Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L'entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d'on són: tot ho contemplen
amb l'esguard fenidor, oloren, freguen,
s'embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes.
Miquel Àngel Riera, Llibre de les benaventurances
2 comentaris:
Dedicat a na Glòria, que adora es contacte.
Benaventurats aquells qui me dediquen poesies!
"Més enfora de tu, la vida perd les anses", Miquel Àngel Riera.
Publica un comentari a l'entrada