Ja duen més d'un any preparant el terreny, intentant-nos convèncer que si ens allarguen l'edat de jubilació fins als 67 anys o és perquè no els queda cap altre remei, perquè els ciutadans ens hem empenyat a viure més. I jo (tot i advertir que no sóc economista) crec que no és cert, que és una mesura completament evitable.
Per una banda, l'estat espanyol té una de les edats de jubilació real més altes i properes a la legal d'Europa (63 anys i 10 mesos). És a dir, ja partim d'una situació inicial de retardada jubilació.
És cert que en un futur hi haurà més pensionistes, però no és segur que hi hagi menys cotitzants, i és quasi segur que els que hi hagi cobraran més. Des que tenc memòria política (deu fer uns quinze anys, i la cosa ja duia rodatge) he sentit a xerrar de l'hecatombe i la inviabilitat de les pensions a llarg termini; el cert, però és que passen els anys i fins i tot en períodes de crisi com l'actual, la Seguretat Social té superàvit i el Fons de Reserva està augmentant fins arribar als quasi 70.000 milions d'euros.
La despesa en pensions, en contra d'allò que solem sentir o escoltar, no és alta: en el 2011 hi gastarem al voltant del 10% del PIB; el 2040, el 14%. Xifres pràcicament idèntiques al que hi inverteixen ACTUALMENT països com Itàlia (14%) i França (12%). És a dir, uns percentatge perfectament assumibles per una economia desenvolupada. A més, a hores d'ara el número de pensionistes comparats amb la població total és dels més baixos del continent.
La realitat és que les mesures que es volen prendre tenen com a objectiu principal reduir les pensions, dins la tendència neoliberal de minimitzar el sector públic dins l'economia. Parafrasejant Neil Armstrong, és una petita passa en la neoliberalització de l'economia, però una gran passa en la dretanització del PSOE. I no ho dic jo, ho diu el Govern espanyol en el compromís de reducció de la despesa pública plasmat en el Pla d'Austeritat enviat a la Comissió Europea: retardar l'edat de jubilació suposarà que cobrem 2 anys menys (un 6% d'estalvi); l'augment dels anys de còmput per a determinar l'import de la pensió -dels 15 actuals a 20 ò 25- també significa que tots cobrarem pensions més baixes (entre un 5 i un 10% menys), perquè els salaris més antics són més baixos. Si els pensionistes actuals ja les passen canutes, imaginau com de madures en plouran...
L'altre objectiu és encara més obscur, i és entregar el sistema de pensions als mercats, que tenen noms i llinatges: els bancs i les companyies d'assegurances (duet que ja es va donar a conèixer en l'èxit Fes una crisi i que la paguin els demés). Es pretén un model assistencial a l'americana, és a dir, unes pensions públiques mínimes i la resta com a complements de les assegurances privades (que fa anys que estan en crisi i així esdevendrien imprescindibles). Record un ministre socialista (no en record el nom) aconsellar a la ciutadania que es fes una assegurança de pensions.
Però som a temps d'aturar aquesta mesura? Jo crec que sí. O almanco d'intentar-ho. Com deia una pintada que vaig veure fa temps, "Mañana talvez tenga que sentarme frente a mis hijos y decirles que fuimos derrotados, que no supimos como hacer para ganar. Pero no podría mirarlos a los ojos y decirles que ellos viven así porque yo no me animé a luchar".
Nostra és la decissió...
o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada