“A Israel, tot ser humà és un soldat” va asseverar David Ben Gurion, fundador de l'Estat d'Israel. Des d'aquell moment, la militarització ha estat presentada com essencial per a l'existència i la supervivència d'Israel, i una eina bàsica per a subjugar els molestos palestins que s'emperraven a seguir visquent al seu país.
A Israel, és obligatori fer el servei militar als 18 anys, tant si s'és home (durant tres anys) com si s'és dona ("només" dos). No tan sols és una eina de militarització social, de manteniment de la psicosi defensiva i d'eternització del recel cap als veïnats palestins, sinó també de discriminació dels israelians musulmans, que no estan cridats a fer-la i per tant no poden tenir accès a les feines i les ajudes a les quals només es pot accedir amb la mili realitzada.
Els Shministim (literalment, "els del dotzè grau", darrer curs de l'institut a Israel) són al·lots i al·lotes israelians de devers 18 anys que es declaren insubmisos. Creuen en un futur millor i més pacífic per a ells, per als hebreus i per als palestins, i rebutgen entrar a l'exèrcit del seu país. Estan a la presó, aguantant una enorme presió per part de la família, els amics, la societat i el govern d'Israel.
Els Shministim han demanat a Jewish Voice for Peace que cerqui fora de les fronteres d'Israel persones que facin saber al govern que estan vigilant i que donen suport a la valentia dels joves pacifistes. Esperen rebre milers de cartes que enviar al Ministeri de Defensa israelià. És un minut, i crec que val la pena dedicar-los-el: http://december18th.org/. Des d'aquí, el meu reconeixement i admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada