34è aniversari del PSM

El PSM va celebrar dissabte passat el seu 34è aniversari. La festa va ser a l'Auditori de Porreres, i com a secretari general dels JEN em va tocar fer el primer dels discursos (de 2 minuts, el temps és or!). Com que la providència* no m'ha dotat de la figura i la veu de Marilyn Monroe, vaig descartar sortir amb un vestides blanc i cantar "Happy bithday to you, dear Pisiem!"; enlloc d'això, vaig dir el següent:

Bon vespre a tothom,

abans de res, voldria recordar els i les sahrauis que aquests dies estan patint la repressió del govern del Marroc, en alguns casos fins a la mort; per als JEN, i sé que també per al PSM, la seva lluita és la nostra lluita, com totes les lluites per la llibertat. A més, aquest recordatori no és nimi en el nostre 34è aniversari: el 1976 el Front Polisari declarava la independència del Sàhara. Ni el major dels membres del JEN va viure aquell any, i no recordam el debut de Maradona, l'elecció d'en Jimmy Carter, el nombrament d'en Fidel Castro com a president de Cuba, l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, la mort d'en Mao o el Pacte Autonòmic de les Illes Balears. Evidentment res d'això no ens és aliè, perquè ha configurat el món que vivim, però són coses que sempre hi han estat, com el PSM. El nostre dia a dia dista del moment fundacional: hem arribat a l'edat adulta en plena crisi econòmica global, amb el neoliberalisme traient pit, la progressiva desfeta de l'estat del benestar, el perill de regressió en l'estat autonòmic... i en Maradona és seleccionador**! Però creim en una alternativa, i creim en la seva victòria; no perdem l'èpica ni l'esperança, i seguim pensant que davall les llambordes hi segueix havent arena.

El PSM ha sabut evolucionar d'aquell 1976 al 2010; hem perdut un parell de vegades, i n'hem guanyat un altre parell (manco)... i també hem demostrat que quan governam som els millors gestors. I tot això sense perdre el nostre valor més especial: el desig de transformar, el desig de justícia, el desig de sostenibilitat, el desig de llibertat i d'igualtat. Així podem guanyar; però ens ho hem de creure, anar a la gent, escoltar-la, xerrar-hi. El derrotisme no duu cap victòria. Ara tenim una nova fita, el 22 de maig de 2011, i els joves hi podem jugar un paper decissiu, i el jugarem. I guanyarem!

Salut, independència, socialisme, molts d'anys i que tinguem molta molta sort i la vida ens doni un camí ben llarg!

*Sóc conscient que l'ús del terme "Providència" enlloc de "Déu" serà qualificat pel Papa com un clar exemple del laïcisme actual, hereu directe de l'anticlericalisme del 32.
** Poc afeccionat com sóc al futbol, no vaig saber fins més tard que en Maradona ja no és seleccionador...

Bicicletada "SALVEM SES FONTANELLES"

Els JEN i el PSM de Palma hem organitzat aquesta bicicletada reivindicativa per mirar d'evitar que construeixin un macro centre comercial a la zona de ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Vos convid a venir-hi perquè crec que s'ho val!

Vos deix amb l'escrit que hem enviat en Toni Verger i jo explicant una mica el perquè de tot plegat:

Per què feim la Bicicletada Reivindicativa “Salvem ses Fontanelles!”?

72 hores després de perdre les eleccions, Catalina Cirer va concedir una llicència per a què l’empresa Aqua Magica construís un gran centre comercial sobre la darrera zona humida de Palma, Ses Fontanelles. Des del PSM-EN ens hi oposàrem de bon principi per l’impacte medioambiental, per l’impacte socioeconòmic (un nou Portopí a can Pastilla, a més d’innecessari, feriria de mort el petit i mitjà comerç de tota la zona) i per la baixesa democràtica d’una llicència de gran envergadura atorgada per un govern en funcions. I no érem nosaltres sols: els veïnats, les entitats ecologistes i els comerciants varen constituir la Plataforma “Salvem ses Fontanelles”.

Durant aquesta legislatura, gràcies a la Llei de Mesures Urgents, es va inviabilitzar la construcció sobre la zona humida, però hi ha intenció de desplaçar el centre comercial al lateral de ses Fontanelles, on segueix afectant la fauna i la flora, així com un seguit d’elements etnològics que s’han de defensar.

No acceptam que se’ns torni a vendre un mal menor com l’única opció possible. Seguim dient NO al centre comercial de ses Fontanelles, ni sobre la zona humida ni al lateral.

Per això us demanam que hi vengueu, perquè la força és nostra, podem i hem de salvar ses Fontanelles. Íntegrament.

Fins dissabte!

Apesteguia Ripoll, Ripoll Apesteguia

Apesteguia Ripoll o Ripoll Apesteguia? La segona possibilitat m'és tan estranya que em costa de creure que estigui formada pels meus llinatges; qüestió de costum, sense cap mena de dubte. Perquè vaig ser Apesteguia Ripoll per tradició, de la mateixa manera que hagués pogut ser a l'inrevés si aquesta fos una societat matriarcal; o tant l'una com l'altra si la nostra fos una cultura igualitària.

