En el nom de Deià

Aquí vos penj un dels meus escrits per a s'Encruia (la revista local de Deià); és una secció titulada "En el nom de Deià" en què cerc coses que duguin el mateix nom que el meu poble. En el número anterior va sortir un carrer de Barcelona i en aquest una tenda de l'Argentina.

Esper que vos agradi, però per ventura essent de fora vos resulta una mica aliè. Si he de ser sincer, el penj sobretot per poder-li aplicar el traductor que tenc en el bloc, que va bastant bé, i poder enviar-los-ho a aquesta gent de l'Argentina; de totes maneres, òbviament m'encantaria que voltros també en gaudíssiu!

EN EL NOM DE DEIÀ

Marquería Deyá

L'equip d'investigadors de s'Encruia no té límits i, després de demostrar que podia seguir la petja que el nom del nostre poble havia deixat a Barcelona, s'ha proposat una fita molt més ambiciosa: creuar mig món, canviar d'hemisferi i arribar a l'Argentina, si cal, per a trobar qualsevol rastre de Deià. Com si d'en Marco es tractàs, anam de la Serra de Tramuntana a los Andes.

La nostra troballa està a Mar del Plata (404 km al sud de Buenos Aires, vora l'oceà Atlàntic): al carrer Sarmiento núm. 4080 (està vist que els carrers allà són més llargs que els nostres) hi trobam la Marquería Deyá, regentada per en Salvador Bauzá i la seva filla Marcela.



En Salvador és de sang ben deianenca, i la seva història familiar s'escriu a cavall entre Deià i l'Argentina. Convé recordar, ara que la nostra ha esdevengut terra d'immigració, que en altres èpoques vàrem haver de partir i guanyar-nos les sopes a altres països.

Els padrins paterns d'en Salvador eren en Martí Bauçà, de Sa Fàbrica, i na Maria Vives, de Son Bauçà; a Sa Fàbrica (avui el Xelini) s'hi feia el sabó i el lleixiu “La Montañesa”, amb una publicitat que deia “Pedid por todas partes los acreditados jabones de Martín Bauzá”.

Però a principis del segle XX el negoci començà a anar malament i, després de la mort de na Maria, en Martí va partir amb tots els seus fills a l'Argentina; els acompanyà la teta dels infants, una tia del padrí d'en Jaume Crespí (l'actual batlle), que ja mai tornà.

El que sí va tornar va ser en Joan Bauçà Vives, un dels fills d'en Martí i na Maria: casat amb una argentina i amb dos al·lots (na María Esther i en Martí), es va establir a Ca's Paneré (a la Plaça del Puig) i hi posà un forn. A Deià va tenir-hi dos fills més: na Teresa i el nostre Salvador (la seva padrina de fonts va ser na Francisca Bauçà de Ca'n Bernat, “sa tia Francisca de Ca'n Roig”). Aquí varen viure l'arribada de la II República i l'alçament feixista; en Joan fins i tot va ser batlle de Deià de 1937 a 1938.

Però amb l'arribada de la guerra civil les coses no els varen tornar anar bé: en Joan va ajudar molta gent en aquella època de fam, fins al punt d'endeutar-se i fer fallida. Se'n tornaren a l'Argentina, però se'n dugueren Deià al cor; de fet entre els anys 50 i 60 tornaren però sols a fer turisme. Corrien bon temps a l’Argentina.

És per això que quan en Salvador, anys més tard, va montar una marqueria, l'anomenà “Deyá” i emprà l'escut del poble com a imatge.

Amb aquesta ambaixada a l'Argentina podem dir que avui dia “no es pon el sol a Deià”.

Si voleu veure el web de la Marquería Deyá ho podeu fer a la direcció http://www.marqueriadeya.com.ar. I si anau a Mar del Plata feis-los una visita!

si Deià fos Washington i al batlle li diguessin Nixon

COMUNICAT ARRAN DEL FURT D'UNA CARTA DE LA NOSTRA REGIDORA SARA APEZTEGUIA RIPOLL I LA SEVA EXHIBICIÓ AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

La coalició Agrupació DEIA / PSM-EN / PSIB-PSOE vol manifestar:

* La nostra sorpresa quan el diputat i secretari general del PP José María Rodríguez va exhibir, en el Parlament de les Illes Balears, una carta de la consellera de Treball i Formació dirigida a la regidora Sara Apezteguia Ripoll. La nostra coalició local no es vol immiscuir en temes del Parlament de les Illes Balears, així que deixa en mans de la consellera Margarita Nájera la resposta a les acusacions de José María Rodríguez.

* Respectam les institucions i defensam amb força la separació de partits i òrgans de govern. Ens sorprén, de qualsevol manera, veure com dóna lliçons el secretari general d'un partit que ha fet ús descaradament partidista de govern, consells i ajuntaments. Exempli gratia, el PP deianenc.

* Denunciam que aquesta carta, fos quin fos el seu contingut, anava dirigida a una regidora elegida per la ciutadania de Deià i mai li va ser entregada. Com que la correspondència de les nostres regidores arriba a l'Ajuntament de Deià creim molt probable que fos en aquest lloc on s'interceptàs el correu.

* Com que la carta va acabar en mans del secretari general del PP balear creim probable que fos un membre del PP local qui la interceptàs; no és difícil si tenim en compte que aquest partit governa en solitari el consistori deianenc i que tracta les Cases de la Vila com la seu del partit (suposam que això podria incloure el dret d'obrir la correspondència de l'oposició que hi arriba).

* Que ens entristeix veure el nom de Deià mesclat en un tema curiosament semblant al Cas Watergate i al Cas Bitel (I), mutatis mutandis (en el segon cas no fa falta canviar tant l'escenari perquè el partit protagonista curiosament és el mateix).

Per tot això exigim:

* Que el secretari general del PP balear i diputat al Parlament de les Illes Balears, José María Rodríguez, aclareixi on va aconseguir la carta dirigida a la regidora Sara Apezteguia Ripoll.

* Que el batlle de Deià aclareixi quin tracte reb la correspondència de les regidores de la nostra coalició.

Cas que les nostres sospites siguin certes i es confirma que a l'Ajuntament de Deià la correspondència de l'oposició s'intercepta per a ús partidista del PP, demanarem immediatament la dimissió del nostre batlle, Jaume Crespí Deyà, i prendrem les mesures judicials pertinents.

Reaccions per ara a aquest comunicat i a les delcaracions de suport d'en Biel Barceló, del Bloc per Mallorca:

ÚLTIMA HORA

http://www.ultimahora.es/segunda.dba?3438+8+435739

DIARIO DE MALLORCA

http://www.diariodemallorca.es/servicios/frases/frases.jsp?pRef=2008052800_0_0

EL MUNDO-EL DÍA DE BALEARS

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/27/baleares/1211906817.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/27/baleares/1211912227.html

WEB DEL PSM-EN

http://www.psm-entesa.cat/noticia.php?Codnot=3237&Cod_categoria=2

Rara auuis

Just ara deu fer cinc anys, enmig des hall des Madina Mayurqa (alma mater secundarística d'aquest blocaire i altres mallorquins il·lustres avui esdevenguts barcelonautes) vaig topar-me amb na Lena, professora de català. Va alçar sa vista i (supòs que avergonyida de passar de llarg sense dir-me res, que és el que li devia fer ganes) me va demanar què volia estudiar a sa universitat.

-Filologia clàssica.
-Jas! Quin rara avis!

I així, en aquell hall bastant cutre, amb sa seva cúpula acnèica i es seu verd hospital de Burundi, en aquell hall en què ho havíem sentit quasi tot, va nàixer sa direcció d'aquest bloc.

I ara, quan cinc anys després no acab però ja don per acabada filologia clàssica i entenc plenament ses reveladores paraules de na Lena, mir enrere i estic content de ser un rara auuis.

I clàssiques, sovint tan odiada, també se fa estimar.

Exempli gratia...

Chain Reaction

Muchachadaaa!!! Demà hi ha festa!!!

Dissabte 24 de maig, a les 21:00 -el cartell menteix vilment, la terra promesa només serà per als lectors d'aquest bloc- i en el Casal de Roquetes podràs assistir al concert "Euro-Punk-i-Visión 2008!!". Sé que vos estranyarà que en faci propaganda, enlloc de preparar autobusos cap a Belgrado per veure el Chiki-Chiki en directe. Hi ha explicació, poble inquiet! Anem per parts:

*En Chikilicuatre no m'emociona. I no perquè sigui un defensor de l'ortodòxia eurovisiva, simplement perquè ni em ve ni em va.
*Al concert hi haurà una pantalla que retransmetrà el festival en directe. Fans del cantant de Liechtenstein, hi podeu venir sense por!
*En Carles, més confegut com Tito Xals, l'home amb qui més vegades he dormit en aquesta vida, és vocalista i guitarra del grup Chain Reaction! Que per als que no sigueu experts en hardcore melòdic serien el que la Niña Pastori al flamenc.

Raons suficients per abandonar els vostres sofàs i anar a c/Vidal i Guasch ( Via Júlia) per a, previ pagament de 7€, pegar quatre bots en un ambient etilitzat. A mi em trobareu per darrera, pitill en mà.



No l'abandonis, ell no ho faria!

Take That

Amb tant de bloc dedicat havia deixat de banda es clàssics des youtube. Després de s'aparició estelar de sa madona del Constància hi ha hagut un buit que, tanmateix, era molt dfícil d'omplir.

Però quan pensàveu que mai més tornaríeu a desitjar que s'acabàs un vídeo per poder-lo tornar a veure, arriben les fantàstiques "Chicas Take That". Preneu i gaudiu-ne tots.




Sa transcripció de tot es vídeo és incompatible amb uns exàmens que ja són suaquí; una feina ingent que deix per a ments més capaces.

De totes maneres, no m'he pogut resistir a seleccionar un parell d'intervencions dignes de... (espai a omplir pel lector).

00:34 - Reportera: ¿Qué prenda íntima seríais capaces de darle a Take That? / Nina amb cara de tenir tretze anys com a molt: Mis bragas.

01:02 - Nina amb cara d'estar molt molt trista: Yo confío en los Take That y creo que han... que van a venir y van a venir a vernos... yo confío en eso... si no es que son unos traidores.

01:09 - Una futura becària de n'Ally McBeal: No tenemos, no tenemos derecho a quererlos?

01:11 - Sens dubte una deessa potencial des món freak, indescriptible en sa seva magnificiència: Es que yo no los veo y he perdido un día de colegio inútil. Cal fer notar que per aquesta al·lota gegant segurament perdre un dia d'escola devia haver estat sa decissió més dura de sa seva vida.

01:14 - Sens dubte sa reina de s'aeroport, sa fan de totes ses fans, sa còlera personificada, orgull de sa raça pàtria, castiza com ella sola: ¡Estamos hasta los güevos! ¡Llevo los, tengo los nervios destrozados! 'Se ríen de nosotros! ¡No he podido dormir, no he podido estudiar, no he podido hacer ná! Debe ser que las fans de España son menos que las de qualquier otro país... ¡pues no! ¡no! ¡pues no me da la gana! ¡Si han ido hasta a China y no vienen a Españñña? ¡Es el grupo que ha ganado a los Beatles, a los Rolling Stones! A partir d'aquí tot és una gran confusió.

01:34 - S'amiga loca - ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡(?), te quiero!!!!!!!!!!


Hi ha premi per a qui me pugui dir es nom exacte des personatge que sa Fortuna ha premiat amb s'amor de S'amiga loca.

Marinersari

Darrerament de dedicatòries va la cosa! Ja m'agrada, ja!

Idò avui na Marina abandona es club des 22 (una llàstima, perquè es patitos sempre guanyen!) i entra amb força a n'es 23è any de sa seva vida, que serà molt millor que ets anteriors (pareix impossible, però ella sempre va una passa més enllà, arrossegant-mos amb sa seva vitalitat i alegria).

Des d'aquest humil bloc la volem felicitar. Però millor cedesc sa paraula a qualcú molt més gran que jo, qualcú a s'altura de s'homenatjada... trescant pes móns de Google he trobat aquest document inèdit que ben segur fascinarà na Marina, i amb ella sa gernació que llegiu diàriament aquestes lletres:



Marina, ves practicant.

Molts d'anys, Sueca.

T'e.

R.A.P.

Un rap?
Un rap?
Un rap és un peix!

En escoltar això, pocs mallorquins se resistirien a contestar "es xarop d'en Gori, es xarop d'en Gori!"; i és que som una generació que va crèixer amb ses lletres d'Ossifar (en es seu perfecte castellorquín) a n'es timpà i a sa boca.

Però RAP per jo ha passat a ser més que un peix. El que aquestes lletres amaguen sempre me durà a n'es cap cinc anys d'universitat, moltes de converses, qualcunes festes, uns viatges, caminades...

Record quan, tot just acabat d'arribar a Barcelona (una ciutat que encara no se m'havia mostrat però que m'ho suggeria quasi tot), el vaig conèixer. Jo era davall un teix que no era es meu, es que anys després li mostraria des de Son Bauçà; se me va acostar amb aquest puta somriure encantador que s'edat no li roba i vàrem dinar junts. Aquell dia vaig decidir que seríem amics.

I no va ser fàcil. Ell va haver d'entendre sa meva forma de fer i sentir, i jo sa seva; adaptar-nos, créixer i renéixer des mals moments molt més forts que abans. Poc a poc, que a foc lent es menjar surt molt més bo.

I potser no ha estat una amistat d'una intensitat passional, però sí de ses més tendres que tenc.

I sempre bromeig que sense ell no m'hauria tret sa carrera. I segurament és ver. Però gràcies a ell també he après coses que no surtien a cap apunt.

No sé si acabaré sa carrera enguany, però tanmateix un cicle se tanca. I com sempre que això passa toca girar es cap cap enrere i fer balanç. I en fer-ho ell sempre apareix. I en fer-ho jo sempre somric.

Com qualcú me va escriure (mutatis mutandis) "perquè avui, com ahir i -esperem- demà, fem plegats una passa en el camí de la vida: un camí que em resulta molt més agradable si el faig amb tu"; jo no ho podria dir millor.

Downtown

Dedicat a na Glòria, que me l'ha demanada.

I dedicat també a totes aquelles persones que si estan tristes agafen els atapins i es mengen la ciutat. How can you lose?

Mai he estat un urbanita, però he de reconèixer que les ciutats tenen qualque cosa màgica...




DOWNTOWN

When you're alone
And life is making you lonely,
You can always go downtown
When you've got worries,
All the noise and the hurry
Seems to help, I know, downtown

Just listen to the music of the traffic in the city
Linger on the sidewalk where the neon signs are pretty
How can you lose?

The lights are much brighter there
You can forget all your troubles, forget all your cares and go
Downtown, things'll be great when you're
Downtown, no finer place for sure,
Downtown, everything's waiting for you
(Downtown)

Don't hang around
And let your problems surround you
There are movie shows downtown
Maybe you know
Some little places to go to
Where they never close downtown

Just listen to the rhythm of a gentle bossanova
You'll be dancing with 'em too before the night is over
Happy again

The lights are much brighter there
You can forget all your troubles, forget all your cares and go
Downtown where all the lights are bright,
Downtown, waiting for you tonight,
Downtown, you're gonna be alright now
(Downtown downtown)

Downtown
(Downtown)

And you may find somebody kind to help and understand you
Someone who is just like you and needs a gentle hand to
Guide them along

So, maybe I'll see you there
We can forget all our troubles, forget all our cares and go
Downtown, things'll be great when you're
Downtown, don't wait a minute more,
Downtown, everything's waiting for you

Downtown (downtown) downtown (downtown)
Downtown (downtown) downtown (downtown)

Diada de l'Obra

Per als que llegeixen aquest bloc des de Mallorca, vos anim a anar a la Diada de l'OCB el 17 de maig. No s'hi val peresa, que hi ha un munt d'actes!

Podreu trobar el programa a la web de l'Obra (www.ocb.cat).

Físicament seré a Barcelona, però hi tornaré a ser de pensament!

Feed-back: tuning i enquestes

Si una cosa he après de sa política és que, de tant en tant, convé fer una mica de feed-back; mirar cap endarrere i fer avaluació del dit i sentit.

Anem a repassar, idò, el que duim de bloc:

Darrerament l'he tuneat bastant, i tot i que m'ha costat molt (es meus coneixements d'Html són escassíssims) no he rebut cap mostra de reconeixement. Com a darreres incorporacions hi ha es traductor a s'anglès, castellà i francès (llegir a sa dona del Constància en sa llengua d'en Rimbaud no té preu) i s'índex en forma de nigul (nígul segons en Cristian, company de carrera). Reclam comentari sobre aquesta àrdua tasca que podeu observar a la dreta d'això que llegiu; sé que ses nines de consell de cent no fallaran!

Però el que realment mereix un comentari són ses vostres intervencions més massives: ses votacions a ses enquestes!

Sobre sa primera ja vàrem reflexionar: un 95% des votants defensaven sa meva entrada a n'es Govern Zapatero (II), supòs que per fer-lo més rosa per major desesperació d'en Berlusconi (supòs que ell degué ser S'ÚNICA persona que va votar que no s'havia comès una injustícia fent-me el buit ministerial). Ja diuen que segones parts mai foren bones, i tot pareix indicar que no tendré un lloc vora na Carme Chacón a n'es consell de ministres. I mira que ses cadires pareixen còmodes, quin greu!

