Narcolèpsia

He observat que des de fa uns mesos, algú comenta es posts d'EGB pitjant compulsivament es botó "m'he adormit llegint-lo". 

No vos confongueu: enfora de retraure-li (entenc que molts des meus escrits són altament soporífers) vull agrair-li sa seva fidelitat i persistència. Mem si avui, que li dedic es blog, pot per fi pitjar "m'agrada" i anar-se'n a dormir a n'es llit; fer-ho sempre damunt es teclat ha de ser incomodíssim. 

La Reforma Laboral o el funeral dels drets laborals

Sense cap mena de dubte la Reforma Laboral és una de les mesures del nou Govern que més marcarà les nostres vides, però sabem realment en què consisteix? Descobrim-ho!

ACOMIADAMENT MÉS FÀCIL I BARAT

• Es rebaixa la indemnització d'acomiadament improcedent o sense causa. Desapareix la indemnització de 45 dies per any, que passen a ser 33 (màxim 24 mensualitats) i s'eliminen els salaris de tramitació.

• Es permet l'acomiadament col·lectiu o objectiu si l'empresa redueix les vendes o la facturació durant nou mesos, encara que no hi hagi pèrdues. Això fa que pràcticament el 100% dels treballadors puguin ser acomiadats amb 20 dies d'indemnització per any treballat, amb un màxim de 12 mesos.

• S'elimina l'Autorització Administrativa de l'autoritat laboral per als acomiadaments col·lectius EROs, per la qual cosa l'empresa pot acomiadar directament a desenes o centenars de persones.

• Facilita l'acomiadament per absentisme: et poden acomiadar per faltar 9 dies en dos mesos, encara que sigui per malaltia o causa justificada.

NO ES REDUEIXEN LES MODALITATS DE CONTRACTE

• Es crea un nou contracte que poden emprar el 95% de les empreses, que consagra el lliure acomiadament sense motius ni indemintzació durant el primer any. Més temporalitat i més precarietat.

• El contracte a temps parcial es modifica per poder fer hores extraordinàries; és a dir, te contractaran per 4 hores i faràs les que digui el teu cap, amb les cotitzacions i prestacions a l'aire.

AFECTA LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, DEVALUANT ELS CONVENIS COL·LECTIUS

• L'empresa pot deixar d'aplicar el salari o les condicions laborals del conveni mitjançant un arbritatge obligatori.

• Si l'empresa pressiona els representants, poden modificar el conveni del sector per a imposar un salari més baix, fins el salari mínim interprofessional;  augmentar la jornada; o modificar qualsevol dret laboral. Qualsevol empresari pot negociar un conveni a la seva empresa amb pitjors condicions per als seus treballadors de forma legal.

• Els convenis perden la seva vigència 2 anys després de la seva data de finalització; després quedes a mercè de les condicions mínimes de l'Estatut (per exemple, el Salari Mínim Interprofessional, de 641€). Fins ara, si no hi havia acord, el conveni mantenia la seva validesa.

FLEXIBILITAT INTERNA

• Facilita a l'empresari la modificació unilateral de la jornada, de l'horari, el sistema de rendiment i/o les funcions, entre altres condicions laborals.

• Permet suspendre o reduir temporalment la jornada de treball, sense autorització administrativa.

DIFERENCIA LES POSSIBILITATS DE TROBAR FEINA

• Dificulta la contractació d'aturats que no cobrin prestació.

CONDENA ELS JOVES A L'ATUR O A FEINES DE MALA QUALITAT

• Nou contracte d'aprenentatge desvinculat de la Formació.

• Contractes a temps parcial amb manco drets i cotitzacions.

FACILITA L'ACOMIADAMENT DELS TREBALLADORS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

• Se'ls pot aplicar les mateixes causes d'acomiadament establertes per a les empreses privades; així es podran acomiadar els treballadors fixos que han accedit per oposició o per concurs-oposició. Només cal que es compleixin les previsions pressupostàries durant nous mesos, cosa que comprèn la totalitat dels treballadors fixos de totes les Administracions i entitats del sector públic. I s'anuncia una regulació de dimensionament del sector públic per aplicar aquestes mesures als funcionaris de carrera.

Per tot això demà diumenge 19 de febrer a les 12h hores hem d'omplir la Plaça Espanya de Palma en contra d'aquesta Reforma, feta a major glòria de la patronal i en contra dels drets dels treballadors.

