ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE / ELS JEN-PSM A LA DIADA DE CATALUNYA

Un any més, els illencs hi vàrem esser; com diu el company Toni Trobat "com el 1714 però sense fer de mariners o artillers. Festa sí, lluita també!".

Hi hi va haver lluita, i hi va haver festa. Reivindicant i festejant que sense les illes no hi ha país, i que tot país té dret a decidir el seu futur.

I mentre caminàvem cap a Arc de Triomf, rodejat de gent coneguda i estimada que vol construir un país lliure, just, sostenible i solidari, vaig recordar unes paraules del sud...

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentres dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntad d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés

No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí

Citar Gandhi mai està de més. Però en dies com aquest és més adient que mai.

ETA ha anunciat que fa mesos va decidir no dur a terme accions armades ofensives. Benvingut sigui, manco és res. Però l'únic que realment cal esperar d'una banda armada terrorista és la seva dissolució; el demés, fum que enfosqueix la llum de la llibertat.

Als Governs espanyol i basc els toca estar a l'altura, i treballar per la pau sense caure en el joc d'uns terroristes que tenen el cinisme de demanar "els mínims democràtics per a emprendre el procés democràtic". La majoria de ciutadans tenim ben assumits els mínims democràtics; certament hem de millorar certs aspectes, com per exemple el dret a decidir de les nacions sense estat, però sempre des de la democràcia mateixa.

Pel que fa a ETA, el mínim democràtic per a emprendre res és la seva pròpia inexistència. Fins llavors, tot serà fum.

Si quan arriba es divendres ja no podeu pus...

M'ho han recomanat i funciona!

Quan es cervell està sobrecarregat, ets especialistes recomanen aquesta tècnica per a una bona relaxació. Basta que facis això:

Amb s'ajuda des ratolí, arrossega sa lletra A cap a sa lletra E.

Envia-ho tot a la merda i vés-te'n a prendre una CERVESA

Encara queda estiu per ballar! Avui Lloseta i demà Santa Margalida mos esperen!!!

No tots som UM...

...per sort. Encara que a en Melià li costi entendre-ho.

El president d'UM va dir ahir, referint-se a la darrera acusació de corrupció que els cau a sobre, aquesta vegada per frau electoral i compra de vots:

Al darrer congrés de la formació deixàrem clar que rebutjam i hem acabat amb les pràctiques clientelars. Unes pràctiques que les han fet tots els partits en major o menor mesura, també sobre els col·lectius d'immigrants.

És un detall que el seu partit, en el darrer congrès, no assumís i donàs suport a les pràctiques clientelars. S'agraeix una mínima aparença democràtica, encara que només sigui per deferència a aquells a qui han robat/enganyat.

Evidentment defens i respect la pressumpció d'innocència; de la mateixa manera evit caure en maniqueismes simplistes del tipus "al PP i a UM són tots corruptes", perquè sé que no és cert (i perquè si els devers 20.000 militants que sumen haguessin omplit el seu pot de colacao, a n'Antich no li hagués quedat ni per comprar paper de vàter). Però deman en resposta que la dreta d'aquest país sigui una mica humil i rigorosa quan parla del tema, ja que no gosa ser ni honesta ni valenta; si ho fos, en Melià hauria dit:

Al darrer congrés estàvem tan empegueïts d'haver col·laborat amb tots aquests que heu vist desfilar pel jutjats que vàrem haver d'especificar que condemnàvem la corrupció. Però el que no farem serà admetre davant els ciutadans que en som còmplices; còmplices perquè els vàrem demanar que votassin lladres i un partit que va ser incapaç de controlar la gent que col·locava a les institucions, perquè no vàrem preferir no veure-ho i molt manco ens vàrem plantar per denunciar-ho. Vàrem preferir callar i seguir al partit. I com que la millor defensa és un atac, moriré matant: diré que tots som iguals. Que així la política es desprestigia? Bé, almanco ens desprestigiam tots... Què no en tenc cap prova? Bé, el dubte ja està llançat!

El botellon

El tema del botellon està duent molta coa. Genera discussions acalorades als bars, als carrers, als plens i als partits. Per primera vegada no és l'eix esquerra-dreta el que vertebra els bàndols; ni tan sols el catalanisme-espanyolisme. Aquesta vegada, l'enfrontament sol ser joves contra no (tan) joves. Precisament l'altre dia em varen telefonar del Diario de Mallorca per demanar-me com s'havia viscut entre el PSM i les seves joventuts, els JEN; podeu veure l'article a la seva pàgina web.

La veritat és que quan es va començar a plantejar una ordenança ad hoc a l'Ajuntament de Palma hi va haver diferències substancials de posicionament entre seniors i juniors. En un principi, ens oposàvem a què hi hagués una ordenança específica, ja que crèiem (i creim) que els efectes nocius lligats al botellon, com són la renou i la brutor, ja estan previstos per la normativa municipal actual. Però com que empresaris i alguns mitjans varen crear la necessitat d'una norma escrita, vàrem acceptar negociar un text tal com ens demanaven els majors del partit; no puc dir que el PSM assumís la majoria de les nostres tesis, però sí he de reconèixer que va millorar el text que havia presentat el PSOE, molt més moralista i sotmés als interessos d'hotelers i restauradors.