Precisament ahir vèiem al diari que que s'està tramitant un Projecte de Llei del Registre Civil que va en aquest sentit i que podria suprimir la prevalència del llinatge patern; aquesta proposta ha provocat, com vos podeu imaginar, controvèrsia entre els sectors més progressistes i els més reaccionaris: els un diuen que suposa una passa més per a equiparar els drets d'homes i dones, mentre que els altres consideren que és una pardalada, que no existia cap tipus de demanda social com per a canviar una tradició i que el govern només vol crear cortines de fum per a distreure el personal davant la crisi.

Evidentment estic entre els que aplaudeixen aquesta mesura, com qualsevol altra passa que ajudi a canviar una societat multisecularment masclista i patriarcal cap a una nou món més igualitari. I no puc entendre què té a veure això amb la crisi... no seran els reaccionaris els que l'empren per a no parlar d'allò que no els interessa? Vull imaginar que els nostres legisladors poden canviar un article de la Llei de Registre Civil i encara tenir temps i cap per a pensar en altres assumptes... i si n'hi ha que no poden fer això, que es replantegin el seu lloc de feina.

Reflexió final sabatina: Servidor, enlloc de LEAR, seria LERA; entre el rei Lear i na Lera Auerbach, qui triaríeu?

La casa que vull...

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i se sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Joan Salvat-Papasseit

Musicada per Lluís Llach i amb imatges de ca nostra, la casa que vull...:



(Dedicada als xipriotes, amb qui vaig descobrir la cançó, i a la família de son Bauçà, mb qui m'encanta compartir la casa que volem!)

EL PREU DE SER DEIANENC/A

"A Deià tothom té doblers", "Deià és un poble de rics"... són tòpics que tots els deianencs hem hagut de sofrir. Costa fer veure que la majoria dels que hi vivim som treballadors que cada dia ens hem d'aixecar i anar a fer feina.

El problema és quan el govern municipal de PP+UM afavoreix que a Deià només hi pugui viure gent rica: de mitjana, cada deianenc/a paga a l'Ajuntament 1.755€ anuals; escarrufa pensar que una família de 4 persones han de posar 7.020€. Si miram pobles demogràfica i orogràficament semblant a nosaltres, ens trobam que a Fornalutx cada persona en paga 566, a Banyalbufar 584, a Estellencs 544 i a Mancor 502. Trobau que tenim tres vegades millors serveis que a tots aquests pobles?

També podem mirar els pobles veïnats: ser solleric val 1.077€, una mica més que valldemossí (997€) o i bastant més que bunyolí (566€); però podem sondejar municipis de tots els tamanys i de totes les comarques de l'illa: a Palma paguen 684€ anuals, a Escorca 834, a Alcúdia 1.138, a Artà 1.058, a Esporles 504 i a Santanyí 1.074. Amb els nostres 1.755€ anuals quasi doblam al nostre "competidor" més proper...

I ni tan sols és un assumpte de dretes o esquerres: a Petra, amb govern del PSM, paguen 299€ anuals; a Puigpunyent, amb batlle del PSOE, paguen 612€; però és que a Binissalem, amb el PP al govern, en paguen 594! De fet, abans que en Jaume accedís a la batlia, els deianencs pagàvem 800€ anuals de mitjana; així, del 2003 al 2009 aquesta quantitat es va més que doblar!!!! (i, tenguent en compte que encara no teníem l'escoleta, no sabem on anava aquest increment...).

No serem nosaltres qui atacarem els impostos de forma barroera, com sol fer el PP; Agrupació DEIA defensam que els ciutadans han de contribuir segons les seves possibilitats per a mantenir uns serveis públics de qualitat i afavorir la redistribució de la riquesa. Però la contribució ha de ser raonable i s'ha de veure reflexada en els serveis rebuts! I quan anam a aquests pobles que paguen fins a tres vegades menys que nosaltres, podeu creure que quasi sempre tenim enveja de veure quantes coses es fan des dels Ajuntaments.

Confirmam que el batle i el govern del PP (ara amb UM) són uns nefastos gestors públics. Ja ho havíem vist moltes vegades, quan repassàvem el que es gasten en restaurants i mòbils; o el deute municipal, que no ha aturat de crèixer durant el mandat d'en Jaume. Trista herència deixen als deianencs...

ELS JEN-PSM DONEN SUPORT A QUÈ LES ILLES BALEARS ES CONSTITUEIXIN EN ESTAT INDEPENDENT, TAL COM PLANTEJA JOSÉ RAMÓN BAUZÁ

Els joves del PSM han celebrat descobrir que el sector independentista illenc ha aconseguit convèncer José Ramón Bauzá, president del PP de les Illes Balears.

En un vídeo difós a través del youtube, l'encara batlle de Marratxí ha proposat que les Illes tenguin el domini .ib; Lluís Apesteguia, Secretari General dels joves independentistes, ha declarat: “suposam que el President del principal partit illenc es documenta sobre un tema abans de parlar-ne, i els dominis de dues lletres estan reservats per a estats sobirans; nosaltres empram el .cat perquè representa la nostra comunicat cultural, però si el PP vol anar més enllà, endavant! És un canvi sorprenent, però ens alegra que el partit de Delgado hagi vist que s'ha de posar fi al tracte colonial al qual ens sotmet Espanya".

Apesteguia ha afegit que demanarà a Bauzá "una reunió per tal de traçar el full de ruta conjunt per a caminar cap a l'alliberament nacional dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el marc d'uns Països Catalans lliures i federals".

Contra sa incultura i sa demagògia, a vegades el millor és una mica d'humor...