divendres, 25 de juliol del 2008

Tira la copa!



Lluc: ..per favor... des de quan?

Manuela: Bé, davant de tot tinc que dir que sóc de l'Empordà, de la terra del Salvador Dalí i vaig aprendre de molt petita lo que era el subrealisme. Crec amb els grans homes que han trencat llances a la vida; no crec amb les dictadures, ni crec amb Mussolini ni crec amb-amb Franco ni crec amb tot això que ha fet de les societats... una porqueria! El que hi ha aquí és veritat, és la realitat... del que hi ha en el carrer...

Lluc: És de ver...

Manuela: ...de la mediocritat cultural! Jo he es... jo vinc... jo he estat quatre anys en un conservatori, a Sòfia, Bulgària; he cantat a Bratislava; he estat a totes les ciutats de Bulgària, i allí se m'ha respectat com a ser humà! Aquí no, a casa meva, a Catalunya, en el Liceu de Barcelona! Per què? Jo sóc una dona que provoco, perquè no crec en les víctimes! Jo crec en la gent que lluita, en la gent que dia a dia fa les coses i s'empenya a fer les coses! A mi ningú m'ha ajudat, i he fet tot lo que tenia que fer per fer i jo ho he aconseguit, i me'n dic Manuela Trasobares i ningú, ningú me pot dir lo contrari!

Aplaudiments

Lluc: El tacó... Manuela!

Manuela: Una cosa: Estem casi en el segl... en el sicle XXI! La tolerància! A mi m'agrada el poder de la individualitat, de veure aquesta senyora provocant, parlant del sexe. Per què no? Per què no? M'agrada veure un senyor que provoca perquè sap que la provocació és lo que ven (cop a la taula); que intenta imitar a les màscares que hi... que hi han avui en dia a la tele, com Moros y Cristianos i aquests programes que ta.. que són tan vendibles, però que per desgràcia no té el suficient carisma, com ha dit el Manolo!

Lluc: Home, el senyor Adriansens té... (suposam que tenia el que havia de tenir, perquè curiosament en Juan Adriansens era contertulià de Moros y Cristianos i altres programes igualment vendibles).

Manuela (passat d'en Lluc): Bueno...

Lluc: Sí...

Manuela: Aquestes noietes... Os voy a decir una cosa, cariños: ¿os queréis operar? ¡Luchad por ello! ¡Luchad! ¡Luchad como yo he luchado y como han luchado todas! A mí no me han regalado. Yo me he ido (cop a sa taula) a Bulgaria y me he pagado los (cop a sa taula) estudios y nadie me-me los ha pagado, y voy a p... voy a pasar por delante de quien sea y voy a l... voy a vencer! ¡No creo en las víctimas! ¡Las víctimas son-son-son... es-es-es la parodia de la sociedad! ¡Hemos de ser fuertes y nos hemos de unir todas!

Espontània: ¡Todas, todas!

Manuela: ¡Todas nos hemos de unir!

Espontània II: ¡Di que sí!

Aplaudiments

Manuela: Yo soy artista, soy cantante de ópera, soy mezzosoprano dramática, pero a parte de esto soy una persona que adora la estética... ¡Me encanta Rubens! ¡Me encanta el barroquismo! ¡Qué bonito esas figuras! ¡Qué bonito esos dorados! ¿Por que no la mujer vestirse con toda su lujuria? ¿Por que no hablar del sexo? ¿Por que no hablar de la fuerza de la carne? ¿¡Por que!? ¿Por que nos hemos de reprimir, por que? ¡Durante tantos años la represión y la máscara! ¿De qué me tengo que disfrazar ahora? ¿De una...? (tira una copa) ¿De una qué?

Aplaudiments

Manuela: ¿De una qué me tengo que disfrazar ahora? ¿De qué? (tira uns papers) ¿De qué? ¿De qué me tengo que disfrazar ahora, de qué? A ver, ¿de qué? ¿De (tira una segona copa) qué? A ver, ¿de qué? ¿de qué?

Lluc (mentre una dona des públic corr a besar na Manuela): Tranquila, només li demane que no tire més coses...

Adriansens: ¿Puedo decir algo yo?

Lluc: Un moment, anem a continuar parl... anem a continuar...

Manuela: Perdón, perdón, perdón, pero es que he estado aguantando toda la noche y no puedo más, ¡no puedo más! ¡No puedo más!

Lluc: Manuela, Manuela, el microfon! Manuela! Un moment, tranquilitze't!

Manuela: ¡No puedo más! ¡No puedo más con esta, con e-esta sociedad... pero ¿que no lo veis que nos tiene marginadas? ¿Que no lo veis? ¿pero que no es palpable lo que estamos oyendo, toda la noche?

Espontània III: Bastante sufrimos ya, a partir de las... de la mañana maquillándome...

Manuela: ¿Pero que no lo veis, lo que está pasando? ¿Que no lo veis? (Tira papers) Si tenemos que hacer esto, hacer esto ¡y más!

Espontània IV tira una copa.

Lluc: No! Una cosa...

Manuela: Tira la copa, (cop a sa taula) ¡tira la copa! (s'espontània IV tira una altra copa) ¡Tira! ¡Tira! ¡Tira la copa!

Confusió: n'Adriansens vol intervenir, na Manuela té una bajona, na Manolita la tranquilitza...

Surt un home dient "tinc un vidre ahí dins!", assenyalant-se s'ull, i en Lluc troba que és s'únic que en tot es programa mereix ser renyat! El treuen i conviden na Manuela a cantar, però amb un micro de mà...


Manuela: Sí... necesito un peu de micro!

Lluc: És possible tenir un peu de micro després?

Manuela: No, sense el micro no vull.. sense el peu de micro no vull cantar! Això no és varietés, això és ópera! Necesito un peu de micro i necessito el micro aquí davant!

etc.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

veig que tenim molta feina eh! jeje veus veus! si es que jo no parlo per parlar! bé només de vegades quan haig de dur la contrària al rubio de pote...
mos veim aviat, un besito!

Anònim ha dit...

Remetent-me a nes post anterior, només dir que són Sexo en Nueva York en versió geriàtric!

Anònim ha dit...

amo a manuela!

Eduardo Medrano ha dit...

Trasobares for President!