El PP i Blancaneus al carrer del Sindicat

El PP de Palma ens sol regalar perles a tots i cadascun dels Plens; avui, per exemple, xerrant del paper de Normalització Lingüística en el nomenclàtor dels carrers de Ciutat, han denunciat que el carrer Aspàreg no empràs la forma "més mallorquina" espàrrec (si el pobre arquebisbe Aspàreg de Tarragona hagués sabut que el confondrien amb el fruit de l'esparreguera...) i han demanat que si qualque dia es dedica un carrer a la batlessa actual no es grafiàs "Aina Cappelat". Repetesc que el context era el Ple de l'Ajuntament de Palma, per si ho començàveu a dubtar...

De totes maneres, la "perla" que ha triomfat més entre amics i coneguts la vàrem escoltar el passat 16 de juliol; el PP havia convocat un ple extraordinari per a presentar les seves propostes contra la crisi. Cap era una meravella, però sens dubte la millor fou la següent [escaneig i transcric l'acta, objectivitat davant de tot]:

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE

Identificació de la sessió
Núm.: 15
Caràcter: Extraordinària
Data: 16 juliol de 2010
Horari: de 10’10 a 13’35 hores
Lloc: saló de sessions

- Proposició relativa a la realització de promocions comercials

Degut a problemes tècnics a la gravació, no s’ha enregistrat una part del plenari.

Es proposa:

L’Ajuntament de Palma ha de ajudar al sector del comerç i molt més en temps de crisi econòmica com l’actual. És important realitzar campanyes de promoció comercial, temàtiques, de cap a cap d’any. Aquestes campanyes s’han de fer de la mà de les patronals de Comerç AFEDECO i PIMECO i de la Fundació IBI Comerç, a més de comptar amb l’inestimable ajuda d’altres entitats amb competències en comerç. Les campanyes a realitzar poden ser temàtiques, per a la qual cosa es poden realitzar convenis de col·laboració amb companyies destinades a la creació i promoció de personatges del món infantil, ja sigui a través del cinema, la televisió o a través de mitjans escrits com ara Disney o d’altres per poder utilitzar els personatges infantils propis d’aquestes companyies per poder atreure clients a les vies comercials.

En aquest sentit, el Grup Municipal del Partit Popular presenta la següent

PROPOSICIÓ

L’Ajuntament de Palma realitzarà convenis amb companyies destinades a la creació i promoció de personatges del món infantil, ja sigui a través del cinema, la televisió o a través de mitjans escrits, per poder utilitzar aquests com a reclam promocional als carreres comercials de Palma i poder realitzar campanyes promocionals temàtiques del comerç de la nostra ciutat de cap a cap d’any.

Que una de la desena de propostes que va presentar el PP per a sortir de la crisi fos ambientar els carrers comercials amb personatges de Disney em pareix atòmic... si Disneyland pretén parèixer una ciutat, Ciutat pretén parèixer Disneyland... Per a què reforçar el que ens singularitza, allò que ens dóna un valor diferenciat davant altres destins, que és molt i de gran qualitat, si podem recórrer a en Dumbo i na Blancaneus, com poden fer la totalitat de ciutats del planeta?

Ja posats, per què no canviam el nom del carrer de Sant Miquel pel de Sant Micky (Mouse?)... així podem sortir de la crisi normalitzant els noms de carrers amb el mètode PP!

Gener congelat

Es desembre congelat no s'ha retirat ni confús ni clar... i ja som quasi a febrer!



Que véngui ja s'estiu!!!

Ai, Jean-Luc

Feia temps que no posava cap vídeo musical i encara no havia dedicat cap post a Els amics de les arts, un grup que si no coneixeu heu de spotifyejar ja!

Posant-li solució immediata, ara i aquí, un petit tast de sa musicada quotidianeïtat extraordinària d'aquest grup barceloní: Jean-Luc! Perquè tots ho hem volgut entendre qualque vegada i no hem pogut!

Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.

Se'ns va fer tard,
va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats”

I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa.

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.

Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus,
millor que no fes res...

I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un poster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. (x2)

Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho;

Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero”

Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val

L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. (x2)

Ai Jean-Luc (x8)

Als 67? Ni de conya!

Ja duen més d'un any preparant el terreny, intentant-nos convèncer que si ens allarguen l'edat de jubilació fins als 67 anys o és perquè no els queda cap altre remei, perquè els ciutadans ens hem empenyat a viure més. I jo (tot i advertir que no sóc economista) crec que no és cert, que és una mesura completament evitable.

