Aquesta darrera crònica, sa de s'estada a Sri Lanka, l'escric ja des de son Bauçà. A s'antiga Ceilan hi fèiem un turisme més tradicional i m'era més difícil connectar-me a un ordenador durant es temps necessari. Però diuen que més val tard que mai, així que aquí la teniu.
CONSIDERACIONS GENERALS
Visitau Sri Lanka; jo vos ho recoman ferventment. Amb una capital que se diu Colombo, just podria ser superat per un país sa capital des qual se digués "Jéssica Fletcher".
Es budisme, quan és religió "oficial/majoritària", és xungo. Ni en Richard Gere me farà canviar d'opinió.
No pos a n'es relat ses stupes o budes que vàrem visitar, per incapacitat memorística i no avorrir-vos amb una permanent repetició. De totes maneres, n'hi ha de vertaderament impressionants.
Es transports públics srilankesos només són aptes per gent amb sa ment oberta i ses caderes estretes.
Un des leitmotivs nacionals srilankesos és s'enorme diferència de tot allò propi amb tot allò indi. Si els ho demanau, sa seva cuina, es seu clima, sa seva fauna, sa seva flora... són completament oposats a sa cuina, es clima, sa fauna, sa flora... de l'Índia. Si anau a ses dues bandes veureu que (se) menteixen.
El 1960, Sirimavo Bandaranaike se va convertir en sa primera dona que va ocupar un càrrec de primera ministra en tot el món.
Sri Lanka és es país no occidental que ha tengut es període més prolongat de democràcia multipartita amb vot universal (des de 1931).
Segons sa llegenda, en ser expulsats de l'Edén, Sri Lanka fou sa primera terra que va trepitjar n'Adam.
Na Cris i jo no tenim sa capacitat d'en Joan i na Francisca per memoritzar es noms cingalesos, així que vàrem decidir batejar-los tots amb noms mallorquins. Com que d'aquí anys mos farà gràcia recordar-los, en deix aquí constància: en Manuel, en Dientes, en Blai, na Blaia, en Mudito...
SIGIRIYA
Després d'una mortífera cadena d'autobusos/capses de sardines des de Colombo, vàrem arribar a sa zona Sigiriya, a n'es centre de Sri Lanka. Una plana d'arrossars, un regal a sa vista!
El primer dia vàrem visitar Sigiriya, que és una muntanya escarpadíssima per tots es costats amb una ciutadella milenària a n'es cap curucull; una mena de Machu Pichu srilankès. Superats es meus vertígens, sobretot durant sa pujada (ses escales estan penjades sobre es penyals-segats), ses vistes eren una passada i ses ruines bastant impressionants, allà dalt isolades. A més, sa seva història és prou encisadora: l'any 477dC en Kasyapa, fill del rei Dhatusena, va assassinar son pare i va usurpar es tron que per dret corresponia a n'es seu germà Mogallana. En Mogallana va fugir a l'Índia, jurant venjança. Allà va armar un exèrcit amb sa intenció de retornar i recuperar sa corona. Sabent que es retorn d'en Mogallana era inevitable, en Kasyapa va construir el palau a n'es cim des Sigiriya, com a fortalesa inexpugnable. En Mogallana finalment va arribar i va declarar sa guerra a n'es seu germà; ets exèrcits d'en Kasyapa, que no volien un rei parricida, varen deixar ses armes enterra; veient que sa cosa se li posava molt negra, en Kasyapa se va suiccidar tirant-se sobre sa seva espasa, a n'es més pur estil Àiax.
Veient aquests embulls reials, n'Urdangarín pareix en Gandhi!
Nivell de recomanació: 10
SAFARI
Pujats a un jeep a n'és més pur estil safari, vàrem visitar un des nombrosos parcs naturals de Sri Lanka. Apart de sa impressionant varietat animal i vegetal, vàrem poder veure una manada d'elefants lliures. Molt impressionant.
Nivell de recomanació: 8
ANURADHAPURA I POLONNARUWA
Ruines de les antigues capitals de Sri Lanka. Es fet que es sòtils fossin vegetals (palmes, fustes...) fan que actualment (excepte honroses excepcions) només se conservin bases i pilars, així que no espereu un Partenó. Més aviat camps immensos plens de columnes.
Nivell de recomanació: Anuradhapura 3; Polonnaruwa 8.
KANDY
Segons es srilankesos, és sa segona ciutat més hermosa del món. És guapa, però entre tu i jo, tampoc n'hi ha per tant... però què pot dir un que és de Deià?
Es seu encant se basa sobretot en una forta influència colonial, un llac molt gran a n'es centre i una copiosa vegetació.
Vos en recoman especialent es jardí botànic (antics jardins reials): una passada, amb una quantitat d'espècies inimaginables. Això sí: alerta amb ses pinya-rates i ets homos que te persegueixen amb escorpins per a què t'hi facis fotos.
Nivell de recomanació: 6
NUWARA ELIYA
Nuwara Eliya és a quasi 2.000m d'altitud, sa qual cosa la fa ideal per dues coses: es conreu de te i sa pulmonia triple.
Ses plantacions de te són impressionants: muntanyes i muntanyes sembrades per totes ses seves vessants. Evidentment no tot hi és idílic: totes són propietat de multinacionals estrangeres, que paguen es jornals des treballadors a preu de patató. Es primer món explotant es tercer món, un clàssic.
