Pecunia non olet

Conta Suetoni al De uita Caesarum que Titus, fill de l'emperador Vespasià, va retreure al seu pare el cobrament d'un impost per l'ús de les letrines públiques. Vespasià li va apropar al nas els doblers de la primera recaptació i li va demanar si el molestava l'olor. Titus va contestar "non olet", i l'emperador va concloure: "i no obstant, és producte de l'orina". 

Pecunia non olet ("els doblers no fan olor") ha esdevingut una màxima equivalent a la molt mallorquina "tots els doblers són honrats". I és cert: els doblers ni puden ni delinqueixen; allò que sí put i delinqueix són alguns mètodes per aconseguir-los.

La sucursal mallorquina del PP, tan ocurrent ella, ha decidit importar fems d'altres països d'Europa per així rentabilitzar una macro incineradora que PP i UM varen impulsar amb un vergonyós nihil obstat del PSOE. L'excusa amb què xantatgen els mallorquins és que sinó hauran de pujar les tarifes de fems, perquè TIRME (empresa concessionària, privada i amiga dels populars, of course) ha de garantir-se uns beneficis.  

Evidentment ha sorgit un moviment de rebuig a què importin fins a 200.000 tones anuals de fems a una illa tan menuda com la nostra; s'alerta dels mals que aquesta decissió suposaria per al medi ambient i la mobilitat, però sobretot pel turisme. Fins i tot batles del PP (d'Alcúdia, on es desembarcaria, i de Bunyola, on es cremaria) han votat en contra, i és que ningú vol la merda dins ca seva. El Partit Popular es defensa dient que ja no serà fems, que s'haurà tractat en origen i que s'ha d'anomenar "combustible" per a la incineradora; na Catalina Soler, Consellera de Medi Ambient (el cinisme no té límits), es passeja pels pobles amb una bossa del fems ja tractat, com si dugués un sagrari en processó, fent-lo ensumar a la gent i demanant-los mem si fa olor.

La pregunta "i per què no ho cremen a ca seva o a un altre punt del continent, enlloc d'haver-ho de transportar en vaixell fins a Mallorca, si és tan inodor, insabor i fantàstic?" no ha rebut resposta per part dels populars. 

El que sí hem sabut per la premsa arran d'una denúncia dels companys d'IniciativaVerds és que l'autor de l'empresa que vol dur fems de Pescara (Itàlia) a Mallorca fou arrestat per subornar polítics. Els paral·lelismes amb la camorra napolitana que denuncià Roberto Saviano a la seva novel·la Gomorra comencen a tendir a l'infinit.

Efectivament, pecunia non olet; però alguns polítics mallorquins fan molt mala olor.

Una victòria de l'urbanisme transparent

Ahir em varen publicar un article d'opinió a la Veu de Mallorca sobre l'eliminació de les ARTs:

Aquesta setmana hem pogut celebrar l'eliminació de les ARTs, emblema de la política urbanística d'UM al Consell de Mallorca la passada legislatura. Les ARTs (Àrees de Reconversió Territorial, tot i que bé podrien ser les sigles d'Ara Robarem Tothora) eren un instrument inclòs en el Pla Territorial de Mallorca que permetia passar edificis d'una zona a una altra, amb la particularitat de que pel camí els metres quadrats es multiplicaven. La zona receptora era triada arbitràriament, en una mena de loteria urbanística. I vet aquí el creixement urbanístic; i vet aquí el negoci.

El pare de la criatura fou Bartomeu Vicens, llavors conseller de Territori del Consell, actualment a la presó per corrupció; Maria Antònia Munar presidí el ple en què s'aprovà amb els vots de PP i UM. Amb tan noble genealogia, la sospita hi va caure tot d'una a sobre.

El PSM hi votàrem en contra i el 2007 vàrem condicionar l'entrada del Bloc al govern insular a què s’eliminassin les ARTs del PTM. Això va provocar tensions amb UM, lligada als interessos de sempre, fins al punt que els regionalistes varen abandonar el govern; el PSOE hi va córrer darrere i a la Fira de la Llampuga els va prometre mantenir les ARTs si tornaven i els asseguraven un final de legislatura tranquil. En un dels moments de major dignitat política del Bloc, ens vàrem negar a acceptar el Pacte de la Llampuga. Vàrem posar peu fiter, i ara en celebram els resultats.