Idò sí, encara no han contestat sa carta que els vaig enviar (uid. post des 20 d'abril); ai, José Luis, José Luis! Hauries d'escoltar més es poble! Tothom va confiar en tu, es 0% va votar que no me contestaries! Tot i que seguesc esperant (confiat que sóc, com es 37% dets espanyols, per imperatiu legal) es molt honorable mail, hi ha una majoria social (es 41%) que està a l'aguait d'una possible aplicació de sa llei antiterrorista (tanta de sort que ses nines de consell de cent me durien una llima dins una sobrassada a sa presó). En Berlusconi va tornar a quedar-se tot sol votant que contestarien que no entenen es català; des que n'Aguirre obr escoles catalanes a Madrid a n'es ministeris només se llegeix Terra Baixa.

Sa darrera enquesta ha rebut manco suport popular, però tranquils, entenc que sa primavera i es primers dies de sols vos allunyin de s'ordenadora. Tot i això, ha quedat demostrat que un 50% de sa població mundial visita aquest bloc i hi vota compulsivament; amb el 42% que hi ve de tant en tant tenim un resultat esperançador: més d'un 90% de sa ciutadania llegirà aquest escrit en un parell de dies. En Berlusconi, mentint, hi va jurar que era sa primera vegada que hi entrava i no tornaria a fer-ho.

Au, ara a fer història i a votar a s'enquesta més polèmica des moment! Madridistes, també podeu votar... però sense fer sang!

No som a bastament progre?

Trescant pes blocs d'aquest món (un se documenta per fer aquests escrits!) he trobat un link d'una pàgina en què, després de fer un test de 16 preguntes, te diuen quina és sa teva ideologia (basant-se en ets eixos esquerra-dreta i llibertari-autoritari). Ja vos podeu imaginar que massa científic no és, però també vos podeu imaginar que no m'he pogut resistir i m'he llançat com un boig a contestar preguntes.

Adalt podeu veure es resultat... No és que me disgusti en excés estar dins es triangle Kerry-Ghandi-Dalai Lama, però que a sa meva esquerra només hi hagi en Kerry, en Hitler i en Bush... fins aquí podíem arribar! Si fins i tot el Papa (en Benet????) és més esquerranós que jo!

Per si ho voleu provar es link és http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=424389 (encara no sé com fer-ho per a que surti com un enllaç directe).


I ara un vídeo. No és que vengui exactament a cuento, però tampoc està massa fora de lloc; a més, què punyetes, es bloc és meu i ho penj perquè m'ha pegat per aquí (sí, d'acord... i també per recordar que tot i ser manco progre que en Ratzinger escolt en Paco Ibáñez!).




ACEITUNEROS

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.

Unidos al agua pura
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.

Levántate, olivo cano,
dijeron al pie del viento.
Y el olivo alzó una mano
poderosa de cimiento.

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién
amamantó los olivos?

Vuestra sangre, vuestra vida,
no la del explotador
que se enriqueció en la herida
generosa del sudor.

No la del terrateniente
que os sepultó en la pobreza,
que os pisoteó la frente,
que os redujo la cabeza.

Árboles que vuestro afán
consagró al centro del día
eran principio de un pan
que sólo el otro comía.

¡Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos!

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
pregunta mi alma: ¿de quién,
de quién son estos olivos?

Jaén, levántate brava
sobre tus piedras lunares,
no vayas a ser esclava
con todos tus olivares.

Dentro de la claridad
del aceite y sus aromas,
indican tu libertad
la libertad de tus lomas.

Miguel Hernández, 1937


Es comentaris d'en Paco Ibáñez no gos transcriure'ls; una delícia per ses orelles.

A n'el Constància l'ha mort

Presentador: I per fi, en el número 1, el millor dels millor: la dona perfecta per l'Hohaveuvist?!

Dona: perquè mos el varen robar a l'any a... a... fa... setanta anys, que mos varen robar... que noltros anàvem a primera!

Hohaveuvist?: Ens han pogut robar el partit!

Dona: i el mos va robar i fèiem es gols

Espontani: Ara, ara anam!

Dona: fèiem es gols, tres gols, i els mos varen 'nul·lar!

