10.000!!!

Tres anys justos després de la seva inauguració, amb una aturada d'any i tres mesos pel mig, aquest blog arriba a les 10.000 visites! Moltes gràcies i cap a les 20.000!!!





Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.

Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix.

Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.

Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.

Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!

Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!

Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret

mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.

Presentam la llista d'Agrupació DEIA!

Dissabte que ve, a les 20:00, presentarem la llista de l'Agrupació DEIA-PSM-PSOE-IVerds. Després, música i sopar! Vos hi esperam!!

Retrat electoral de Deià al dBalears

Si voleu saber com es presenten les eleccions a Deià (amb un mes de campanya pel mig en què tot és possible) podeu llegir aquesta anàlisi que en Lluc Garcia, el corresponsal del Grup Serra, en va fer per a l'Última Hora i el dBalears. És breu però bastant encertat.

M'abelleixen quatre coses

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?—
el sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà

BON SANT JORDI!!!

Els joves som el futur... i el present!!!

Qui no ha sentit mai el mantra políticament polit "els joves sou el futur"? I mentrestant no arriba aquest futur (que a més té la mala costum de fer-mos deixar la joventut enrera) què feim, vegetam? Els JEN-PSM, els Joves Verds i els joves d'Entesa pensam que, si bé és cert que som els arquitectes de l'avenir, també som protagonistes de l'actualitat; per això vàrem optar per a què un dels lemes de campanya fos precisament "Els joves som el futur... i el present!!!".

El cap de setmana passat (aquest no és un blog d'actualitat, definitivament) vàrem fer la presentació del Programa Jove i dels candidats joves a Inca. A la foto d'aquí baix podeu veure una quarentena dels més de 100 joves que formen part de llistes municipals, insulars i autonòmiques, amb 4 caps de llistes municipals, una número 8 al Consell i un número 11 al Parlament. És un goig formar part d'una coalició que sap que ha de confiar en nosaltres.

I com que passava per allà, me'n varen fer una a mi tot sol... Va, podeu dir què vos pareix, no vos talleu!!!

Els joves donam la cara

Diuen dels joves que no ens comprometem, que som el màxim exponent de la desafecció i la desmobilització. Per respondre a això, 131 joves vàrem cedir la nostra imatge per evidenciar que donam suport a la candidatura de PSM-IniciativaVerds-Entesa. Som joves que pensam diferent, i donam la cara. Mem si hi trobau cap conegut!

Ja tenim el Lipdub de PSM-IniciativaVerds-Entesa!!!

El vàrem presentar dimarts, però encara no havia tengut temps de fer-ne un post. Ja direu què n'opinau, però jo trob que l'esforç va valer molt la pena i ha quedat un vídeo molt divertit que demostra que el canvi, amb un somriure als llavis, és encara més imparable, i que la rigorositat no és incompatible amb el sentit de l'humor.



Enhorabona i gràcies a totes i tots aquells que ho vàreu fer possible!!!

Cap a la tercera

Per acabar amb totes les reminiscències de l'antic règim i per una democràcia completa, vuitanta anys després seguim cridant "República!!".

I si teniu cinc minutets, vos recoman el comunicat dels JEN Educació i República, escrit per na Xisca Prats.

El post d'avui va dedicat, evidentment, a la memòria d'aquells que varen morir en mans de la barbàrie defensant la llibertat i la justícia al seu país, al nostre.

Sobreviure a Londres és fàcil amb Raraauis

Post especial per a na Glòria i na Mireia, però extensiu a tothom que pretengui anglosaxonitzar-se.

Abans de res, recorrerem a n'es glosat tradicional mallorquí, que mos diu fins a quin punt és fàcil aprendre es vocabulari de sa llengua de Shakespeare:

Very well vol dir "Miquel";
very good vol dir "llaüt";
fuck en anglès vol dir "carbó encès"
i tot lo demés, com noltros.

Solucionat es problema lèxic, anem a un nivell lingüístic superior: ses frases fetes. Com sabeu, saber interpretar i emprar ses dites d'una llengua és allò més difícil, ja que les paraules deixen de tenir el seu sentit original per prendre'n un que ves tu a saber quin és. Però Raraauis està aquí per donar-vos unes quantes armes amb què deixar bocabadats a sa mateixa Elisabet II:

· From lost to the river (de perdidos al río; de cap a l'Ebre).
·Shit you little parrot (cágate lorito).
·This is like the procession of the kitten (és com sa processó de na Moixeta).
·He has made the business of Mrs. Fried Fish (ha fet es negoci de na Peix frit).
·You don't make me believe that the Virgin names Jaeanne (No me faràs creure que la Mare de Déu nom Joana).
·In April, thousand of waters (en abril, aguas mil).
·Who sends farts, shit wait (qui pets envia, merda espera).
·This is a house of prostitutes without light (és com una casa de putes sense llum).
·Reforty sacred prostitutes (requaranta putes sagrades).
· Women? Flowerpots that make more plant / Men? Flowerpots that make more plant (Dones? Cossiols que fan més planta / Homes? Cossiols que fan més planta).
·They were seven who kept him and he still pissed twisted (Eren set que l'aguantaven i encara pixava tort).
·Clearer, water (més clar, aigua).
·Legs make me fig (ses cames me fan figa).
·To mix eggs with snails (mesclar ous amb caragols).

