Ad censuram

Dedicat als que em tancaren el fotolog (www.fotolog.com/iouis) per penjar-hi la coneguda portada del Jueves.








(la venjança és un plat que se serveix fred)

Amors impossibles

Dedicat a n'Elena, que me recorda que sempre m'enamor de qui de mi no s'enamora...

Benaventurats aquells que tenen els amors impossibles
o de la noble estirp que els altres maleeixen.
Són foscos, volen baixos sense alçar ni la vista
i n'empren, del món, la banda de les ombres
com si, al moment d'anar a fer crui a viure,
als afores de la persona -igual que una herba creix
a l'encletxa més alta d'una façana humida-
els hagués arrelat una dolorosa nit personal.
No assoleixen que els surti la passa fendidora
i es mouen de costat. Saben de si mateixos
més que ningú no en sap. Una mà que els restàs, la donarien
per poder passar-la una sola vegada
pels llindars fonedissos
d'aquell cos refulgent que no gosen mirar.
Porten la vida a l'esquena com un sac de pedres,
s'aprenen de memòria, a un racó dels diaris,
el nom i els cognoms dels darrers suïcides
amb qui sempre se'n deriva un estrany parentiu.
Contemplen. Fugen. Callen. Tornen. Ploren.
Però part damunt de tot estimen com una mala cosa.

Miquel Àngel Riera, Llibre de les benaventurances


...tanmateix n'Elena i jo sabem que allò que m'enamora és estar enamorat.

Seguim miquelangelejant

...Perquè resulta que us estim començant per la carn,
succeeix que us estim perquè us veig carn,
que la carn que us estim és estrictament vosaltres,
que no aconseguesc destriar-vos si us cerc més enllà d'ella,
que en feis olor i m'agrada fer-ne també amb vosaltres,
que tota l'estètica de la corrupció que ens pot salvar
exactament comença
a la divina
carn humana.
Partint de tot això i que és des d'ella i per mor d'ella
que fruïm de la set,
que tenim fam,
que assolim les categories del goig,
que ens purificam amb la lenta destil·lació dels dolors
implacables
i fatalment som homes,
no comprenc ni de lluny
el secular anatema contra la carn,
la rara paradoxa dels gaudis anomenats prohibits,
la catalogació jeràrquica de les innobleses de la carn,
la maledicció d'ella centímetre a centímetre,
tot i sabent com jo sé que és just des d'ella
des d'on es pot parlar gràficament
de les proximitats humanes,
des d'on puc comprovar la vostra esplendorosa existència,
des d'on m'arriba
la feresta temporalada de mar profunda
que, per abreujar, anomenam amor.

Miquel Àngel Riera, La bellesa de l'home

La bellesa del món és el contacte

Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L'entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d'on són: tot ho contemplen
amb l'esguard fenidor, oloren, freguen,
s'embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes.

Miquel Àngel Riera, Llibre de les benaventurances

Aquests suecs...

Quan poses a n'es youtube Worst music video ever ja saps que trobaràs una cosa graciosa, però es resultat realment supera qualsevol expectativa:



Voldria comentar i no sé ni per on començar...

Per la Mallorca que ens mereixem

El 13 de desembre de 2004 el Consell de Mallorca va aprovar definitivament el Pla Territorial de Mallorca (PTM). Aquesta eina, començada a gestar durant el Pacte de Progrés I, havia d'acabar amb el desgavell urbanístic que patia la nostra illa. Tanmateix, des del 2003 governava a Mallorca el pacte UM-PP, que va refer el projecte inicial a la seva imatge, semblança i interessos particulars.

S'aprovava un PTM criticat pels insaciables constructors i per la totalitat de les entitats ecologistes i partits d'esquerra (una mostra de "l'aurea mediocritas" del projecte, segons la llavors presidenta del Consell i d'UM, la conservadora i omnipotent Maria Antònia Munar). La legislatura del ciment, com pot ser perfectament anomenat el quatrienni 2003-2007 (autopistes a Mallorca i Eivissa, Son Espases, piscina de Pedro J., Òpera, metro, etc.) donava rang de llei a la destrucció. Especialment conflictives foren les Àrees de Reconversió Territorial (ART), que tenen com a finalitat "restituir o millorar el paisatge rural o urbà", però que en definitiva tenen com a finalitat urbanitzar nou sòl (triat amb criteris poc ortodoxos) "canviant-lo" per zones urbanes degradades.

Amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP les esperances i les hores de lluita de milers de ciutadans es veien recompensades. No només esperàvem la redacció d'un nou PTM valent i ecologista (aprofitant la crisi constructiva per intentar crear un nou model econòmic no depenent de la construcció) sinó que vèiem com Bartomeu Vicens (exconseller de Territori del Consell per UM i redactor del PTM) i Jaume Font (exconseller de Medi Ambient del Govern Balear pel PP) eren investigats per la fiscalia anticorrupció en l'anomenat "Cas Pla Territorial de Mallorca", per tràfic d'influències i prevadicació (beneficiant, entre altres, a empresaris de l'altura moral d'en Grande).