El PP i el PSOE se'ns sumen per a eliminar una mesura que només propiciava major consum del territori i possibilitat de corrupció. Benvinguts siguin. UM segueix defensant les ARTs. Hi ha coses que no canvien, encara que es canviï un logotip. Demà tocarà lluitar de nou; avui, però, brindem per les 650 Ha de nou creixement que mai es desenvoluparan i que se sumen a les 16.000 Ha que el PSM ha protegit des del Govern i el Consell.

PP/corrupció (II): Després del Pacte de Progrés

Per al PP el 1999 fou un any funest: una conspiració judeomassònica que abarcava des de hippies comunistes (ensima que les decamos estar en el Parlament!) fins a antics socis defenestrats els va treure de totes les institucions supramunicipals de les Illes Balears, i d'ajuntaments no n'hi quedaven molts. Varen construir barricades al voltant de Cort (Ajuntament de Palma), que havien salvat justet justet, i a esperar quatre anys! A més, amb n'Estaràs de diputada al Congrés i en Matas ideant transvassaments pel Ministeri de Medi Ambient (deixar que en Matas se'n cuidàs d'aquesta àrea fou una mostra del sentit de l'humor de n'Aznar...) tenien els capitosts lluny de les mans dels jutges.

El 2003 bufaren novament aires conservadors pel Consolat de Mar, i després d'un pacte amb UM varen repartir-se les institucions d'aquestes illes, manco el Consell de Menorca que resisteix ara i sempre l'invasor popular.

Però els del PP havien après bé la lliçó: el poder no dura eternament, ni tan sols a Balears. Conscients que a la terra d'en Maura potser ens havíem encarinyat amb el turnisme, no varen dubtar a fer presidenta ad mulierem a aquella a qui havien fet fora de la conselleria de cultura temps enrera. Pelillos a la mar i a governar, què són dos dies!

Els escàndols d'aquests quatre anys (2003-2007) deixen a s'alçada des betun els dels anteriors 20 anys. Ja no interessen el tràfic de vots, el soborn per beneficiar el partit o l'espionatge del rival; el PP, en plena voràgine hedonista, es lliura als plaers d'una vida privada costejada per un públic que sap que li pot retirar el suport en qualsevol moment. Carpe diem cridaven, i els sentien des de Moscou!

2004: Cas Rasputín

Na Rosa Estaràs, a instàncies del Conseller de Turisme (en Joan Flaquer) presenta al Parlament les despeses oficials d'un viatge promocional a Moscou en el que hi havia la crème de la crème de la Conselleria a més del propi president Matas. Entre aquestes despeses hi havia set entrades al local de teatre eròtic moscovita Rasputín.

Resultat: dimiteix el director gerent de l'Institut Balear de Promoció del Turisme (IBATUR). El Tribunal Superior de les Illes Balears obrí diligències a instàncies del Lobby de Dones de Mallorca.

2006: Cas Andratx

Per un cas de corrupció urbanística, prevaricació i blanqueig de doblers són empresonats el batlle popular d'Andratx, Eugenio Hidalgo, el zelador municipal, Jaume Gibert, i el director general d'Ordenació del Territori del Govern Balear, Jaume Massot. En Jaume Matas i en José María Rodríguez (secretari general del PP) es reuniren amb n'Hidalgo uns dies abans de la intervenció; aquell mateix dia, ben de matí, en Rodríguez va telefonar a n'Hidalgo per, segons ell, informar-lo de l'hora i assegurar-se que era al seu lloc de feina (!).

Temps després fou imputat el president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Miquel Coll Carreras, per pressumpte tràfic d'influències.

Resultat: dimissions a tutti pleni. El cas segueix obert.

2008: Cas Rodrigo de Santos

El Tinent de Batllessa d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma durant el darrer govern de la popular Catalina Cirer, Rodrigo de Santos, és acusat d'haver gastat 50.804€ amb la targeta de crèdit de l'Ajuntament en sexe i drogues.
En ser acusat, admeté els fets i retornà els doblers. Ha estat expulsat del PP, després de ser uns dels delfins d'en Matas i beneït pel principal diari afí al partit, El Mundo-El Dia, que el solia posar com a model en contra de la corrupció uemita.