Hohaveuvist?: La mare que ens va parir!

Dona: El Mallorca, no el puc veure!

Hohaveuvist?: Eh?

Dona: Mal quedàs emmarcat (?)! I sempre li roben, a ell! Si en Bandesteros ha fet més faltes que un Cristo! Ho podeu dir, m'és igual si me veuen, me'n regal!

Hohaveuvist?: Ho haveu vist tots, no?

Dona: I en Lunes aquest, o Nunes o no sé què putes, sempre protesta! I llavors si li roben, li roben, a n'el Mallorca li roben! Ell no ha robat res mai! A n'el Constància l'ha mort, en sa seva puta vida!

Hohaveuvist?: Ho haveu vist?

Dona: I no importa que venguin aquí, me cagondena!

Hohaveuvist?: La mare que ens va parir!




Informació addicional bàsica: el Club Esportiu Constància d'Inca és un club de futbol de la ciutat d'Inca, Illes Balears. Fundat el 1922, actualment té 300 socis.

nostàlgia gola avall

Ahir vaig despertar-me tard, vaig berenar/dinar amb dues espipellades de ses poques restes que sobrevivien per sa cuina de ca nostra i vaig partir cap a la Ciutadella. Òbviament, i fent valer sa meva merescuda fama, vaig arribar es darrer. Totes ses taules de ping-pong estaven plenes, així que vàrem anar a un altre parc de devora, molt més petit i nostrat, des que fan barri.

Diria que feia més d'un any que no anava amb bicicleta, i en pujar a sa que me va deixar en Francesc no vaig poder entendre com és que ho he deixat durant tant de temps!

Ses al·lotes varen partir i vàrem quedar es quatre amigotes (amb sa incorporació d'en Marc fórem cinc i jo vaig poder guanyar qualcú!) jugant tot lo capvespre... ni es perdre m'ho va pifiar! Devers les 7 fanta-taronja i gelat, que si no berenes ja se sap... Tot això amenitzats per sa música tango-rumbera d'uns arreplegats i es petards de dos al·lotets.

Vaig tornar a ca nostra que ja fosquejava: dutxa, poma i tele. Jumanji. Només vaig arribar a s'estampida, es meu cos no donava pus de sí, ets ulls se tancaven tot sols.

I mentre me condormia, vaig notar que es meu cos estava pres d'un cansament familiar però ja llunyà, de quan corríem tot lo dia per Son Bauçà o Deià fent cabanyes; de quan passàvem tot lo dia a Sa Cala, totalment entretenguts fent munts de pedres i pescant peixos desprevenguts; de quan jugàvem a futbol o -molt preferiblement per sa dosi de maldat pueril que comportava- a culé; de quan robava a Ca'n Bernat -Ultramarinos/Estanco- o demanava que apuntassin a sa llista de ma mare es tubs de llet condensada que fruia carrer avall; de quan es vespre, passàs lo que passàs, trobava es llit fet i ma mare me colgava perquè jo estava massa rebentat per fer-ho.



potser és cert que només recordem allò que ens agrada,
però què seria d'aquestes nits sense una bona dosi de nostàlgia gola avall?

Sous les pavés, la plage

El meu homenatge al 40 aniversari del maig del 68.

L'ennui est contre-révolutionnaire.
El tedi és contrarevolucionari.

Pas de replâtrage, la structure est pourrie.
No apedacis, l'estructura està podrida.

Nous ne voulons pas d'un monde où la certitude de ne pas mourir de faim s'échange contre le risque de mourir d'ennui.
No volem un món on la garantia de no morir de fam es bescanvia pel risc de morir de tedi.

Ceux qui font les révolutions à moitié ne font que se creuser un tombeau.
Els que fan les revolucions a mitges no fan més que cavar-se una tomba

On ne revendiquera rien, on ne demandera rien. On prendra, on occupera.
No es reivindicarà res, no es demanarà res. Es prendrà, s'ocuparà.

Depuis 1936 j'ai lutté pour les augmentations de salaire. Mon père avant moi a lutté pour les augmentations de salaire. Maintenant j'ai une télé, un frigo, un VW. Et cependant j'ai vécu toujours la vie d'un con. Ne négociez pas avec les patrons. Abolissez-les.
Des de 1936 he lluitat pels augments de salari. Mon pare abans de mi ha lluitat pels augments de salari. Ara tenc una televisió, una gelera, un VW. I tanmateix he viscut sempre la vida d'un colló. No negocieu amb els patrons. Aboliu-los.