Per una banda, l'estat espanyol té una de les edats de jubilació real més altes i properes a la legal d'Europa (63 anys i 10 mesos). És a dir, ja partim d'una situació inicial de retardada jubilació.

És cert que en un futur hi haurà més pensionistes, però no és segur que hi hagi menys cotitzants, i és quasi segur que els que hi hagi cobraran més. Des que tenc memòria política (deu fer uns quinze anys, i la cosa ja duia rodatge) he sentit a xerrar de l'hecatombe i la inviabilitat de les pensions a llarg termini; el cert, però és que passen els anys i fins i tot en períodes de crisi com l'actual, la Seguretat Social té superàvit i el Fons de Reserva està augmentant fins arribar als quasi 70.000 milions d'euros.

La despesa en pensions, en contra d'allò que solem sentir o escoltar, no és alta: en el 2011 hi gastarem al voltant del 10% del PIB; el 2040, el 14%. Xifres pràcicament idèntiques al que hi inverteixen ACTUALMENT països com Itàlia (14%) i França (12%). És a dir, uns percentatge perfectament assumibles per una economia desenvolupada. A més, a hores d'ara el número de pensionistes comparats amb la població total és dels més baixos del continent.

La realitat és que les mesures que es volen prendre tenen com a objectiu principal reduir les pensions, dins la tendència neoliberal de minimitzar el sector públic dins l'economia. Parafrasejant Neil Armstrong, és una petita passa en la neoliberalització de l'economia, però una gran passa en la dretanització del PSOE. I no ho dic jo, ho diu el Govern espanyol en el compromís de reducció de la despesa pública plasmat en el Pla d'Austeritat enviat a la Comissió Europea: retardar l'edat de jubilació suposarà que cobrem 2 anys menys (un 6% d'estalvi); l'augment dels anys de còmput per a determinar l'import de la pensió -dels 15 actuals a 20 ò 25- també significa que tots cobrarem pensions més baixes (entre un 5 i un 10% menys), perquè els salaris més antics són més baixos. Si els pensionistes actuals ja les passen canutes, imaginau com de madures en plouran...

L'altre objectiu és encara més obscur, i és entregar el sistema de pensions als mercats, que tenen noms i llinatges: els bancs i les companyies d'assegurances (duet que ja es va donar a conèixer en l'èxit Fes una crisi i que la paguin els demés). Es pretén un model assistencial a l'americana, és a dir, unes pensions públiques mínimes i la resta com a complements de les assegurances privades (que fa anys que estan en crisi i així esdevendrien imprescindibles). Record un ministre socialista (no en record el nom) aconsellar a la ciutadania que es fes una assegurança de pensions.

Però som a temps d'aturar aquesta mesura? Jo crec que sí. O almanco d'intentar-ho. Com deia una pintada que vaig veure fa temps, "Mañana talvez tenga que sentarme frente a mis hijos y decirles que fuimos derrotados, que no supimos como hacer para ganar. Pero no podría mirarlos a los ojos y decirles que ellos viven así porque yo no me animé a luchar".

Nostra és la decissió...

o

Una victòria de l'urbanisme transparent

Ahir em varen publicar un article d'opinió a la Veu de Mallorca sobre l'eliminació de les ARTs:

Aquesta setmana hem pogut celebrar l'eliminació de les ARTs, emblema de la política urbanística d'UM al Consell de Mallorca la passada legislatura. Les ARTs (Àrees de Reconversió Territorial, tot i que bé podrien ser les sigles d'Ara Robarem Tothora) eren un instrument inclòs en el Pla Territorial de Mallorca que permetia passar edificis d'una zona a una altra, amb la particularitat de que pel camí els metres quadrats es multiplicaven. La zona receptora era triada arbitràriament, en una mena de loteria urbanística. I vet aquí el creixement urbanístic; i vet aquí el negoci.

El pare de la criatura fou Bartomeu Vicens, llavors conseller de Territori del Consell, actualment a la presó per corrupció; Maria Antònia Munar presidí el ple en què s'aprovà amb els vots de PP i UM. Amb tan noble genealogia, la sospita hi va caure tot d'una a sobre.

El PSM hi votàrem en contra i el 2007 vàrem condicionar l'entrada del Bloc al govern insular a què s’eliminassin les ARTs del PTM. Això va provocar tensions amb UM, lligada als interessos de sempre, fins al punt que els regionalistes varen abandonar el govern; el PSOE hi va córrer darrere i a la Fira de la Llampuga els va prometre mantenir les ARTs si tornaven i els asseguraven un final de legislatura tranquil. En un dels moments de major dignitat política del Bloc, ens vàrem negar a acceptar el Pacte de la Llampuga. Vàrem posar peu fiter, i ara en celebram els resultats.