Però a Nuwara Eliya pots aprofitar per realitzar una de les excursions més hermoses que he fet mai: el Worlds End. Després d'una caminada bastant senzilla (no més de 3 hores i a peu relativament pla) arribes a n'aquest particular Finisterre srilankès: un tall recte de sa muntanya amb quasi un quilómetre de caiguda lliure. No apte per gent amb vertigen com jo.
Nivell de recomanció: plantacions de te -1; Worlds End 10. ELLA
Des d'aquest petit poblet, una mica més al sur que Nuwara Elya i sobretot a una altura més reconfortant, vàrem fer dues excursions bastant xules: a una gran cascada, on me va mossegar per primera vegada una sangonera -preciós record-; i una muntanya anomenada Little Adam's Peak. Vàrem deixar de banda es gran Adam's Peak, som uns peresosos.
Nivell de recomanació: 6
TANGALE
Sa platja. Aquí vàrem descobrir que sa vida, engronsant-te a una hamaca davant la mar, és bastant agradable. Però na Cris i jo vàrem descrobrir que Sri Lanka és terra de pedres de santa Llúcia; embriagats i en plena orgia recol·lectora na Cris i jo vàrem vendre repetidament sa nostra ànima a canvi d'una pedra més. Només jo n'he duit 488 cap a terres mallorquines, acompanyades d'una fantàstica insolació. Si has de recol·lectar qualsevol cosa a sa platja durant hores recorda que ni una bona crema solar te salvarà.
Nivell de recomanació: 14
GALL
Fortalesa portuguesa-holandesa-britànica, és una ciutat europea enmig de Sri Lanka. Passejar-hi, sobretot quan ja comences a tenir una morriña considerable, és una autèntica delícia.
Nivell de recomanació: 8
RETORN
Anar de Gall a Colombo va ser una autèntica odissea: vàrem agafar un taxista que tot es temps feia capades. Tement una becada definitivament que mos conduís cap a sa cuneta, vàrem decidir posar en marxa tota sa nostra imaginació despertadora: des de ensenyar-li emocionadíssims tots ets animals que vèiem a cantar flamenc palmejant alegrement. Vàrem sobreviure i riure. Sempre és una bona combinació, però vàrem passar una penada.
Au idò, viatge contat, viatge acabat. A Sri Lanka mos vegem tots plegats. Amén.
Dedicat a na Cris, na Francisca i en Joan, per tots es moments compartits.
Sempre que viatj intent aplicar aquesta màxima castellana... així que he defugit es tòpics comportaments turístics i he mirat de conèixer com se viu a l'Índia, almanco tant com sa situació permetia. Ja vos vaig explicar que Kovalam és una espècie de Magaluf, així que aquesta tasca se presentava àrdua; però na Francisca ja fa vuit anys que hi ve i m'hi ha pogut ajudar molt. A més, quan dic una espècie de Magaluf me referesc a primera línia de platja, perquè just després comença una mena de medina musulmana medieval, amb carrerons unipersonals enfangats de recorregut laberíntic i nombrosos atzucacs, amb tendes que tot i tenir majoritàriament un gènere souveniresc ja recorden més un bazar oriental que no sa Beer Strasse de s'Arenal. I verd, i cocoters. Molts de cocoters, que viuen en simbiosi amb es corbs.
Dit i fet, aprofitant que duia uns cabells que feien por, tot d'una que vàrem arribar vaig anar a una perruqueria i me vaig tallar "Kerala style". És es pentinat de tota la vida "cabells curts i retxa a un costat", però aquí esdevé llei. No he gosat deixar-me els mostatxos "Burt Reynolds", que aquí causen un incomprensible furor. Sóc obert, no un temerari.
Hem fet altres compres de tipus autòcton: en Joan va anar a s'oculista i s'ha fet unes ulleres noves, i na Francisca va acudir a s'odontòleg.
A més, gràcies a na Francisca, que me sol presentar com "my other son", he conegut molta gent. I això és el que te fa ser més "de veres" a un lloc.
Sa gent d'aquí
Kovalam és un lloc estrany, ja que atreu gent d'arreu de l'Índia, sota es miratge des manà turístic que certament evita sa misèria que m'han dit que veus a altres bandes del país; així hi trobam keralans, però també tibetans, del Caixmir, del Punjab, etc. A més, és un lloc de vacances tant per "occidentals" com per autòctons, i també desitjat pes viatges d'estudis de sa zona. I no mos hem d'oblidar dets exhippies que -supòs- hi varen arribar ets anys 60 cercant sa pau.
Aquest curiós amalgama confereix una pintoresca i interessant escena, que té en s'anglès una mena de llengua franca en un ambient majoritàriament malayamoparlant (s'idioma autòcton, que per no ser no és ni indoeuropeu, completament impermeable a s'oïda mallorquina).
No m'he integrat a bastament dins es seu món per veure fins a quin punt perviu es tema de ses castes, però sí sé que sa majoria des treballadors té una pell més obscura que sa des propietaris, que a vegades sí són brahmins. Na Francisca me va dir que una de ses raons que se donava a s'increment des culte cristià (que conviu amb l'hindú -majoritari-, el musulmà i el budista) és, a més de s'història (Kerala fou colònia portuguesa), sa possibilitat de fugir des rígid esquema social tradicional, que encara perviu. Més enllà de s'antropologia, un no pot morir sense veure una església cristiana índia: benvinguts a n'es triomf des kistch. I res que vos imagineu arriba a sa sola de ses sabates de sa realitat.