Tanmateix, també en aquest tema el realisme ofegà l'entusiasme inicial, com en Son Espases: UM, soci indispensable per governar, diu que les ART no es toquen, el PSOE acota el cap, el Bloc s'ho envia, el PP veu que hi ha poders que mai es perden i la modificació del PTM (ara en exposició pública) és considerada pel GOB com un frau, amb l'excepció de la desclassificació d'una urbanització a Es Guix (Lluc).

El GOB demana ara la implicació ciutadana per a recordar als governants les seves reivindicacions de la passada legislatura, la necessitat d'un canvi de model econòmic i la pudor corrupta que envolta tot el Pla Territorial. No a un altre Son Espases!

Clicau aquí.

Per Pulitzer, Marina, per Pulitzer

Com vos vaig prometre, aquí teniu es vídeos des tall de cabells. Sa qualitat és pèssima, ho sé, però heu de tenir en compte que es que gravava era jo, o sigui que és un miracle que en moments donats enfoqui es punt adequat! També ho pdeu considerar un vídeo Dogma.



I si s'anterior és un document digne de Pulitzer, aquí teniu una interpretació musical que mereix, almanco, un o dos EMIs.



Es hitàs que interpret és Yo soy grunge, d'un internauta que na Marina i jo vàrem conèixer en un temps molt pretèrit; com que en aquella època mos estàvem iniciant en es món des llatí i -per què no dir-ho?- jo era un freak, la vaig començar a traduir a sa llengua que na Catalina Capó [Lluís, per què has abandonat es llatí? per què?] mos oferia. Feia així:

Ego sum grunge
et habeo pantalonem casum.
Ego sum grunge
et fumo iogim amicis meis.
Ego sum grunge,
placet mihi Kurt Cobain...

Carta oberta a Mn. Joan Darder Brotat, president del Capítol de la Seu, i a la resta de la Cúria Diocesana

Enviada al Diario de Mallorca:

L'any 1975 els bisbes de Mallorca (Teodor Úbeda) i Menorca (Miquel Moncades) varen publicar la declaració La responsabilitat dels cristians en la promoció de la nostra llengua i cultura. Lluny queda aquell 1975, en què no es pot dir que la defensa de les nostres senyes d'identitat fos fàcil.

Des del canvi de bisbe, l'allunyament de l'Església mallorquina de la defensa de la nostra llengua és palpable, lent però inexorable. L'avanç del castellà en les litúrgies, cartells, fulls parroquials... és un gota a gota que no passa desapercebut a ningú; la valencianització de les esglésies pareix anar més enllà del bisbe -cosa que podria no ser preocupant, vegi's el cas de Teodor Úbeda- i va calant en les formes de la principal insitució religiosa del país.

No seré jo qui dirà a l'Església quin paper ha de tenir en aquest tema, és una institució privada -amb unes facilitats públiques escandaloses per un estat laic, però privada al cap i a la fi- i com a tal pot fer el que vulgui. Correspon als catòlics practicants, entre els que no em compt, exigir a la seva Església un paper actiu en la promoció i defensa de la llengua catalana.

El que em pareix insultant no és que hagi fet deserció de la lluita per la llengua pròpia de Mallorca, sinó que la margini sense pudor. Fa pocs dies vaig dur a un amic barceloní a la Seu per a que la veiés (especialment la molt suggerent intervenció d'en Barceló), i després de pagar a la taquillera (que no sabia mallorquí) vàrem entrar al museu, on quasi la totalitat dels cartells explicatius estaven única i exclusivament en castellà. Diu la web de la Seu, en boca del bisbe Murgui, que la Catedral de Mallorca <és> el monument d'art i fe més emblemàtic de la nostra illa; és possible, però també és un lloc on es margina la llengua pròpia d'aquesta illa, patrimoni cultural de tots els seus habitants. I si el Capítol ens maltracta -fent content a qualque locutor de la seva COPE-, almanco les institucions que li donen ajudes haurien de vetllar pels nostres drets.


Lluís Enric Apesteguia Ripoll, Deià

Bye bye melena!

Després de nombroses enquestes en què s'imposàs es Lobby pel tallat de cabells, he decidit rendir-me. Adéu a sa formosa i frondosa cabellera que me va fer famós, hola a la circularitat des meu cap.

Abans


Moment emo


S'autora


Sa por


Resultat final




També hi ha vídeos de com, a n'es més pur estil torer, me tallen sa coleta (que podeu veure, semblant a una rata, a l'esquerra de sa segona foto). Una dificultat tècnica anomenada ".mov" m'impedeix penjar-vos-la, però de més verdes n'han madurades.

Venga, opinau! Sigau despietats!

Llàgrimes de Sant Llorenç

Avui, devers les 5:00 de la matinada, alçau els ulls cap al cel. No tots els dies es veu un sant plorar. Ni ploure una estrella.

Porreres 13-8-2008: Barrumbada

BARRUMBADA

[d'origen onomatopeic]

f 1 HIDROG Creixent sobtat d'un riu, d'una riera, d'un torrent.