El PP i el PSOE se'ns sumen per a eliminar una mesura que només propiciava major consum del territori i possibilitat de corrupció. Benvinguts siguin. UM segueix defensant les ARTs. Hi ha coses que no canvien, encara que es canviï un logotip. Demà tocarà lluitar de nou; avui, però, brindem per les 650 Ha de nou creixement que mai es desenvoluparan i que se sumen a les 16.000 Ha que el PSM ha protegit des del Govern i el Consell.

Tropa de rojos...

A l'enquesta de la setmana passada (la podeu veure a baix de tot de la columna de l'esquerra) es va constatar que els lectors d'EGB sou una tropa de rojos! Dels 32 votants, 18 (el 56%) votarien PSM-IniciativaVerds; 3 (9%) ERC; la tercera força política seria el PSOE (2 vots, el 6%) i fins al quart lloc no trobaríem un partit declaradament de dretes, el PP, tot i que compartint plaça amb EU i l'abstenció (1 persona optaria per cada un d'ells, el 3%); conservadors i comunistes quedarien extraparlamentaris, amb UM i UPyD, ja que cap d'ells superaria el llistó electoral del 5%. La força emergent serien els tranchettes i els talls de mortadel·la, que omplirien el 18% dels sobres dipositats a l'urna electoral; el Caserío i PavoPozo esdevendrien peces clau en el panorama polític balear.










I si avui vespre voleu menjar, ballar i riure, passau per la paradeta del PSM i IniciativaVerds a la plaça de santa Eulàlia; si heu votat Tranchette, estau convidats a un beure!

Suport als Shministim

“A Israel, tot ser humà és un soldat” va asseverar David Ben Gurion, fundador de l'Estat d'Israel. Des d'aquell moment, la militarització ha estat presentada com essencial per a l'existència i la supervivència d'Israel, i una eina bàsica per a subjugar els molestos palestins que s'emperraven a seguir visquent al seu país.

A Israel, és obligatori fer el servei militar als 18 anys, tant si s'és home (durant tres anys) com si s'és dona ("només" dos). No tan sols és una eina de militarització social, de manteniment de la psicosi defensiva i d'eternització del recel cap als veïnats palestins, sinó també de discriminació dels israelians musulmans, que no estan cridats a fer-la i per tant no poden tenir accès a les feines i les ajudes a les quals només es pot accedir amb la mili realitzada.

Els Shministim (literalment, "els del dotzè grau", darrer curs de l'institut a Israel) són al·lots i al·lotes israelians de devers 18 anys que es declaren insubmisos. Creuen en un futur millor i més pacífic per a ells, per als hebreus i per als palestins, i rebutgen entrar a l'exèrcit del seu país. Estan a la presó, aguantant una enorme presió per part de la família, els amics, la societat i el govern d'Israel.

Els Shministim han demanat a Jewish Voice for Peace que cerqui fora de les fronteres d'Israel persones que facin saber al govern que estan vigilant i que donen suport a la valentia dels joves pacifistes. Esperen rebre milers de cartes que enviar al Ministeri de Defensa israelià. És un minut, i crec que val la pena dedicar-los-el: http://december18th.org/. Des d'aquí, el meu reconeixement i admiració.

Bon sant Antoni

Sant Antoni gloriós
guardau-mos ets animals,
es ca, sa cussa i es moix,
es batle i es concejals.

Molts d'anys a tothom!

안녕하세요, Corea!

Blogger, el portal que acull aquest blog, té moltes eines xules que fins i tot un inepte informàtic com jo pot emprar. I promet que no m'han pagat per dir això... per ara... [nota mental: posar negoci de publicitat subliminal en marxa!]

Entre les moltes possibilitats que ofereix, hi ha unes estadístiques sobre les visites rebudes: frequència, webs de procedència, escrits més visitats, etc. Així sé que el post més visitat en el darrer mes és el d'en Joan de son Suau, que veniu sobretot del facebook, que han trobat EGB al google cercant-hi "aparayo microbus no tenia rodes" o que el dia amb més viosionats va ser l'11 (165).

Però la dada que més m'ha agradat és la del lloc de residència dels visitants...