Com moure-se
Per desplaçar-te pots emprar es bus (n'hi ha bastants), un rickshaw (una mena de carricotxo híbrid entre sa moto, es sidecar i es turisme; es reis des serveis discrecionals) i taxi (s'opció més còmode i emprada per uns petitburgesos com noltros...). Triïs allò que triïs, has de saber una cosa: piten, i no aturen. És sa seva norma de conducció: si pites, pots fer allò que vulguis. Després de passar una penada vegent com es nostro taxi adelantava un rickshaw mentre per s'altre carril venia un camió (era s'únic preocupat, es conductor sabia que podia perquè havia pitat abans de fer-ho i sa resta li havien contestat pitant d'aprovació), vaig arribar a sa conclusió que se regeixen per un complicadíssim codi de comunicació que mai podria entendre. Així que vaig decidir lliurar sa meva ànima i es meu cos a n'es clàxon mentre fos per terres índies.
D'excursió
Amb taxi vàrem travessar Kerala i vàrem anar a Tamilnadu, s'estat des costat. Allà vàrem visitar es palau des reis de Kerala, més o manco de fa 500 anys; un temple hindú impressionant i en plena efervescència litúrgica (sabíeu que a més de ses sabates ets homos mos hem de llevar sa camiseta? ses dones no, per si vos ho demanàveu...); i es poble pesquer de Kanyakumari, davant es qual hi ha un illot amb una estàtua gegantina, estil sa de la Llibertat de Nova York, però en déu d'aquí. Bastant impressionant, però basta veure-ho d'enfora: sa visita en vaixell és eterna, i com que és un lloc de peregrinació autòctona i d'indis n'hi ha molts, has de fer unes coades.
En Joan i na Cris s'han mogut una mica més (Trivandrum, un lloc de cria d'elefants) però jo sempre tenia cleanning day... com vos deia a sa passada crònica, death day!
I on vagis, mallorquinitza
Ja que en Joserra i sa seva troup de maleantes mos desmallorquinitzen s'illa, vàrem pensar que no estaria de més mallorquinitzar l'Índia. Quasi mil milions d'aliats no estarien malament!
Només vos diré que es centre Hotel California ja té es menú en català (i en castellà, mos ho va demanar es propietari) i que, després d'unes classes a n'es cuiner, en aquest menú hi ha coca de trampó (majorcan pizza) i tumbet. Thumbath, transcrit per un malayalamoparlant. 120 rúpies (1'70€). No és pagat, no trobau??
Demà ja partim cap a Sri Lanka, així que s'acaba això de fer s'indi. Però no ses cròniques, que encara queden 15 dies de viatge. Seguirem!!
Aprofit per dedicar es post i donar es molts d'anys a na Glòria, sempre tan constitucional!!
Es tractament ayurv que seguim a s'Hotel California és bastant dur, però he de reconèixer que des que vàrem arribar han desaparegut ses agrures, he perdut uns quants quilos i me sent molt més flexible i àgil. Tot té un preu, però també una recompensa!!
Mos aixecam a les 6:15 perquè a les 6:30 tenim classe de ioga. Diríem que he passat de tenir sa flexibilitat des pal d'una fregona a poder-me doblegar amb s'elegància d'un rinoceront. És un progrés. Això sí, ja puc fer sa majoria de ses moviments, i som es rei de sa "salutació a n'es sol"! Avui es mestre m'ha felicitat!
A les 8:30 tenim massatge. N'hi ha de diferents tipus, però sempre consisteixen en untar-te tot es cos amb oli calent. Però oblidau-vos de ses agradables carícies des massatges en cadena que mos fèiem a n'ets escoltes: massatge és sinònim de dolor. Te col·loquen es músculs i fan que ses essències amb què mesclen ets olis penetrin a sa pell vulgui o no vulgui sa teva anatomia. M'han trepitjat, fregit, ficat es dits fins s'os... però quan acaba aquesta hora de tractament, increïblement, te trobes bé. Segur que té a veure amb so síndrome d'Estocolm!
Després des massatges t'has de dutxar a fons, per tal de llevar-te tant d'oli com puguis! Crec que mai havia anat tan net!
A les 10:00 berenam: sucs i ensalada de fruita. Una autèntica passada!!!
A les 11:00 en Joan i na Francisca fan Kalari, s'art marcial de l'Índia i precursor des kung fu. Jo en vaig fer una classe, però tot plegat era massa i ho vaig deixar. Enlloc d'això vaig a caminar una hora per sa platja.
A les 15:00 toca massatge/tortura i dutxa una altra vegada. Ni sa calba de Mr Propper ha estat tan neta!!
A les 16:30 dinam. Suc, arròs i verdures. I poc!
A les 17:30 vaig a caminar una altra hora per sa platja.
A les 20:00 sopam. Puré, arròs i verdura.
Durant sa jornada he de beure dos litres d'aigua calenta, que amb es temps te lleva sa set manco que si fos aigua de la mar.
Cleanning day
Això és un dia normal, és a dir, si no anam d'excursió o mos toca "cleanning day". Ahhh, es "cleanning days"... Vet aquí el quid de la qüestió! Aquests dies, a n'es quals més aviat anomenaria "death days", prens una pastilla màgica amb uns inigualables poders laxants. Evidentment durant aquest dia no pots allunyar-te més de 15m des bany, i tampoc pots menjar res. I jo ja en duc 5!!! Això sí, durant aquestes jornades de reclusió forçosa he pogut llegir 4 llibres, escriure-vos un munt de postals i redactar aquestes cròniques!
Bé, crec que per avui ja vos he marejat a bastament!! Mem si demà puc escriure una mica més sobre sa meva vida aquí! Ara toca cantar... welcome to the Hotel California!!
