dijous, 21 d’octubre del 2010

Hi va haver mai onze mil verges?


Si cercau què celebram es dia de les Verges, trobareu que honoram sa memòria de Santa Úrsula i onze mil amigues seves, que moriren immaculades.

Però hi va haver mai onze mil verges?

Me sap greu pes beatarros i ses beatarres que segueixen EGB, però després d'investigar per internet, he de dir que sa resposta és no. Vaja, enteneu-me... verges n'hi ha moltes, però totes juntes llançades a n'es sacrifici per a conservar sa seva virginitat, no. I que consti que no vull desmitificar sa festa, que a un servidor es bunyols i es clavells li agraden molt!

Sa cosa és:

A n’es segle IV un rei de Britània va prometre sa seva filla Úrsula en matrimoni (primera mostra de sensibilitat cap a ses dones, una constant durant tota sa llegenda). S'escollit per sa règia decissió era un angleset noble i, ai las, pagà. Sa pobra Úrsula, cristiana convençuda, vegent tal panorama, demana i obté tres anys per a poder peregrinar a Roma. Amb ella se'n van deu companyes més (Marta, Saüla, Brítula, Gregòria, Saturnina, Sencia, Pinnosa, Rabàcia, Satúria i Palàdia). Una mena d'erasmus devot, just que amb noms molt rars.

Tornant de Roma, se varen aturar a Colònia (Alemanya) i varen caure a ses rudes mans des bàrbars huns... es de n'Atila i companyia... en llenguatge d'APM: "de moment tot va malament".

Ets huns en qüestió no s'ho podien creure, tantes al·lotetes capturades... i totes verges! Varen tractar que perdessin sa virginitat, però com que elles s'hi varen negar, les varen matar. Uns cavallers, vaja.

L'Església Catòlica va considerar que n'Úrsula i ses seves companyes eren màrtirs i les varen elevar als altars. Sense voler fer d'antropòleg (més per incapacitat que per manca d'interès) hi veig un intent de legitimar i fins i tot sacralitzar es masclisme imperant que reprimia i reprimeix sa sexualitat de ses dones (hi ha cap home màrtir per voler morir verge?).

En qualsevol cas, a un document datat l'any 922 i trobat a un monestir prop de Colònia se fa referència a sa història de Santa Úrsula i ses seves companyes. Aquest document, entre moltes altres coses, diu:
Dei et Sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum.
Sa m no eren millia (onze mil verges), com es va fer creure, sinó martires (onze màrtirs verges); bastant més lògic i factible: onze mil donzelles de Britània cap a Roma no hagués estat una peregrinació, sinó un moviment poblacional sense precedents!

Amb es pas des segles, sa confusió va arribar a convertir-se en realitat, acceptant-se com a tal. A partir de llavors, sa llegenda de ses onze mil verges va anar prenent cos i sa història de Santa Úrsula se va escampar com sa pólvora.

Com això acaba en clavells, bunyols i serenates, ho desconec... ho haurem de deixar per a un post de l'any que ve!

4 comentaris:

Marina, 1988. Periodista. ha dit...

Ben interessant. Me recorda a la explicació de la dita "quaranta mil putes sagrades": un Papa va beneir un vaixell del Rei En Jaume quan partia cap a Mallorca, però no se'n va donar compte que, a dedins, hi havia una guarda de dones de companyia, duites de noséquinpoble per 'satisfer' els soldats.

xiscons ha dit...

No és possible que tingués 11.000 amigues! El feisbuc no n'admet més de 5.000. Estava clar que era un bulo...
(m'encanta el teu blog, quefe)

Lear ha dit...

Jo crec que a sa pàcara aquesta de n'Úrsula l'acompanyaven ses 40.000 dones de la vida que més tard* varen acompanyar el Rei En Jaume cap a Mallorca... Europa és un mocador...

*Més tard vol dir un parell de segles després, però és que quan no hi havia tele sa gent vivia molt més!

Lear ha dit...

(sa dada facebook és reveladora: Úrsula, no te facis sa popular, que t'hem pillat!