De les 661 visites del darrer mes, 443 provenien de l'estat espanyol; normal. Una mica sorprenents les 80 estatunidenques, les 23 italianes, les 18 franceses o les 11 alemanyes, però mira...; les 17 canadenques, les 16 japoneses, les 16 poloneses i les 13 russes m'han sorprès bastant-molt; però les 23 sudcoreanes m'han deixat mort! Tenim un públic internacionalíssim! Això sí, ens queda tot l'hemisferi sud per conquerir abans de poder afirmar que aquest blog és urbi et orbe!

Per donar-vos a tots la benvinguda, vet aquí la llista més llarga que he trobat de com es diu "Hola!" en diferents idiomes:

Albanès: Tungjatjeta
Alemany: Hallo!
Anglès: Hello
Àrab: (marjaba) مرحبًا
Asturià: Hola
Castellà: ¡Hola!
Català: Hola!
Coreà: 안녕하세요
Danès: Hej / god Dag
Eslovac: Dobrý deň
Eslovè: Zdravo
Esperano: Saluton
Estoni: Tere
Euskera: Kaixo
Finès: Päivää
Francès: Bonjour / Salut
Gaèlic: Fáite
Gallec: Ola / boas
Gal·lès: Helo
Grec: Γειά σας (ia sas)
Hawaià: Aloha
Hebreu: שלום (shalom)
Hindi: Namaste
Hongarès: Szervusz
Indonesi: Selamat pagi / siang / sore / malam
Islandès: Góðan dag
Italià: Ciao
Japonès: こんにちは (konnichiwa)
Llatí: Ave!
Maorí: Tēnā koe
Neerlandès: Hallo
Noruec: Hallo
Polonès: Bună ziua
Portuguès: Olà
Quetxua: Yaw
Rus: привет (privet)
Sànscrit: Namati
Sard: Salude
Serbi: здраво (zdravo)
Suahili: Jambo
Suec: Hej
Turc: Merhaba
Txec: ahoj
Xinès mandarí: 你好。 (nihao)

En sabeu més? Venga, completau la llista!

OVNI a son Suau, per Joan de son Suau

EGB no abandona la seva recerca per internet: hem trobat la parella ideal per a na Bel del Constància. Des de terres felanitxeres, relatant la seva experiència paranormal per a una campanya publicitària vinícola, en Joan de son Suau.

Jo lo que vaig veure és un aparato com un microbús que... lo que no tenia rodes; venia a ser com un caixó, això, no estava aixafat ni tenia res, era totalment com un microbús. I tenia una boca central enmig d'uns 60 – 70 centímetros, i llavonses tenia boquetes a n'es costat que devien tenir devers 15 centímetros de diàmetro. Mos entenem o no? Perfecte, eh? Tu! I jo llaurava, i vaig veure s'aparato aqueix que venia cap a jo, i se va posar enterra, allà a n'es tornall d'allà avon jo era. I vaig dir “uep, aqueix, alerta que no vengui a per jo!" Tu! I lo que va passar és una cosa, que quan va estar assolat va obrir una porta a n'es costat, i va botar un homo, i un va quedar damunt sa porta, no va botar abaix, va quedar a n'es borde, que diguéssem. Lo que va fer aquel va ser foter-se enterra i va agafar un poquet de terra a dins un paper de plata o plàstic; no sé què era perquè era lluent, jo ho vaig veure en sa nit, això eren devers les dues de sa nit i ho vaig veure amb sos llums des tractor. I lo que va fer va ser posar un poquet de terra amb un llaurador o un d'això de sembrar plantes, una cosa... si, un llaurador, era, no era res pus. I s'ho va posar dins sa mà, dins damunt aquell plàstic que duia i se va mirar a s'altre, i s'altre va fer així amb so cap. I aquel va tornar, va aplegar es trastos, -tu!- se'n torna cap a dins sa nave. Tu! I això és lo que vaig veure, no vaig veure res pus. I eren persones idèntiques a noltros, eh! Això està ben clar!

Tu! Varen venir de sa banda d'aquí i se'n varen anar cap a sa banda d'allà.

La feina (ben) feta

Quan acaba un any, és hora de fer balanç; si aquest cap d'any coincideix amb el final d'una legislatura, és bo que un partit es proposi passar comptes amb els seus votants, mostrant-los el que han fet amb el seu vot per a què així avaluïn si tornen a ser mereixedors de la seva confiança i vot. O si ho són per primera vegada!