Per anar de Mallorca a l'Índia no fa falta ser en Willy Fog, però sí tenir una elevada dosi de paciència: 21 hores de vols i aeroports per cobrir es trajecte Palma - Madrid - Dubai - Trivandrum són moltes hores!!
Sort d'Emirates Airlines, que mola catxo; fins i tot es bitllets de classe turistíssima com es nostros permeten accedir a una gamma de serveis inimaginable a ses companyies made in Spain: diversos tipus de menús; totes ses begudes que vulguis; i televisió-ordinador individual, amb innumerables jocs, pel·lícules (a la carta!!!) i sèries a voler. Vaig aprofitar ses hores de vol per cultivar-me mirant Scary Movie 4, Thor i Los Pitufos. Hitchcock i Billy Wilder varen remorir.
S'aeroport de Dubai és una cosa molt rara, com un gran centre comercial globalitzat amb Pares Noëls devora ses efigies de s'Emir de torn. Eclecticisme en estat pur, però amb ració extra de gotelé i pa d'or. Ah, i enmig de tot aquell maremàgnum cultural a n'es servei des capitalisme més salvatge, de sobte vàrem sentir "sou de Mallorca?"; trobar-t'hi en Miquel Àngel de Palma no té preu.
I així, després de totes aquestes aventures i partides de Pong, en Joan i jo vàrem arribar a l'Índia, 11:30 hora local, 6:00 hora des nostros mòbils. L'Índia mos rebia amb calor, humitat, centenars d'olors i milers de banderes comunistes; i és es PTI(M) té a Kerala una de ses seves places fortes.
Kovalam
Noltros estam a Kovalam Beach, un poble costaner a uns 11 km de Trivandrum, sa capital de s'estat de Kerala. Un temps degué ser guapo, amb unes platges arenoses espectaculars, però ara és una versió bollywoodiana de Magaluf especialitzada en centres de teràpia ayurvèdica. Una bona racció de balearització per a què no enyorem es governs des PP que mos esperen a casa!
Allò que més hi destaca, entre construcció i construcció (explica tu sa bombolla immobiliària a qui ha aconseguit deixar de passar gana!) són es cocoters (milers!!!) i es corbs (milions!!!), que tot lo dia esperen s'hora en què a cada casa es cremen es residus de sa jornada. Sa mateixa recollida selectiva que a Deià (...) però amb un son Reus a cada llar, olor de plàstic cremat inclòs.
Es nostro centre se diu "Hotel California", i sa veritat és que té unes comoditats envejables. Tenc una habitació i un bany per jo tot sol, amb llit de matrimoni, capçalera i mosquitera, estil "la Reina de l'Àfrica"; l'únic una mica incòmode és sa dutxa, que consisteix en un poal i una gerra, però es tractament fa que no la necessiti massa...
Des tractament millor vos en xerr demà, que ja és hora d'anar a sopar i no se pot desaprofitar cap menjada!! Això sí, vos avanç que tornaré fet un figurí!!!!
Ahir els JEN vàrem celebrar l'acte "Noces per la Igualtat" per reivindicar el dret dels homosexuals a casar-se en les mateixes condicions que els heterosexuals.
A mi em va tocar ser el mestre de cerimònies. Vos deix el que hi vaig llegir:
Benvolgudes i benvolguts,
moltes gràcies a tots per ser avui aquí.
I benvingudes i benvinguts, Mada i Xisca, Albert i Xesc. Avui vosaltres no sou aquí a títol individual, sinó per a representar els drets d'una estirp perseguida durant mil·lennis, una gent que vol, simplement, tenir els mateixos drets i els mateixos deures que qualsevol altre ciutadà o ciutadana. Teniu l'altíssim honor de representar, de forma lúdica però fortament reivindicativa, la lluita per a la igualtat i contra la marginació i la persecució més antiga de la humanitat. I aquesta lluita és seva, és vostra, és nostra; no pensam ni un sol moment en si ens afecta individualment: perquè quan un home pega a una dona ens pega a nosaltres; perquè quan un immigrant és apallissat, nosaltres som apallissats; perquè quan es gira l'esquena a qualcú per ser diferent, se'ns està girant l'esquena a tots; perquè la igualtat és cosa de tots, i només entre tots podrem vèncer la discriminació (en qualsevol de les seves formes) que podreix les societats des del seu si. Per assumir la veu d'un col·lectiu però també la veu de tot un poble que clama igualtat i llibertat, moltes gràcies.
Alguns no volen aquesta igualtat. Duen mitra, dirigeixen diaris i televisions, i presideixen partits. Són poderosos, i duen dins ells un odi i una por covats durant segles; se senten ofesos per la llibertat i la diferència que nosaltres representam ara aquí i cada dia al carrer. Però és igual, nosaltres som més. I la raó ens fa costat. Estam cridats a guanyar la lluita sempiterna per la justícia, perquè cal ser maniqueus i ser conscients que lluitam en el costat dels bons.
Comencem amb la cerimònia de matrimoni, perquè just es pot anomenar així. Tenim els mateixos drets i tendrem el mateix nom. Els que justifiquen el seu odi amb la relació etimològica de matrimoni amb mater (“mare” en llatí), segur que relacionen patrimoni amb pater (“pare” en llatí) i per tant deuen defensar que només un mascle pot ser posseïdor de béns. Vos assegur que no només és una broma per mostrar l'absurditat d'aquesta posició, ja que homofòbia i masclisme van sempre de la mà.
Ara en David Abril, com a padrí de n'Albert i en Xesc, vos vol llegir un poema d'en Miquel Martí i Pol. [...]
