Rara auuis

Just ara deu fer cinc anys, enmig des hall des Madina Mayurqa (alma mater secundarística d'aquest blocaire i altres mallorquins il·lustres avui esdevenguts barcelonautes) vaig topar-me amb na Lena, professora de català. Va alçar sa vista i (supòs que avergonyida de passar de llarg sense dir-me res, que és el que li devia fer ganes) me va demanar què volia estudiar a sa universitat.

-Filologia clàssica.
-Jas! Quin rara avis!

I així, en aquell hall bastant cutre, amb sa seva cúpula acnèica i es seu verd hospital de Burundi, en aquell hall en què ho havíem sentit quasi tot, va nàixer sa direcció d'aquest bloc.

I ara, quan cinc anys després no acab però ja don per acabada filologia clàssica i entenc plenament ses reveladores paraules de na Lena, mir enrere i estic content de ser un rara auuis.

I clàssiques, sovint tan odiada, també se fa estimar.

Exempli gratia...