Aquesta terra és nostra, que ho sàpiguen els senyors

Avui fa deu dies que l'equip de Patrimoni de Cort, encapçalat per n'Antònia Amengual i na Nanda Ramon (amb les quals tenc el gust de fer feina), va reobrir el camí públic de can Mallol, embarrat durant anys per la malvolença dels propietaris dels terrenys colindants. Aquest tema em toca especialment la moral, ja que amb cada camí tancat se'ns roba una part inalienable del nostre patrimoni col·lectiu, una articulació com a país ancestral i alternativa, i una oportunitat de diversificar i desestacionalitzar el turisme. Queden moltes barreres per tombar i molts camins per obrir, però cada victòria s'ha de festejar perquè és el resultat de molta feina (què fàcil és tancar i què difícil obrir!) i perquè se'ns dubte facilita el següent triomf. A mode d'homenatge i celebració avui només em vénen al cap els darrers versos del poema Forans i ciutadans de Guillem d'Efak.

El nostre rei En Jaume
parlava de la creu
que, alçada, la volia
lluint per tot arreu.
Ens va portar de Lleida,
Girona i Llenguadoc,
d'Empúries i Cerdanya,
Provença i Rosselló,
per batiar els moros,
cristianar sos hereus;
que a donzelles i a mares
volia treure el vel.
Digué que aquestes fetes
sols són per bons cristians;
ens feu lluitar per veure
la nostra Fe triomfant.
Però no pensà a dir-nos,
que darrera els penons,
creu alçada i banderes
venien els senyors.
Però no pensà a dir-nos,
no pensà a dir-nos, no,
que d'aquesta conquesta
entre ells faran partions.
Tampoc no pensà a dir-nos
que és el comerciant
qui, amb el mar sense moros,
farà negocis grans.
Tampoc no pensà a dir-nos
que sols la nostra part
fou i és suar la terra
que regàrem amb sang
tant cristians com moros,
tant moros com cristians.
(... tant cristians com moros...
tant moros com cristians...).
Som arribats de Lleida,
Girona i Llenguadoc,
d'Empúries i Cerdanya,
Provença i Rosselló.
Darrera la bandera
som noltros la nació,
aquesta terra és nostra,
que ho sapin els senyors.
Des de la Dragonera
al cap de Formentor,
des de les fondalades
al Puig de Galatzó,
d'Eivissa a Formentera
d'Andratx fins a Maó,
aquesta terra és nostra,
que ho sapin els senyors.

Mem si per Deià prenem llum de na Pintora...