I en Toni Noguera vol dedicar a na Mada i na Xisca un poema de na Maria Mercè Marçal. [...]
Ara podeu dir els vostres vots:
Mada i Xisca: Prometem reivindicar la igualtat legal de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.
Xesc i Albert: Prometem no tenir només una actitud defensiva dels drets ja adquirits. A més de defensar-los, lluitarem pels drets dels col·lectius LGTB a tots els àmbits de la societat.
Ara responeu: Voleu que el 20 de novembre guanyi la tolerància?
Mada, Xisca, Xesc, Albert: Sí, vull.
Per tot això, i en nom de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, declar que lluitarem amb dents i ungles per a què aquests matrimonis es poguin seguir celebrant i que ningú s'hagi d'amagar d'estimar, a la manera de cadascú, com una mala cosa.
Podeu besar-vos o no besar-vos. Podeu fer el que volgueu. Això sí, dia 20 PENSAU DIFERENT!!
El passat divendres vàrem presentar una moció al Ple de l'Ajuntament de Deià demanant que els regidors del PP tornassin els doblers d'un dinar amb les seves parelles i fills que havien carregar a l'Ajuntament. Va ser rebutjada -com ja era d'esperar, fins i tot pels que mai perdem l'esperança- amb els vots en contra del PP. En la seva defensa varen emprar arguments tan meravellosos com "sóc es batle i amb sa partida de batlia faig lo que vull", "sempre s'ha fet" o "per cap d'any convidam a beure a tothom, inclosos es teus amics".
No sé si m'agrada més l'original del Pulp o la versió de Manel. Common people VS La gent normal. Tu què trobes?
S'havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és taaan important viatjar;
i jo escoltava i deia... sí, sí... clar, clar.
Son pare acumulava grans riqueses;
vaig dir: caram, en aquest cas anuli si-us-plau la cervesa,
i posi'ns el vi car.
Li va semblar genial
va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres;
vull fer les coses que fa la gent normal;
vull dormir amb qui dormen els altres;
ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I, assumint aquell paper vaig dir:
bé, veurem què s'hi pot fer.
Vaig passejar-la pel mercat del barri,
em va semblar un escenari adequat
per començar.
Vaig dir: d'acord,
ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure i va dir: ai quina gràcia!
Què boig estàs! Ets mooolt divertit.
Doncs francament maca,
no em sembla que ningú estigui rient aquí,
ja t'ho has pensat bé, això de...
viure com ho fan els altres;
veure les coses que veu la gent normal;
dormir amb qui dormen els altres;
ficar-te al llit amb gent normal com jo.
Però ella no entenia res i m'agafava del bracet
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
ves al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és anar passant els anys
esperant la solució que s'emporti tanta por.
Però tu mai...
viuràs com viuen els altres;
i patiràs com pateix la gent normal;
mai entendràs el fracàs dels altres;
mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant
en riure i beure i anar tirant i si pots... ja saps...
follar de tant en tant.
Prova a cantar si ho fan els altres;
canta fort si et sembla interessant;
riu a pulmó si ho fan els altres;
però no t'estranyi si et gires que riguin de tu;
que no et sorprengui si estan farts
de tu jugant a ser com és la gent normal
Vull dormir amb gent normal com tu...
She came from Greece she had a thirst for knowledge,
she studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I,
caught her eye.
She told me that her Dad was loaded,
I said "In that case I'll have a rum and coca-cola."
She said "Fine."
and in thirty seconds time she said,
"I want to live like common people,
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people,
I want to sleep with common people,
like you."
Well what else could I do -
I said "I'll see what I can do."
I took her to a supermarket,
I don't know why but I had to start it somewhere,
so it started there.
I said pretend you've got no money,
she just laughed and said,
"Oh you're so funny."
I said "yeah?
Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people,
you want to see whatever common people see,
you want to sleep with common people,
you want to sleep with common people,
like me."
But she didn't understand,
she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop,
cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool,
pretend you never went to school.
But still you'll never get it right,
cos when you're laid in bed at night,
watching roaches climb the wall,
if you call your Dad he could stop it all.
You'll never live like common people,
you'll never do what common people do,
you'll never fail like common people,
you'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw,
because there's nothing else to do.
Sing along with the common people,
sing along and it might just get you through,
laugh along with the common people,
laugh along even though they're laughing at you,
and the stupid things that you do.
Because you think that poor is cool.
I want to live with common people,
I want to live with common people etc...
Vos penj la carta que en Miquel Ensenyat ha dirigit al Bisbe de Mallorca arran del comunicat de la Conferència Episcopal Espanyola en què es demana no votar partits que estiguin a favor del matrimoni homosexual:
Benvolgut don Jesús Murgui:
He llegit amb consternació que heu manat a totes les parròquies de Mallorca que aquest diumenge llegeixin una circular en la qual l’Església de Mallorca recomana als catòlics que no votin aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals, seguint els dictàmens de la Conferència Episcopal Espanyola. Em sorprèn profundament que l’Església ens consideri, als gais i lesbianes, el principal problema en aquests moments de crisi, penúries i dolor per a moltes famílies de Mallorca. El Consell Econòmic i Social ens acaba de recordar que un 23,5% de les famílies de Balears ja viuen en situació de pobresa. Som la comunitat on més s’han incrementat les desigualtats socials.