El passat 28 de desembre, vàrem presentar un llibre i un vídeo que recullen de forma esquemàtica la feina que han fet des del Bloc els companys del PSM-IniciativaVerds. Estic orgullós de la feina feta al Govern, al Consell i a l'Ajuntament de Palma, però sóc conscient que en queda molta a fer, i que no podem baixar la guàrdia, ara menys que mai. Per això, trob que cal i treballaré per a què a partir del maig hi hagi majories progressistes arreu! És un projecte engrescador, t'hi apuntes?














(nota d'EGB: aquest post no pretén influir en les votacions de l'enquesta d'aquesta setmana)

ETA NO

Sense cap mena de dubte, l'anunci per part d'ETA d'abandonar les armes de forma permanent, general i verificable va ser la notícia del dia d'ahir.

Compartesc l'anàlisi dels que el consideren insuficient i en molts aspectes pervers (principalment, pel fet de posar preu a la pau), com ja vaig fer el 6 de setembre; però vull ser més optimista que algunes de les veus que he sentit o llegit i crec que cada passa cap al final de la violència, per tímit que sigui, s'ha de rebre cautelosa però també positivament. L'esperança, com diu la dita, és el darrer que s'ha de perdre.

Fa falta que ETA vagi més enllà, és cert. I hauríem de plantejar-nos si toca a l'estat avançar una mica cap a la normalitat, acostant els presos al seu domicili familiar o alleugerint la situació de militarització extrema a la qual sotmet Euskal Herria. No com a cessió a la banda terrorista, sinó com aposta per la normalitat democràtica d'Euskadi.

Euskal Herria necessita pau, i que totes les postures puguin ser defensades per mitjans cívics i polítics. Aquesta pau no es pot vincular a cap idea política, és una finalitat en si mateixa. Un cop la violència no coarti cap idea, s'haurà de poder parlar de tot, independència del País Basc inclosa, evidentment. Perquè la ciutadania basca és la que ha de decidir el seu futur, sense la tutela autoconsiderada messiànica dels etarres i sense que l'estat espanyol hi posi traves.

Però avui des d'aquí vull celebrar aquest abandonament de les armes, alhora que exigesc a ETA que vagi més enllà i s'autodissolgui sense condicions, dient ben fort ETA NO, ETA EZ. Com va dir Gandhi, no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí. Pel camí de la pau, ja parlarem d'on anam.

¡¿Eo pasa?!

Ja sabeu de s'afició d'EGB a recercar per internet sa informació més valuosa i posar-la a sa vostra disposició. Aquesta vegada vos convid (en 1a personal del singular, per no aixecar suspicàcies!) a escoltar un àudio que va fer ses delícies de sa nostra adolescència, durant es primers anys des mil·leni. Ideal si heu de sortir de marxa avui! Amb tots voltros, Pijo-punk!



-¡Pst! ¡Ei, joven pijo!
-¡¿Eo pasa?!
-¿Estás aburrido de hacer siempre lo mismo, salir siempre a los mismos sitios caros, con tu jersey por encima de los hombros y tu desprecio por la clase trabajadora?
-Hombre, pues un poco asqueado sí que estoy, la verdad...
-Tenemos la solución. En Noches de Aventura te preparamos ¡una noche punky! Podrás sentirte por unas horas como uno de esos sucios parásitos sociales de ideología peligrosa pero con todas las garantías de higiene y comodidad.
-Oye, ¿vamos a quemar unos contenedores o qué?
-Un poco fuerte, ¿no?
-Bueno, sí... ¿nos meamos en un árbol?
-¡Sí!,¡Dabuti!, ¡que se joda el árbol!
-El kit punky incluye la ropa, que está sucia sólo en apariencia y que vale diez veces lo que lleva encima un punky de verdad; el cervino, hecho con cerveza de importación y vino de Borgoña; el perro; y los policias, que podrán salir a tu encuentro en qualquier momento.
-¡Anarquia!, ¡democracia!, ¡sufragio universaaaaaal!
-¡Muerte al estado, ¿vale?!
-Siéntete un mugroso radical por una noche con Noches de Aventura. Se hacen precios especiales para grupos, alquiler de casa okupa aparte.
-Oye, ¿me das algo para un.... bocadillo, colega? Es que soy punky, o sea.
-Uala... ¡qué fuerte!

Any nou, vida nova (i blog nou)

Amb l'any que inauguram hem volgut inaugurar un nou format de blog, més còmode i visual (a més d'actualitzat). Gràcies a na Marina per compensar els meus escassos coneixements informàtics!

Esperam que vos agradi, i que en aquest 2011 que acabam de començar visquem moltes experiències enriquidores i, per què no, tenguem un poc de sort.