Resultat: El cas segueix obert.

2008: Cas Bitel II

Damià Vidal (rellegir Cas Bitel I) i tres persones més són acusats d'haver malversat pressumptament 700.000 euros de fons públics. Les detencions es feren després d'una investigació iniciada per una denúncia de l'actual consell d'administració de Bitel a la fiscalia anticorrupció de les Illes Balears, que acusa Vidal d'ús il·lícit de la targeta de crèdit de l'empresa.

Resultat: El cas segueix obert.

2008: Cas Pla Territorial de Mallorca

L'annus horribilis no s'ha acabat per al partit de na Rosa Estaràs, sola ante el peligro després de la fugida d'en Matas al Nou Món ("Jaume, amb tot lo quie havíem agontat junts, contra viento y marea!"). Fa dies va sortir a la llum un nou cas que afecta al seu partit i al seu llavors company de viatge, UM.
L'abril de 2008, la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears va interposar una querella criminal per tres presumptes delictes: tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada i prevaricació (¡tooooma ya!). El jutge Miquel Florit va acceptar la querella i va decidir començar amb la ronda de compareixences.
Se sospita que alguns polítics mallorquins podrien haver utilitzat la informació de la qual disposaven abans que s'aprovàs el Pla Territorial de Mallorca per oferir bons negocis a un grup de privilegiats empresaris de la construcció, entre els quals es trobarien: Mateu Sastre, del grup Ibercon; Vicenç Grande, del grup Drac i president del RCD Mallorca; i Fausto Ferrero, del Grup Fer.
Els polítics pressumptament implicats en aquest cas són Bartomeu Vicens (UM), en aquells moments conseller de Territori del Consell de Mallorca i Jaume Font (PP, el podeu trobar també en el cas Jaume Font a Sa Pobla), en aquells moments conseller de Medi Ambient del Govern Balear.

Subcàs Son Espases: el PTM hagué de ser modificat per a permetre la construcció del nou hospital de referència de les Illes Balears; el cas segurament és un dels majors processos especulatius i de corrupció política relatats aquí. Per a veure la cronologia dels fets mirau http://www.salvemlareal.org/documents/cronologia.htm.







Crec que per començar ja està bé. Sé que me'n deix molts, i que dels que he posat falten dades, però ni podia ni volia fer un treball de recerca. Però sempre podré dir que sóc més exhaustiu que en José María Rodríguez...

També estaria bé que deixàssiu les vostres impresions... Un agraïment des d'aquí a Sesninesdeconselldecent, i a en Roggero, que també fa acte de presència de tant en tant!

PP/corrupció (I): Abans del Pacte de Progrés

El secretari general interí dels peperos balears, en José María Rodríguez,va dir l'altre dia arran del Cas Bitel II que "no es pot desqualificar una acció de Govern per una actuació individual d'una persona". Davant aquesta afirmació m'he proposat fer memòria i apuntar tots els casos de corrupció que aquest partit ha comès a les Illes Balears; i que consti que no sóc exhaustiu! Jutjau vosaltres mateixos:

1984: Cas Zeus i Torcal

El president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, adjudica obres oficials a dues constructores de la seva propietat, Zeus i Torcal.

1990: Cas Jaume Font a Sa Pobla

Jaume Font, posterior batlle de Sa Pobla pel PP, va emprar diversos documents d'identitat de persones mortes en la tramitació de vots per correu.

Resultat: Va ser condemnat per delicte electoral a vuit mesos de presó menor, suspensió per a càrrec públic i del dret de sufragi i 30.000 pessetes de multa. Font diu que va complir la inhabilitació com edil i que, al guanyar àmpliament totes les eleccions, el poble el va lliurar a més de totes les seves responsabilitats penals i polítiques.
Després d'això Jaume Font fou batlle de Sa Pobla, senador per Mallorca i Conseller de Medi Ambient en el Govern d'en Jaume Matas.

1992: Cas Calvià

El PP intenta subornar amb 100 milions de pessetes un regidor socialista de Calvià, en José Miguel Campos, per canviar la majoria de govern d'aquest ajuntament i provocar una moció de censura contra la llavors batlessa, la socialista Margarita Nájera. El pla no va arribar a bon port perquè el regidor socialista va denunciar els fets, amb conversacions enregistrades com a prova.