Com a creient que sóc, m'identific més amb Joan XXIII, aquell Papa ja major, que havia de ser un Papa de transició i que, en plena guerra freda, manifestà: “això fa olor de floridura, obriu les finestres i que entri aire fresc”. I convocà el Concili Vaticà II, que obrí les portes de l’Església de pinta en ample, en un esperit renovador sense precedents. Portes, que ben aviat els moviments reaccionaris com l’Opus Dei, entre d'altres, es preocuparen de tancar per por de no constipar-se.
Com m’hagués agradat sentir el Bisbe denunciant les desigualtats a la nostra terra, o el monopoli de les multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen sense cap escrúpol ni un amb els fàrmacs que tracten epidèmies provocades per manca de precaucions en les relacions sexuals, mentre diàriament milers i milers de persones a Àfrica , Àsia i Amèrica moren de SIDA. O denunciant l’explotació dels recursos naturals i de la riquesa dels països del Sud, mentre la seva immensa població pateix fam i pobresa extrema...
Com m’hagués agradat un bisbe compromès, elegit entre els molts de capellans o religiosos compromesos que tenim a Mallorca i no vingut d'una Església que gira l'esquena als qui més la necessiten.
No, els catòlics no podem votar partits que defensen l'amor i el matrimoni de gais i lesbianes i per tant la igualtat d’oportunitats, talment com ho manifesta la Declaració Universal del Drets de les Persones, però podem votar partits que retallen prestacions als pobres per a enriquir encara més els poderosos. Podem votar partits que promouen guerres injustes, si és que existeixen guerres justes, que venen armes i donen suport a dictadors. Podem votar partits que han pervertit una tasca tan noble com la política amb la seva corrupció.
Vós, senyor Bisbe, actuau com aquells que a Amèrica del Sur perseguiren els seguidors de la Teologia de l'Alliberament. Per a ells, per a vós, i utilitzant les paraules d’un sacerdot, Helder Camara “si jo don menjar als pobres sóc un sant, però si em deman per què els pobres no poden menjar, sóc un comunista".
Afortunadament, don Jesús, hi ha una Església que no combrega amb aquesta Església. Una Església que pensa per ella mateixa, que no necessita dels preceptes d’una altra Església poderosa, aïllada de la realitat i que torna fer olor de floridura. Una Església que dóna menjar als pobres i es qüestiona contínuament per què els pobres no poden menjar. I recordi, sr Bisbe, que d’aquesta Església vostè també n’és el pastor.
Miquel Ensenyat Riutort
Candidat al Congrés dels Diputats per la Coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa
Fa temps que no dedic un post, però avui toca: dedicat al rei David (sí, l'esquàlid que va guanyar en Goliat) i al seu amor vers Jonatan, per la mort del qual va escriure aquests versos: "Jonatan jeu mort a les altures./ Quin dolor sento per tu,/ germà meu, Jonatan,/ tant com m'encisaves!/ El teu amor m'era més meravellós/ que l'amor de les dones" (2n Samuel, 1, 25-26).
I ara vos deix amb una mescla dels sons nicaragüencs dels Mejía Godoy i dels cubans de n'Elsa Baeza. Si pogués creure, creuria en aquest Crist obrer!
CREDO CAMPESINO
Creo señor firmemente
que de tu pródiga mente
todo este mundo nació;
que de tu mano de artista
de pintor primitivista
la belleza floreció; las estrellas y la luna
las casitas, las lagunas,
los barquitos navegando
sobre el río rumbo al mar,
los inmensos los cafetales,
los blancos algodonales
y los bosques mutilados
por el hacha criminal.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
Yo creo en Vos, Cristo obrero,
luz de luz y verdadero,
unigénito de Dios.
Que para salvar al mundo
en el vientre humilde y puro
de María se encarnó.
Creo que fuiste golpeado,
con escarnio torturado,
en la cruz martirizado
siendo Pilatos pretor; el romano imperialista,
puñetero, desalmado,
que lavándose las manos
quiso borrar el error.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
Yo creo en Vos compañero
Cristo humano, Cristo obrero
de la muerte vencedor.
Con tu sacrificio inmenso
engendraste al hombre nuevo
para la liberación.
Vos estás resucitando
en cada brazo que se alza
para defender al pueblo
del dominio explotador.
Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua
creo en tu resurrección.
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor de pensamiento,
de la música y el viento,
de la paz y del amor.
I avui més que mai, em ve a la memòria una cançó que ma mare escoltava de jove.
I avui més que mai, crid a ple pulmó gora Euskal Herria, bakea gora! Visca el País Basc, visca la pau!
EL PAIS BASC
Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.
Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.
I l'aigua és sempre vida
entre muntanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d 'aquella gent.
És tan vell i arrelat
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.
PS: hi ha una dreta espanyolista (des de periodistes a polítics) que està demostrant que el final d'ETA l'entristeix més que no l'alegra. Des d'aquí li vull enviar un missatge: anau-vos-en a la merda.
Llegint aquesta notícia m'ha vengut al cap una profecia dels indis Cree:
Només quan haureu tallat el darrer arbre,
quan haureu emmetzinat el darrer riu,
quan haureu pescat el darrer peix,
vos n'adonareu que els doblers no es poden menjar.
Vos recoman aquest article. I després, just després, podem parlar dels bancs.
Com sabeu, el sistema electoral espanyol afavoreix els dos partits que s'alternen en el poder: PP i PSOE.
Ara, a més, aquests partits han pactat una reforma electoral que inclou un nou obstacle per dificultar que es presentin altres candidatures: els partits polítics i coalicions que encara no tenen representació al Congrés dels Diputats estan obligats a recollir signatures de suport per poder concórrer a les eleccions.
