En el nom de Deià

Aquí vos penj un dels meus escrits per a s'Encruia (la revista local de Deià); és una secció titulada "En el nom de Deià" en què cerc coses que duguin el mateix nom que el meu poble. En el número anterior va sortir un carrer de Barcelona i en aquest una tenda de l'Argentina.

Esper que vos agradi, però per ventura essent de fora vos resulta una mica aliè. Si he de ser sincer, el penj sobretot per poder-li aplicar el traductor que tenc en el bloc, que va bastant bé, i poder enviar-los-ho a aquesta gent de l'Argentina; de totes maneres, òbviament m'encantaria que voltros també en gaudíssiu!

EN EL NOM DE DEIÀ

Marquería Deyá

L'equip d'investigadors de s'Encruia no té límits i, després de demostrar que podia seguir la petja que el nom del nostre poble havia deixat a Barcelona, s'ha proposat una fita molt més ambiciosa: creuar mig món, canviar d'hemisferi i arribar a l'Argentina, si cal, per a trobar qualsevol rastre de Deià. Com si d'en Marco es tractàs, anam de la Serra de Tramuntana a los Andes.

La nostra troballa està a Mar del Plata (404 km al sud de Buenos Aires, vora l'oceà Atlàntic): al carrer Sarmiento núm. 4080 (està vist que els carrers allà són més llargs que els nostres) hi trobam la Marquería Deyá, regentada per en Salvador Bauzá i la seva filla Marcela.



En Salvador és de sang ben deianenca, i la seva història familiar s'escriu a cavall entre Deià i l'Argentina. Convé recordar, ara que la nostra ha esdevengut terra d'immigració, que en altres èpoques vàrem haver de partir i guanyar-nos les sopes a altres països.

Els padrins paterns d'en Salvador eren en Martí Bauçà, de Sa Fàbrica, i na Maria Vives, de Son Bauçà; a Sa Fàbrica (avui el Xelini) s'hi feia el sabó i el lleixiu “La Montañesa”, amb una publicitat que deia “Pedid por todas partes los acreditados jabones de Martín Bauzá”.

Però a principis del segle XX el negoci començà a anar malament i, després de la mort de na Maria, en Martí va partir amb tots els seus fills a l'Argentina; els acompanyà la teta dels infants, una tia del padrí d'en Jaume Crespí (l'actual batlle), que ja mai tornà.

El que sí va tornar va ser en Joan Bauçà Vives, un dels fills d'en Martí i na Maria: casat amb una argentina i amb dos al·lots (na María Esther i en Martí), es va establir a Ca's Paneré (a la Plaça del Puig) i hi posà un forn. A Deià va tenir-hi dos fills més: na Teresa i el nostre Salvador (la seva padrina de fonts va ser na Francisca Bauçà de Ca'n Bernat, “sa tia Francisca de Ca'n Roig”). Aquí varen viure l'arribada de la II República i l'alçament feixista; en Joan fins i tot va ser batlle de Deià de 1937 a 1938.

Però amb l'arribada de la guerra civil les coses no els varen tornar anar bé: en Joan va ajudar molta gent en aquella època de fam, fins al punt d'endeutar-se i fer fallida. Se'n tornaren a l'Argentina, però se'n dugueren Deià al cor; de fet entre els anys 50 i 60 tornaren però sols a fer turisme. Corrien bon temps a l’Argentina.

És per això que quan en Salvador, anys més tard, va montar una marqueria, l'anomenà “Deyá” i emprà l'escut del poble com a imatge.

Amb aquesta ambaixada a l'Argentina podem dir que avui dia “no es pon el sol a Deià”.

Si voleu veure el web de la Marquería Deyá ho podeu fer a la direcció http://www.marqueriadeya.com.ar. I si anau a Mar del Plata feis-los una visita!