a una dona ens pega a nosaltres; perquè quan un immigrant és apallissat, nosaltres som apallissats; perquè quan es gira l'esquena a qualcú per ser diferent, se'ns està girant l'esquena a tots; perquè la igualtat és cosa de tots, i només entre tots podrem vèncer la discriminació (en qualsevol de les seves formes) que podreix les societats des del seu si. Per assumir la veu d'un col·lectiu però també la veu de tot un poble que clama igualtat i llibertat, moltes gràcies.

Alguns no volen aquesta igualtat. Duen mitra, dirigeixen diaris i televisions, i presideixen partits. Són poderosos, i duen dins ells un odi i una por covats durant segles; se senten ofesos per la llibertat i la diferència que nosaltres representam ara aquí i cada dia al carrer. Però és igual, nosaltres som més. I la raó ens fa costat. Estam cridats a guanyar la lluita sempiterna per la justícia, perquè cal ser maniqueus i ser conscients que lluitam en el costat dels bons.

Comencem amb la cerimònia de matrimoni, perquè just es pot anomenar així. Tenim els mateixos drets i tendrem el mateix nom. Els que justifiquen el seu odi amb la relació etimològica de matrimoni amb mater (“mare” en llatí), segur que relacionen patrimoni amb pater (“pare” en llatí) i per tant deuen defensar que només un mascle pot ser posseïdor de béns. Vos assegur que no només és una broma per mostrar l'absurditat d'aquesta posició, ja que homofòbia i masclisme van sempre de la mà.

Ara en David Abril, com a padrí de n'Albert i en Xesc, vos vol llegir un poema d'en Miquel Martí i Pol. [...] 

I en Toni Noguera vol dedicar a na Mada i na Xisca un poema de na Maria Mercè Marçal. [...]

Ara podeu dir els vostres vots:

Mada i Xisca: Prometem reivindicar la igualtat legal de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.

Xesc i Albert: Prometem no tenir només una actitud defensiva dels drets ja adquirits. A més de defensar-los, lluitarem pels drets dels col·lectius LGTB a tots els àmbits de la societat.

Ara responeu: Voleu que el 20 de novembre guanyi la tolerància?

Mada, Xisca, Xesc, Albert: Sí, vull.

Per tot això, i en nom de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, declar que lluitarem amb dents i ungles per a què aquests matrimonis es poguin seguir celebrant i que ningú s'hagi d'amagar d'estimar, a la manera de cadascú, com una mala cosa.

Podeu besar-vos o no besar-vos. Podeu fer el que volgueu. Això sí, dia 20 PENSAU DIFERENT!!