Per això, des del PSM-IniciativaVerds-ExM necessitam la teva ajuda, i volem comptar amb el teu suport. Clica aquí, apunta't i t'avisarem quan i on podràs signar; i millor encara: com pots fer de fedatari i recollir tu mateix/a signatures!
A qui no li han romput el cor mentre l'entregava en palangrana de plata?
Posant-nos en pla Mari Trini, a qui no li han fet un "quiebro" en intentar un cos abraçar?
Tots hem passat per aquest moment humiliant i hem sentit com el despit ens prenia, però s'ha de reconèixer que hi ha persones amb una gràcia especial per a rebutjar assetjaments amorosos.
Amic(de la subespècie "amic-cabró" que penja vídeos denigrants al youtube): ¡Venga! Carlos, hazlo por proprolpor los bichos. ¿Qué te ha llamado Belén hoy? ¿Qué te ha llamao? ¿Qué te ha llamao?
Carlos: Me ha llamado... ¡Me ha dicho que me voy a morir de guapo!
Amic:(incomprensible)
Carlos: Déjame en paz, bastante tengo con lo que me ha dicho esa... esa bestia.
Amic: ¿Qué te ha dicho? ¿Qué bestia?
Carlos: No lo puedo recordar...
Amic: Pero, ¿quién era?
Carlos: La bestia parda.
Amic: ¿Cómo se llamaba?
Carlos: Chewaka.
Amic: ¿Y qué te ha dicho?
Carlos: Se llama Chewaka. Bueno, ella me ha dicho que sus novia... sus amigas la llaman Chewaka.
Amic: ¿Y qué te ha dicho?
Carlos: Que "contigo no, bicho". Pero no a mí solo... ¡delante de seis amigotes! Increíble... Yo tampoco... quiero decirte... siempre he sido bastante atractivo, fíjate; tú me estás viendo.
Amic: ¿Y qué?
Carlos: Y ahora de repente Chewaka, tócate los cojones, dice que no. No solo te dice que no, sino que te dice "contigo no, bicho". "Contigo no, bicho". (rialles alienes) Te hace pensar cosas, esto. Te da qué pensar. Tú dices "mañana será otro día", pero no; ya no será otro día. Nunca será otro día. Siempre va a ser el día después de que Chiwaka te dijera "contigo no, bicho". "Contigo no, bicho". Osea, no podría... podría haber sido un poco elegante y haber dicho "no, estoy cansada..." o "no me gusta este juego", "me voy a casa"... no, tiene que decir... lo digo, osea, le faltaba coger un palo y alejarme con un palo o con un spray de pimienta, en plan violador. (més rialles) Y me dice "contigo no, bicho". Osea, esa tía, y ya no quiero flipar y meterme en su vida privada pero voy a tener que hacerlo. Esa hija de puta, esa hija de puta en su puta vida, y perdón, en su puta vida, en su puta vida le ha entrado un tío sin que esté borracho y con cuatro cerdos detrás... osea, en su vida. ¡Hija de una hiena! Osea, nunca, jamás, en miserable vida un tío le ha entrado con amor; y yo no le prometía amor, le prom... cariño, solo le iba a dar cariño, seg... ni cariño, un... (tira la botella -Manuela, has fet escola!!-) ¡un cochino beso! ¡Un cochino beso, solo! No pedía más... Pero no, de repente, la muy hija de puta saca dignidad, orgullo o yo qué sé qué cojones saca y "contigo no, bicho". ¡Tócate los cojones, Mariloli! ¿Tócate los cojones! (un amic de la subespècie "pasaba-por-aquí" diu que no mímicament) La escoba se lía también conmigo, se lía conmigo si quiero! ¡La puta escoba se lía conmigo!
Amic:(Incomprensible) por favor. ¿Entendido? Dicen que hay alguna gente que despierta. ¿El qué? Ese cable. Bueno, creo que voy a desconectar. Mañana más, ¿vale, bicho? Hasta luego, bicho.
Dedicat a na Nanda, en Toni, na Marta i n'Antònia, que no el coneixien!!
Els Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM rebutjam el cost que suposarà la visita del Papa a les arques públiques espanyoles, així com la desgravació fiscal de què gaudiran les empreses que facin donacions a la Jornada Mundial de la Joventut, gràcies a què el Govern espanyol l’hagi declarat l’event d’”excepcional interès públic”.
Els JEN-PSM consideram que un estat laic no pot fer una despesa d’aquest tipus en un acte religiós, sobretot quan s’estan retallant serveis públics per mor de la crisi econòmica i quatre de cada deu joves es troben a l’atur. Els illencs ho patim doblement: primer perquè ho pagam indirectament a través de l’espoli fiscal a què ens té sotmesos Espanya; segon, perquè la sucursal balear del PP, hereu del nacionalcatolicisme més ranci, ha decidit contribuir des de les nostres institucions als fastos papals: la regidoria de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Palma no tenia diners pel premi Ciutat de Palma de Còmic, però si ha tengut 3000€ més el muntatge de la infraestructura per destinar a un sopar a Palma de les JMJ organitzades per la Conferència Episcopal.
Així mateix, els JEN-PSM rebutjam que càrrecs públics acudeixin com a tals a un acte litúrgic confessional, oblidant que representen unes institucions laiques.