2 Pluja torrencial, aiguat.

No me direu que aquest dimecres pensàveu quedar-vos a caseta mirant Fiscal Chase?! Amb a'estar d'àngels que fa a ses vetllades estiuenques!

Res, res... dimecres a Porreres hi falta gent! A veure Barrumbada, es seu carisma i es seu ritme rumber!

Jo no m'ho perdré! I tu?
















PS: Sí, també toquen Antònia Font i Obrint Pas, però no estan sponsoritzats per aquest bloc.

La mala reputació

En mi pueblo sin pretensión
Tengo mala reputación,
Haga lo que haga es igual
Todo lo consideran mal...
Yo no pienso pues hacer ningún daño
queriendo vivir fuera del rebaño!
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal...
salvo los ciegos, es natural!

Cuando la fiesta nacional
yo me quedo en la cama igual,
que la música militar
nunca me supo levantar.
En el mundo pues no hay mayor pecado
que el de no seguir al abanderado...
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
Todos me muestran con el dedo...
salvo los mancos, quiero y no puedo!

Si en la calle corre un ladrón
y a la zaga va un ricachón,
zancadilla pongo al señor
y he aplastado el perseguidor.
Eso sí que sí que será una lata,
siempre tengo yo que meter la pata!
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
Todos tras de mí a correr...
salvo los cojos, es de creer!

No hace falta saber latín
yo ya se cual será mi fin,
en el pueblo se empieza a oir:
"¡Muerte, muerte al villano vil!"
Yo no pienso pues armar ningún lío
con que no va a Roma el camino mío.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
Todos, todos me miran mal...
salvo los ciegos, es natural!

Paco Ibáñez, La mala reputación (a l'Olympia de París)

L'equivocació de rebutjar el llatí com a mitjà per a entendre la massa uniformitzadora i enfurismada va ser subsanada per en Loquillo, que a la seva versió de la cançó la va fer acabar a la tercera estrofa.





I per als que sou més guais que un servidor i dominau el francès, vos penj la versió original La mauvaise réputation, d'en Georges Brassens:

Comunicat d'Agrupació DEIA per la brutor a Sa Cala de Deià

Se'n varen fer ressò (almanco) el Diario de Mallorca i el Diari de Balears.

La Cala de Deià i la costa que en parteix fins al Canyeret (el caló de Llucalcari) és un dels indrets més emblemàtics de Mallorca, lloat per desenes de poetes, pintat per centenars d'artistes, fotografiat per milers de turistes.

Llastimosament, la contaminació que afecta tota la Mediterrània no ha respectat aquest bocí paradisíac i durant tot l'estiu hi podem veure una insana sabonera, a més de trossos d'aigua tornasolats per mor de la benzina vertida. Els deianencs, més per importència que per acord, ens hi hem resignat.

Però sempre hi ha una gota que fa vessar el tassó de la paciència. I el vessament és pitjor quan la darrera gota és d'aigua bruta!

El proppassat dia 29 de juliol va aparèixer a la Cala de Deià una quantitat de brutor completament intolerable: plàstics, bosses, restes de menjar, compreses... i fins i tot defecacions humanes! Alertats per les queixes de nombrosos veïnats ens hi vàrem desplaçar i vàrem poder comprovar el dantesc espectacle, del qual adjuntam fotografies.

No només ens preocupen la mala imatge que donam als turistes o la desagradable experiència de nadar entre brutor, sinó també la higiene i salubritat de la nostra mar. Veure nins i nines enmig de femtes ens hauria de fer recapacitar com a societat.

Tot fa pensar que la brutor l'havia amollada un dels iots, els ocupants del qual en són els màxims responsables. Som conscients d'això i són ells qui haurien de pagar per la seva bàrbara actuació.



Ara bé, els responsables polítics que no lluiten per a que aquests fets no ocorrin (o fins i tot els afavoreixen!) també han d'acceptar la seva corresponsabilitat. Agrupació DEIA instarà a l'Ajuntament, al Consell de Mallorca (Conselleria de Medi Ambient; Conselleria de Territori i Paisatge; Conselleria de Turisme), al Govern Balear (Conselleria de Turisme; Conselleria de Salut i Consum; Conselleria de Medi Ambient; Conselleria d'Agricultura i Pesca) i a la delegació del Govern Espanyol posar-hi remei. Nosaltres proposam:

a) que les boies s'allunyin més de la costa, protegint de iots i velers tota la badia de la Cala de Deià.
b) dotar la Cala de Deià de vigilància (guardacostes i socorrista).
c) establir mesures proteccionistes del territori marítim deianenc, a més de limitar el número de velers i iots que hi poden fondejar.
d) campanya de conscienciació, així com posada de petits panells informatius (integrats en el paisatge) amb telèfons on els banyistes puguin denunciar actituts incíviques i antiecològiques.
e) organitzar, com ja ha proposat l'Associació de Veïns de Deià (ASVED), jornades populars de neteja de Sa Cala.

Òbviament estarem encantats d'estudiar les propostes que les altres institucions i partits vulguin aportar, però el que no tolerarem serà la inactivitat i el passotisme, que pareix haver-se apoderat sobretot de les les nostres Cases de la Vila.