I per acabar, una classe d'anglès online:

We are friends, we are lovers

Sweet kiss, it tastes like it finishes,
point and start to live without you.

I didn't know that you also give me
geography textbooks,
one hundred Mondays in a drawing.

What did I know about breaths that found themself,
about hair entangled,
about hands and about perfumes.

I didn't know that in the night you would taste me,
thouse are tastes which swam
between mouths and corners.

I din't know that would kill me after
your eyes
which cry and say no.

And there comes a day when the life is a theater
called happiness,
spring and trinaranjus;
in what month have you loved?
I gift you my life
without you it no longer serves me.

And we lets the afternoon and you look me
so close that it hurts me;
the sun rises and it still rains;
I love you so much and so little,
I don't know how we fix,
we are friends, we are lovers.

Viure sense tu, Antònia Font (traducció cutre)



Viure sense tu se fa tan costa amunt...! Però seguirà essent sa nostra cançó aquí i allà, en mallorquí o anglès, a París o a Timboctú. Perquè sospit que mai sabrem com ho hem d'arreglar...

Aquesta terra és nostra, que ho sàpiguen els senyors

Avui fa deu dies que l'equip de Patrimoni de Cort, encapçalat per n'Antònia Amengual i na Nanda Ramon (amb les quals tenc el gust de fer feina), va reobrir el camí públic de can Mallol, embarrat durant anys per la malvolença dels propietaris dels terrenys colindants. Aquest tema em toca especialment la moral, ja que amb cada camí tancat se'ns roba una part inalienable del nostre patrimoni col·lectiu, una articulació com a país ancestral i alternativa, i una oportunitat de diversificar i desestacionalitzar el turisme. Queden moltes barreres per tombar i molts camins per obrir, però cada victòria s'ha de festejar perquè és el resultat de molta feina (què fàcil és tancar i què difícil obrir!) i perquè se'ns dubte facilita el següent triomf. A mode d'homenatge i celebració avui només em vénen al cap els darrers versos del poema Forans i ciutadans de Guillem d'Efak.

El nostre rei En Jaume
parlava de la creu
que, alçada, la volia
lluint per tot arreu.
Ens va portar de Lleida,
Girona i Llenguadoc,
d'Empúries i Cerdanya,
Provença i Rosselló,
per batiar els moros,
cristianar sos hereus;
que a donzelles i a mares
volia treure el vel.
Digué que aquestes fetes
sols són per bons cristians;
ens feu lluitar per veure
la nostra Fe triomfant.
Però no pensà a dir-nos,
que darrera els penons,
creu alçada i banderes
venien els senyors.
Però no pensà a dir-nos,
no pensà a dir-nos, no,
que d'aquesta conquesta
entre ells faran partions.
Tampoc no pensà a dir-nos
que és el comerciant
qui, amb el mar sense moros,
farà negocis grans.
Tampoc no pensà a dir-nos
que sols la nostra part
fou i és suar la terra
que regàrem amb sang
tant cristians com moros,
tant moros com cristians.
(... tant cristians com moros...
tant moros com cristians...).
Som arribats de Lleida,
Girona i Llenguadoc,
d'Empúries i Cerdanya,
Provença i Rosselló.
Darrera la bandera
som noltros la nació,
aquesta terra és nostra,
que ho sapin els senyors.
Des de la Dragonera
al cap de Formentor,
des de les fondalades
al Puig de Galatzó,
d'Eivissa a Formentera
d'Andratx fins a Maó,
aquesta terra és nostra,
que ho sapin els senyors.

Mem si per Deià prenem llum de na Pintora...

Dissabte que ve: "Festa de Candidats Joves PSM-IV-ExM"

Els joves, tot i el tòpic, no som el futur; els joves som el present, i hi assumim el paper que ens pertoca. Pensam diferent, i volem ser motor de canvis, alçar la veu per fer sentir la nostra opinió i lluitar per les nostres idees. Perquè en tenim moltes i som molt capaços. Ho feim des de molts d'àmbits (familiars, associatius, laborals...) i també des del polític.

És per això que volem homenatjar els més de 60 joves del PSM-IniciativaVerds-Entesa que van a llistes (al Parlament, al Consell o a un ajuntament), perquè han donat una passa endavant en un moment en què la política no està precisament de moda, assumint una responsabilitat davant tota la societat i ho han fet en les millors de les candidatures. I volem compartir aquest homenatge i aquesta festa amb tu, que ets i/o et sents jove!!!

Serà a Inca, al bar Sa Lluna, a partir de les 20:00; durarà una horeta i després ho allargarem per la capital del Raiguer fins que el cos aguanti.

Com diu la cançó ara que encara tenim forces, que no tenim l'ànima morta i ens sentim bullir la sang; ara que ens sentim capaços de cantar si un altre canta, que encara tenim veu i encara podem creure en déus, ara hem de prendre part en la societat. I millorar-la, batualmon, que feina tenim!

Sobren les paraules...

...si la gent es vol entendre!