Per acabar, els JEN-PSM rebutjam l’intent del Papa d’influir en les polítiques públiques per tal que tots els joves ens comportem segons els postulats catòlics; per tant, condemnam qualsevol demanda de l’Església per tal d’influir en la legislació sobre els matrimonis homosexuals, el dret a decidir de les dones davant un embaràs no desitjat o l’eutanàsia. Així mateix, rebutjam que critiqui l’ús del preservatiu, contribuent a l’increment dels embarassos no desitjats i a la propagació del VIH i altres malalties de transmissió sexual. El Papa pot recomanar formes de comportament als seus creients, i que aquests les segueixin si volen –cosa que majoritàriament ja no fan, degut a l’anacronisme en què viu el Vaticà-; el que no pot pretendre és imposar-nos-les a tots a través de les lleis. Els seus pecats no poden convertir-se en il·legalitats per a tots.
Per tot això demanam que l’Estat evolucioni cap a un major laïcisme, eliminant els privilegis econòmics i fiscals de l’Església catòlica.
El haiku és una composició poètica tradicional japonesa que en les llengües romances consta de 17 síl·labes, distribuïdes en tres versos de 5, 7 i 5 síl·labes, sense rima.
Tradicionalment cercava descriure fenòmens de la naturalesa, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent. Molt influïda per la filosofia i l'estètica zen, el seu estil es caracteritza per la naturalitat, la subtilesa i l'aparent asimetria que suggereix llibertat i amb ella l'eternitat.
La seva senzillesa formal i la seva lleugeresa temàtica els fa ideals per a les vacances d'estiu, ja que els podem escriure tranquilament mentre fugim de la calor davall l'ombra d'un arbre benefactor.
El recompte de síl·labes és el que ofereix major dificultat, ja que en la mètrica catalana només es compta fins a la darrera tònica, deixant de banda les posteriors. L'adaptació formal canònica al català arriba de la mà de Carles Riba, i és de versos de 4(+1), 6(+1), 4(+1) síl·labes, o sigui, versos femenins (per tant acabats en paraula plana) amb 5+7+5 síl·labes amb el recompte complet (o sigui, 14 síl·labes segons el nostre recompte sil·làbic, 17 amb total). Altres autors han optat per altres solucions, com 5+7+5 independentment de quina sigui la síl·laba tònica, o permetent-se agudes finals. Podeu optar pel model que més vos agradi!
Aquí en teniu alguns exemples:
Quin preu? La vida. 4(+1) Si volies pagar-lo, 6(+1) la salvaries. 4(+1)
(Salvador Espriu)
Poeta. L'home. 4(+1) Sóc encar qui vol néixer. 6(+1) Foc i mesura. 4(+1)
(Agustí Bartra)
Fletxes de suro 4(+1) de l'angoixa. Mormolo: 6(+1) colibrí: vine! 4(+1)
(Agustí Bartra)
Què, vos hi animau???
Jo demà vos en penjaré un! Mem si podem fer un recull conjunt!!!
Perdonau s'abandonament des blog, però avui acaben ses festes de sant Joan i no he tengut temps d'escriure res... tot d'una que me'n recuperi vos ne faré una crònica, perquè han estat intenses!!!
I amb ses festes de Deià donam es sus a s'estiu, així que ja ho sabeu: posau-vos ben guapos i atractius (si és possible estar-ho més, que sé de bona tinta que tots es que llegiu aquest blog sou curríssims i curríssimes!!).
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Alles zuzamenn!
Què bé, què bé! Què bé, què bé!
Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà decisiu.
Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà definitiu!
Posa'm un ginet amb llimonada i
alleugera, que tenc una setada
posa-la'm fresqueta ben fresqueta,
que fa una calorada.
Ja ha arribat s'estiu,
però sa gent aquí encara va cap-piu
necessita un revulsiu, un poc de ritme,
un toc p'es cul
arranca ja, posa't actiu, fes es cap viu.
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Alles zuzamenn!
Què bé, què bé! Què bé, què bé!
Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà decisiu
ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà definitiu.
Posa't roba nova, ben guapo i atractiu
i canvia de local que aquesta gent és un avorriment.
Ja ha arribat s'estiu,
però sa gent aquí encara va cap-piu
necessita un revulsiu, un poc de ritme,
un toc p'es cul
arranca ja, posa't actiu, fes es cap viu.
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Ala venga!
Què bé, què bé! Alles zuzamenn!
Què bé, què bé! Què bé, què bé!
Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà decisiu
ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà definitiu. (x2)
Mira això, quina al·lota més guapa
quin moreno que duu;
amb aquest vestit de tiretes
i aquestes mametes... me duu venut.
NOVA SECCIÓ:RECOMANACIÓ DE LA SETMANA. AVUI: HOW I MET YOUR MOTHER
Com diu un grup des facebook, coneixeré sa mare des fills d'en Ted Mosby per damunt de la Llei Sinde!!! Com, encara no coneixeu How I met your mother???? Idò quedau completament emplaçats a mirar-la! Basta que cliqueu aquí.
I ara vos diex amb dos vídeos de sa sèrie però no representatius de sa sèrie:
Tots aquells que aneu a sa platja aquest cap de setmana, no deixeu de fer castells d'arena a s'arena... en memòria de na Robin Sparkles.
En canvi, si sou més urbanites, podeu anar a n'es centre comercial. Qui sap si hi podreu ballar amb un robot!!!
Per imperatiu legal i sense renunciar al dret a decidir del meu poble, jo, Lluís Enric Apesteguia Ripoll, promet per la meva consciència i pel meu honor, complir fidelment amb les obligacions de regidor de l'Ajuntament de Deià, amb lleialtat al Rei i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fundamental de l'Estat.
As, as, as, tenim un equipàs!!! Quin orgull formar-ne part!!!