La nostra postura partia d'un supòsit: les úniques motivacions acceptables per a una ordenança sobre el botellon són assegurar el descans dels veïnats i la convivència entre els ciutadans i fomentar de la salut pel que fa al consum d'alcohol, però això sense oblidar el dret a l'entreteniment, també el lliure, espontani i respectuós amb l'altri. No és assumible que es presuposi que els joves som incívics i per tant se'ns hagi de prohibir realitzar segons quines activitats en públic; això abans que cometem cap infracció, just en previsió que ho farem! N'Aina Calvo ha conseguit extrapolar a les ordenances municipals la lògica de la guerra preventiva basada en supòsits no provats, obra de George W. Bush.

Qualsevol temptació de regular el consum d'alcohol en via pública per se és afavorir el consum d'alcohol en locals, els propietaris dels quals són els vertaders causants del botellon, per mor dels preus astronòmics a què cobren les consumicions; qui pot pensar que un jove prefereix estar enmig del passeig marítim en ple 9 de febrer a resguardar-se del fred i gaudir de la música dins un bar? Recuperant termes marxistes que mai hauríem d'haver abandonat, ens trobam amb una lluita de classes: els vertaders damnificats del text del govern Calvo són els joves de classe baixa, que no es podran permetre engatar-se a un bar ni poden pagar-se una casa on montar un guateque amb els seus amics. Sospit que els fills d'en Botín no notaran aquestes restriccions. M'agradaria demanar a la senyora Calvo o als empresaris si la renou i la brutor que generen els joves (i adults) que consumeixen l'alcohol en un bar és menys molest que si s'haguessin engatat al carrer.

Un altre tema en què vàrem donar molta branca fou el de prohibir el botellon per zones (sota la disfressa de Zones d'Especial Protecció): primer perquè creim que crea greuges comparatius entre ciutadans (perquè ha de ser més especialment protegit el Passeig Marítim que la Soledat?); segon, perquè si la regulació no és global pot produir dos efectes: el trasllat del botellon o la seva atomització i dispersió. On anirien els joves si es prohibeix el botellon en el Passeig Marítim pareix ser un tema en què ningú ha caigut a Cort, com si fos baladí! No se'ns ocorre cap lloc que combini millor la llunyania d'habitatges, la proximitat a zones d'oci, la magnitut per assumir tota la problemàtica, etc. A qualsevol altra banda de Ciutat es molestaria els veïns que intenten dormir, s'hauria d'agafar el cotxe, etc. Aquest tema fou millorat gràcies al Bloc per Palma, que va fer substituir les Zones d'Especial Protecció per les Situacions d'Especial Intervenció (o qualque cosa així), de manera que no s'intervendrà per zones sinó si es generen un seguit de situacions previstes; però encara no s'ha afrontat el debat que està al darrere de tot plegat: "i si no és al Marítim, on?" (ningú dubta que el botellon de Son Armadans ha de desaparèixer, el debat no és allà...).

Un altre tema que va causar controvèrsia i per tant no va propiciar una opinió comú com a JEN fou la prohibició de consumir alcohol en la via pública a menors; personalment trob que era suficient deixar-ho com està ara, que es permet beure (si bé no comprar) a partir dels 16 anys. En allò que sí que hi va haver unitat fou en rebutjar les altes multes previstes i demanar-ne la supressió i/o la condonació per serveis a la comunitat; i en qualsevol cas no castigar els pares si els seus fills són enxampats in fraganti fent un cubata al carrer (està previst fer-los fer un curs!!!).

Allò que sí que es va assumir per part del PSM va ser la demanda de donar un pes específic (i no anecdòtic) a l'eduació en salut dins l'ordenança, però que al final es plasmà de forma poc ambiciosa: si es considera que s'ha de lluitar contra l'alcoholisme i les patologies lligades al consum d'alcohol, perquè ens limitam a la via pública? L'Absolut a 12€ el tassó és més sà que l'Absolut a 12€ la botella??

Ara esteim en un període en què el text pot ser esmenat; ara toca discutir-ho amb la tranquilitat que n'Aina Calvo no va saber imposar a hotelers i restauradors, que escudats en els veïnats, fan botellons sense alcohol davant Cort, una mena d'akelarre antiesquerrà per a pressionar una batlessa que s'ha mostrat dèbil. Els JEN-PSM volem fomentar aquest debat, convençuts que els joves podem gestionar cívicament el nostre oci; per això presentarem esmenes al text. Si tens cap proposta, diga-ho!

L'agost, feixuc i mandrós...

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L´han vacunat contra l´asfalt
en un poblet de costa

on d´amagat l´espera,
darrere de l´església,
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d´estrelles.

Un pèl suat Cesc s´ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
arrebossada d´arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar buscar
la parelleta.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l´ombra

i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat;
li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l´agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Llàgrimes de Sant Llorenç

Rabindranath Tagore fou un escriptor hindú que guanyà el Premi Nobel de Literatura el 1913. No el coneixia, però durant els anys d'adolescència vaig dur sempre una cita seva escrita a l'agenda: Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.

Avui és el cel qui plora; no te'n perdis les llàgrimes.