dimecres, 12 de gener del 2011

La feina (ben) feta


Quan acaba un any, és hora de fer balanç; si aquest cap d'any coincideix amb el final d'una legislatura, és bo que un partit es proposi passar comptes amb els seus votants, mostrant-los el que han fet amb el seu vot per a què així avaluïn si tornen a ser mereixedors de la seva confiança i vot. O si ho són per primera vegada!

El passat 28 de desembre, vàrem presentar un llibre i un vídeo que recullen de forma esquemàtica la feina que han fet des del Bloc els companys del PSM-IniciativaVerds. Estic orgullós de la feina feta al Govern, al Consell i a l'Ajuntament de Palma, però sóc conscient que en queda molta a fer, i que no podem baixar la guàrdia, ara menys que mai. Per això, trob que cal i treballaré per a què a partir del maig hi hagi majories progressistes arreu! És un projecte engrescador, t'hi apuntes?














(nota d'EGB: aquest post no pretén influir en les votacions de l'enquesta d'aquesta setmana)

dimarts, 11 de gener del 2011

ETA NO


Sense cap mena de dubte, l'anunci per part d'ETA d'abandonar les armes de forma permanent, general i verificable va ser la notícia del dia d'ahir.

Compartesc l'anàlisi dels que el consideren insuficient i en molts aspectes pervers (principalment, pel fet de posar preu a la pau), com ja vaig fer el 6 de setembre; però vull ser més optimista que algunes de les veus que he sentit o llegit i crec que cada passa cap al final de la violència, per tímit que sigui, s'ha de rebre cautelosa però també positivament. L'esperança, com diu la dita, és el darrer que s'ha de perdre.

Fa falta que ETA vagi més enllà, és cert. I hauríem de plantejar-nos si toca a l'estat avançar una mica cap a la normalitat, acostant els presos al seu domicili familiar o alleugerint la situació de militarització extrema a la qual sotmet Euskal Herria. No com a cessió a la banda terrorista, sinó com aposta per la normalitat democràtica d'Euskadi.

Euskal Herria necessita pau, i que totes les postures puguin ser defensades per mitjans cívics i polítics. Aquesta pau no es pot vincular a cap idea política, és una finalitat en si mateixa. Un cop la violència no coarti cap idea, s'haurà de poder parlar de tot, independència del País Basc inclosa, evidentment. Perquè la ciutadania basca és la que ha de decidir el seu futur, sense la tutela autoconsiderada messiànica dels etarres i sense que l'estat espanyol hi posi traves.

Però avui des d'aquí vull celebrar aquest abandonament de les armes, alhora que exigesc a ETA que vagi més enllà i s'autodissolgui sense condicions, dient ben fort ETA NO, ETA EZ. Com va dir Gandhi, no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí. Pel camí de la pau, ja parlarem d'on anam.

divendres, 7 de gener del 2011

¡¿Eo pasa?!

Ja sabeu de s'afició d'EGB a recercar per internet sa informació més valuosa i posar-la a sa vostra disposició. Aquesta vegada vos convid (en 1a personal del singular, per no aixecar suspicàcies!) a escoltar un àudio que va fer ses delícies de sa nostra adolescència, durant es primers anys des mil·leni. Ideal si heu de sortir de marxa avui! Amb tots voltros, Pijo-punk!



-¡Pst! ¡Ei, joven pijo!
-¡¿Eo pasa?!

-¿Estás aburrido de hacer siempre lo mismo, salir siempre a los mismos sitios caros, con tu jersey por encima de los hombros y tu desprecio por la clase trabajadora?
-Hombre, pues un poco asqueado sí que estoy, la verdad...

-Tenemos la solución. En Noches de Aventura te preparamos ¡una noche punky! Podrás sentirte por unas horas como uno de esos sucios parásitos sociales de ideología peligrosa pero con todas las garantías de higiene y comodidad.
-Oye, ¿vamos a quemar unos contenedores o qué?
-Un poco fuerte, ¿no?
-Bueno, sí... ¿nos meamos en un árbol?
-¡Sí!,¡Dabuti!, ¡que se joda el árbol!

-El kit punky incluye la ropa, que está sucia sólo en apariencia y que vale diez veces lo que lleva encima un punky de verdad; el cervino, hecho con cerveza de importación y vino de Borgoña; el perro; y los policias, que podrán salir a tu encuentro en qualquier momento.
-¡Anarquia!, ¡democracia!, ¡sufragio universaaaaaal!
-¡Muerte al estado, ¿vale?!

-Siéntete un mugroso radical por una noche con Noches de Aventura. Se hacen precios especiales para grupos, alquiler de casa okupa aparte.
-Oye, ¿me das algo para un.... bocadillo, colega? Es que soy punky, o sea.
-Uala... ¡qué fuerte!

dimarts, 4 de gener del 2011

Any nou, vida nova (i blog nou)

Amb l'any que inauguram hem volgut inaugurar un nou format de blog, més còmode i visual (a més d'actualitzat). Gràcies a na Marina per compensar els meus escassos coneixements informàtics!

Esperam que vos agradi, i que en aquest 2011 que acabam de començar visquem moltes experiències enriquidores i, per què no, tenguem un poc de sort.

dimarts, 28 de desembre del 2010

II Jornades Internacionalistes


Des dels JEN-PSM vos volem convidar a les II Jornades Internacionalistes que hem organitzat a Palma durant els pròxims 28, 29 i 30 de desembre. Si voleu veure el programa complet, basta que cliqueu aquí. O una telefonada i vos el dic, però ja sabeu com sóc de desastrós amb els horaris...

dilluns, 27 de desembre del 2010

Conferència "La Sibil·la, patrimoni de la Humanitat" a Deià


Per celebrar la Diada de Mallorca i la declaració de la Sibil·la com a patrimoni de la Humanitat, l'OCB de Deià hem organitzat aquesta conferència... si no hi veniu, no demaneu pietat lo jorn del judici!

Molts d'anys!





Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga;
ara que les fulles ballen danses al racó;
ara que els carrers estan de festa;
avui que la fred du tants records;
ara que sobren les paraules;
ara que el vent bufa tant fort;
avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
per saber que estàs al meu costat...

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces al meu cos.
I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú.
Són petits detalls tot el que em queda,
com queda al jersei un cabell llarg!
Vas dir que mai més tornaries;
el temps pacient ha anar passant...
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure't,
quan la nit es fa més neta,
quan m'abraço al teu cos.
I les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.