Seguim miquelangelejant

...Perquè resulta que us estim començant per la carn,
succeeix que us estim perquè us veig carn,
que la carn que us estim és estrictament vosaltres,
que no aconseguesc destriar-vos si us cerc més enllà d'ella,
que en feis olor i m'agrada fer-ne també amb vosaltres,
que tota l'estètica de la corrupció que ens pot salvar
exactament comença
a la divina
carn humana.
Partint de tot això i que és des d'ella i per mor d'ella
que fruïm de la set,
que tenim fam,
que assolim les categories del goig,
que ens purificam amb la lenta destil·lació dels dolors
implacables
i fatalment som homes,
no comprenc ni de lluny
el secular anatema contra la carn,
la rara paradoxa dels gaudis anomenats prohibits,
la catalogació jeràrquica de les innobleses de la carn,
la maledicció d'ella centímetre a centímetre,
tot i sabent com jo sé que és just des d'ella
des d'on es pot parlar gràficament
de les proximitats humanes,
des d'on puc comprovar la vostra esplendorosa existència,
des d'on m'arriba
la feresta temporalada de mar profunda
que, per abreujar, anomenam amor.

Miquel Àngel Riera, La bellesa de l'home