34è aniversari del PSM

El PSM va celebrar dissabte passat el seu 34è aniversari. La festa va ser a l'Auditori de Porreres, i com a secretari general dels JEN em va tocar fer el primer dels discursos (de 2 minuts, el temps és or!). Com que la providència* no m'ha dotat de la figura i la veu de Marilyn Monroe, vaig descartar sortir amb un vestides blanc i cantar "Happy bithday to you, dear Pisiem!"; enlloc d'això, vaig dir el següent:

Bon vespre a tothom,

abans de res, voldria recordar els i les sahrauis que aquests dies estan patint la repressió del govern del Marroc, en alguns casos fins a la mort; per als JEN, i sé que també per al PSM, la seva lluita és la nostra lluita, com totes les lluites per la llibertat. A més, aquest recordatori no és nimi en el nostre 34è aniversari: el 1976 el Front Polisari declarava la independència del Sàhara. Ni el major dels membres del JEN va viure aquell any, i no recordam el debut de Maradona, l'elecció d'en Jimmy Carter, el nombrament d'en Fidel Castro com a president de Cuba, l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, la mort d'en Mao o el Pacte Autonòmic de les Illes Balears. Evidentment res d'això no ens és aliè, perquè ha configurat el món que vivim, però són coses que sempre hi han estat, com el PSM. El nostre dia a dia dista del moment fundacional: hem arribat a l'edat adulta en plena crisi econòmica global, amb el neoliberalisme traient pit, la progressiva desfeta de l'estat del benestar, el perill de regressió en l'estat autonòmic... i en Maradona és seleccionador**! Però creim en una alternativa, i creim en la seva victòria; no perdem l'èpica ni l'esperança, i seguim pensant que davall les llambordes hi segueix havent arena.

El PSM ha sabut evolucionar d'aquell 1976 al 2010; hem perdut un parell de vegades, i n'hem guanyat un altre parell (manco)... i també hem demostrat que quan governam som els millors gestors. I tot això sense perdre el nostre valor més especial: el desig de transformar, el desig de justícia, el desig de sostenibilitat, el desig de llibertat i d'igualtat. Així podem guanyar; però ens ho hem de creure, anar a la gent, escoltar-la, xerrar-hi. El derrotisme no duu cap victòria. Ara tenim una nova fita, el 22 de maig de 2011, i els joves hi podem jugar un paper decissiu, i el jugarem. I guanyarem!

Salut, independència, socialisme, molts d'anys i que tinguem molta molta sort i la vida ens doni un camí ben llarg!

*Sóc conscient que l'ús del terme "Providència" enlloc de "Déu" serà qualificat pel Papa com un clar exemple del laïcisme actual, hereu directe de l'anticlericalisme del 32.
** Poc afeccionat com sóc al futbol, no vaig saber fins més tard que en Maradona ja no és seleccionador...