Resultat: Condemnats 3 militants del PP, entre ells el responsable d'ordenació del territori del partit, Miquel Deyà. El cap del PP calvianer, un exconseller i el llavors president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, hagueren de declarar tot i que foren exculpats.

1994: Cas Brokerval

La societat de valors Brokerval desviava els doblers de clients a inversions d'alt risc sense la preceptiva autorització. El total del frau foren uns 600 milions de pessetes, però a més es descobrí una gran quantitat de doblers en negre. Hi havia una partida de doblers invertida pel llavors president Gabriel Cañellas.

Resultat: Els dos responsables de la societat foren condemnats. Aquesta investigació donaria lloc al Cas Túnel de Sóller i al Cas Bon Sosec.

1995: Cas Túnel de Sóller

Adjudicació irregular de les obres de construcció del Túnel de Sóller a Antoni Cuart, un empresari soci del president Gabriel Cañellas i el pagament d'aquest d'uns 50 milions de pessetes a la Fundació Illes Balears, presidida per Gabriel Cañellas, i al mateix PP per a sufragar les despeses de les campanyes electorals de 1989 i 1991.

Resultat: el president del Govern Balear, Gabriel Cañellas, dimiteix perquè li ho exigeix José María Aznar; sectors del PP balear proposen desobeir les ordres del de Valladolid i crear una UPN balear, proposta que no es dugué a terme per decissió del fins llavors president. Són jutjats, a més del propi Cañellas, el conseller d'obres públiques, Jeroni Sáiz, i el secretari general del PP, José Antonio Berastain. El Tribunal Superior de les Illes Balears troba provades les acusacions però absol els imputats per prescripció dels fets.

1997: Cas Bon Sosec

El projecte era construir un cementeri privat i de luxe. El negoci no anà prou bé i finalment, el setembre de 1997, el cementeri fou comprat per l'ajuntament de Palma per 1170 milions de pessetes, que s'havien de pagar en 15 anys.
Una empresa d'en Joan Fageda (batlle de Palma pel PP), Edificaciones y Construcciones Domus, era una de les que participà en aquesta fallida promoció: n'era la constructora.

1999: Cas Mapau o Cas Formentera

L'acusació fou de contractació irregular de Maria Pau Segura (Mapau) per censar per via d'urgència i també irregularment descendents de balears a l'Argentina perquè votassin pel Partit Popular a la circumscripció electoral de Formentera, on es disputava un escó clau per a l'obtenció de la majoria absoluta popular al Parlament de les Illes Balears a les eleccions autonòmiques del maig de 1999.
Els indicis apuntaven alt, ja que fou des de la conselleria de la llavors vicepresidenta Rosa Estaràs d'on es va produir el frau. En les investigacions es trobà un manuscrit del llavors president Jaume Matas en què descrivia com s'havia de desenvolupar el pla.

Resultat: El Tribunal Superior de les Illes Balears va decidir per un estret marge (4 a 3) declarar innocents en Jaume Matas i na Rosa Estaràs; els 3 jutges que no hi estaven d'acord varen emetre un vot particular molt dur en contra dels dos dirigents populars. Cal recordar que el jutge instructor del cas fou Antoni Montserrat, membre del tribunal a proposta del PP.

2000: Cas Bitel I

Espionatge del correu electrònic que sofrí el president de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, el socialista Francesc Quetglas, entre el març de 1998 i el març de 2000 quan, sembla que per una errada, el seu correu electrònic fou redirigit al gabinet del llavors president del Govern Balear Jaume Matas, del PP. El fet es va descobrir quan en Jaume Matas va mostrar en el Parlament Balear uns documents provinents d'aquest espionatge.

La presidenta de Bitel (l'empresa pública encarregada de l'informàtica de les institucions balears i des d'on es va produir l'espionatge) era Rosa Estaràs, també vicepresidenta del Govern.

Resultat: l'Audiència Provincial de Palma va absoldre els imputats en el cas, en gran part per l'opinió expressada pel degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Informàtics, Damià Vidal Rodríguez (veure Cas Bitel II). En l'aute es deia que si bé els actes podien considerar-se "immorals" no eren constitutius de delicte.