Le patrón a besoin de toi, tu n'as pas besoin de lui.
El patró et necessita, tu no el necessites pas.

Soyez réalistes, demandez l'impossible.
Sigau realistes, demanau l'impossible.

On achète ton bonheur. Vole-le.
Es compra la teva felicitat. Roba-la.

Sous les pavés, la plage.
Baix les llambordes, la platja.

La barricade ferme la rue mais ouvre la voie.
La barricada tanca el carrer però obri la via.

Il n'y aura plus désormais que deux catégories d'hommes : les veaux et les révolutionnaires. En cas de mariage, ça fera des réveaulutionnaires.
D'ara en endavant no hi haurà més que dues categories d'homes: els vedells i els revolucionaris. En cas de matrimoni sortiran els revedellucionaris.

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver.
Oblidau tot el que heu après. Començau per somiar.




I ben mirat, seguim més o manco allà mateix... O no...

Davant aquesta onada neoconservadora, la fi de sa universitat pública així com l'hem coneguda, la construcció d'una Europa del capital, la socialdemocratització de qualsevol esquerra amb possibilitats de governar, la consolidació del capitalisme (cada vegada més voraç) com a únic i incontestable sistema econòmic, l'augment dels nivells de contaminació i l'esgotament dels recursos naturals, la disminució del poder adquisitiu de les classes baixes, el lent desmantelament de l'estat del benestar, la creixent diferència entre els països del tercer i el primer món, l'establiment d'un nou ordre mundial en què EEUU/OTAN dicten les normes... idò davant tot això els carrers estan buits, i ni tan sols les protestes estudiantils són massives; poc mourà el món una juventut que només se preocupa de les seves qualificacions trimestrals.

I aquells que anam a les manifestacions i després mos en tornam a ca nostra més contents que un gínjol, satisfets d'haver acomplert amb el nostre paper d'enfants terribles, però en haver creuat la porta oblidam la lluita, feim més o manco el mateix paper de beneits. Perquè els que mos volen fotre ho saben i se n'aprofiten, dels que no volen veure i dels que no som capaços de plantar-los cara seriosament.

I és que mentre els joves francesos se manifestaven contra l'ocupació precària, a Espanya se convocaven per a fer macrobotellons. I no sempre podem encomanar als veïnats del nord que facin els maigs de tothom!

Com deia una pintada a la darrera manifestació contra el pla de Bonlonya, "deixau d'estudiar, començau a comprendre".

PP/corrupció (II): Després del Pacte de Progrés

Per al PP el 1999 fou un any funest: una conspiració judeomassònica que abarcava des de hippies comunistes (ensima que les decamos estar en el Parlament!) fins a antics socis defenestrats els va treure de totes les institucions supramunicipals de les Illes Balears, i d'ajuntaments no n'hi quedaven molts. Varen construir barricades al voltant de Cort (Ajuntament de Palma), que havien salvat justet justet, i a esperar quatre anys! A més, amb n'Estaràs de diputada al Congrés i en Matas ideant transvassaments pel Ministeri de Medi Ambient (deixar que en Matas se'n cuidàs d'aquesta àrea fou una mostra del sentit de l'humor de n'Aznar...) tenien els capitosts lluny de les mans dels jutges.

El 2003 bufaren novament aires conservadors pel Consolat de Mar, i després d'un pacte amb UM varen repartir-se les institucions d'aquestes illes, manco el Consell de Menorca que resisteix ara i sempre l'invasor popular.

Però els del PP havien après bé la lliçó: el poder no dura eternament, ni tan sols a Balears. Conscients que a la terra d'en Maura potser ens havíem encarinyat amb el turnisme, no varen dubtar a fer presidenta ad mulierem a aquella a qui havien fet fora de la conselleria de cultura temps enrera. Pelillos a la mar i a governar, què són dos dies!

Els escàndols d'aquests quatre anys (2003-2007) deixen a s'alçada des betun els dels anteriors 20 anys. Ja no interessen el tràfic de vots, el soborn per beneficiar el partit o l'espionatge del rival; el PP, en plena voràgine hedonista, es lliura als plaers d'una vida privada costejada per un públic que sap que li pot retirar el suport en qualsevol moment. Carpe diem cridaven, i els sentien des de Moscou!

2004: Cas Rasputín

Na Rosa Estaràs, a instàncies del Conseller de Turisme (en Joan Flaquer) presenta al Parlament les despeses oficials d'un viatge promocional a Moscou en el que hi havia la crème de la crème de la Conselleria a més del propi president Matas. Entre aquestes despeses hi havia set entrades al local de teatre eròtic moscovita Rasputín.

Resultat: dimiteix el director gerent de l'Institut Balear de Promoció del Turisme (IBATUR). El Tribunal Superior de les Illes Balears obrí diligències a instàncies del Lobby de Dones de Mallorca.

2006: Cas Andratx

Per un cas de corrupció urbanística, prevaricació i blanqueig de doblers són empresonats el batlle popular d'Andratx, Eugenio Hidalgo, el zelador municipal, Jaume Gibert, i el director general d'Ordenació del Territori del Govern Balear, Jaume Massot. En Jaume Matas i en José María Rodríguez (secretari general del PP) es reuniren amb n'Hidalgo uns dies abans de la intervenció; aquell mateix dia, ben de matí, en Rodríguez va telefonar a n'Hidalgo per, segons ell, informar-lo de l'hora i assegurar-se que era al seu lloc de feina (!).

Temps després fou imputat el president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Miquel Coll Carreras, per pressumpte tràfic d'influències.

Resultat: dimissions a tutti pleni. El cas segueix obert.

2008: Cas Rodrigo de Santos

El Tinent de Batllessa d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma durant el darrer govern de la popular Catalina Cirer, Rodrigo de Santos, és acusat d'haver gastat 50.804€ amb la targeta de crèdit de l'Ajuntament en sexe i drogues.
En ser acusat, admeté els fets i retornà els doblers. Ha estat expulsat del PP, després de ser uns dels delfins d'en Matas i beneït pel principal diari afí al partit, El Mundo-El Dia, que el solia posar com a model en contra de la corrupció uemita.

Resultat: El cas segueix obert.

2008: Cas Bitel II

Damià Vidal (rellegir Cas Bitel I) i tres persones més són acusats d'haver malversat pressumptament 700.000 euros de fons públics. Les detencions es feren després d'una investigació iniciada per una denúncia de l'actual consell d'administració de Bitel a la fiscalia anticorrupció de les Illes Balears, que acusa Vidal d'ús il·lícit de la targeta de crèdit de l'empresa.

Resultat: El cas segueix obert.

2008: Cas Pla Territorial de Mallorca

L'annus horribilis no s'ha acabat per al partit de na Rosa Estaràs, sola ante el peligro després de la fugida d'en Matas al Nou Món ("Jaume, amb tot lo quie havíem agontat junts, contra viento y marea!"). Fa dies va sortir a la llum un nou cas que afecta al seu partit i al seu llavors company de viatge, UM.
L'abril de 2008, la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears va interposar una querella criminal per tres presumptes delictes: tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada i prevaricació (¡tooooma ya!). El jutge Miquel Florit va acceptar la querella i va decidir començar amb la ronda de compareixences.
Se sospita que alguns polítics mallorquins podrien haver utilitzat la informació de la qual disposaven abans que s'aprovàs el Pla Territorial de Mallorca per oferir bons negocis a un grup de privilegiats empresaris de la construcció, entre els quals es trobarien: Mateu Sastre, del grup Ibercon; Vicenç Grande, del grup Drac i president del RCD Mallorca; i Fausto Ferrero, del Grup Fer.
Els polítics pressumptament implicats en aquest cas són Bartomeu Vicens (UM), en aquells moments conseller de Territori del Consell de Mallorca i Jaume Font (PP, el podeu trobar també en el cas Jaume Font a Sa Pobla), en aquells moments conseller de Medi Ambient del Govern Balear.

Subcàs Son Espases: el PTM hagué de ser modificat per a permetre la construcció del nou hospital de referència de les Illes Balears; el cas segurament és un dels majors processos especulatius i de corrupció política relatats aquí. Per a veure la cronologia dels fets mirau http://www.salvemlareal.org/documents/cronologia.htm.







Crec que per començar ja està bé. Sé que me'n deix molts, i que dels que he posat falten dades, però ni podia ni volia fer un treball de recerca. Però sempre podré dir que sóc més exhaustiu que en José María Rodríguez...

També estaria bé que deixàssiu les vostres impresions... Un agraïment des d'aquí a Sesninesdeconselldecent, i a en Roggero, que també fa acte de presència de tant en tant!