Segons en Bauzá, aquest és el teu poble

Antic topònim	Proposta de topònim
Alaró	Alerón
Banyalbufar	Cuerno al soplar
Bunyola	Buñuela
Caimari	Perro y María
Campanet	Campanillo
Capdellà	Cabeza de Allí
Capdepera	Cabeza de Pera
Capocorb	Cabeza o Cuervo
Cas Concos	Casa de los Tíos
Can Picafort	Casa de Picafuerte
Cas Català	Casa del Separatista
Consell	Consejo
Deià	Decía
Es Secar de la Real	El Secadero del Real
Escorca	Se Carcome
Fornalutx	Horno Allutx
Lloseta	Losita
Lluc	Lucas
Llucmajor	Lucas Mayor
Manacor	Mano en el Corazón
Massanella	Demasiado en Ella
Monestir de Cura	Monasterio de Sana
Peguera	Ganas de Pegar
Platja des Trenc	Playa de la Quebradura
Pollença	Pollo Lanza
Port des Canonge	Puerto del Canónigo
Puigpunyent	Monte Punzante
Randa	Puntilla
Santa Maria	Se Daría Cuenta
Sencelles	Sin Ellas
Serra d'Alfàbia	Sierra de la Tinaja
S'Esgleieta	El Espantito
S'Estanyol	El Estanquito
Sineu	Sí, Nieve
Tomir	Te lo Miro

Bon Nadal!!

NADAL

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres-

i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                                         Joan Salvat i Papasseit

Sri Lanka s'escriu separat

Aquesta darrera crònica, sa de s'estada a Sri Lanka, l'escric ja des de son Bauçà. A s'antiga Ceilan hi fèiem un turisme més tradicional i m'era més difícil connectar-me a un ordenador durant es temps necessari. Però diuen que més val tard que mai, així que aquí la teniu.

CONSIDERACIONS GENERALS

Visitau Sri Lanka; jo vos ho recoman ferventment. Amb una capital que se diu Colombo, just podria ser superat per un país sa capital des qual se digués "Jéssica Fletcher".

Es budisme, quan és religió "oficial/majoritària", és xungo. Ni en Richard Gere me farà canviar d'opinió.

No pos a n'es relat ses stupes o budes que vàrem visitar, per incapacitat memorística i no avorrir-vos amb una permanent repetició. De totes maneres, n'hi ha de vertaderament impressionants.

Es transports públics srilankesos només són aptes per gent amb sa ment oberta i ses caderes estretes.

Un des leitmotivs nacionals srilankesos és s'enorme diferència de tot allò propi amb tot allò indi. Si els ho demanau, sa seva cuina, es seu clima, sa seva fauna, sa seva flora... són completament oposats a sa cuina, es clima, sa fauna, sa flora... de l'Índia. Si anau a ses dues bandes veureu que (se) menteixen.

El 1960, Sirimavo Bandaranaike se va convertir en sa primera dona que va ocupar un càrrec de primera ministra en tot el món.

Sri Lanka és es país no occidental que ha tengut es període més prolongat de democràcia multipartita amb vot universal (des de 1931).

Segons sa llegenda, en ser expulsats de l'Edén, Sri Lanka fou sa primera terra que va trepitjar n'Adam.

Na Cris i jo no tenim sa capacitat d'en Joan i na Francisca per memoritzar es noms cingalesos, així que vàrem decidir batejar-los tots amb noms mallorquins. Com que d'aquí anys mos farà gràcia recordar-los, en deix aquí constància: en Manuel, en Dientes, en Blai, na Blaia, en Mudito...

SIGIRIYA

Després d'una mortífera cadena d'autobusos/capses de sardines des de Colombo, vàrem arribar a sa zona Sigiriya, a n'es centre de Sri Lanka. Una plana d'arrossars, un regal a sa vista!

El primer dia vàrem visitar Sigiriya, que és una muntanya escarpadíssima per tots es costats amb una ciutadella milenària a n'es cap curucull; una mena de Machu Pichu srilankès. Superats es meus vertígens, sobretot durant sa pujada (ses escales estan penjades sobre es penyals-segats), ses vistes eren una passada i ses ruines bastant impressionants, allà dalt isolades. A més, sa seva història és prou encisadora: l'any 477dC en Kasyapa, fill del rei Dhatusena, va assassinar son pare i va usurpar es tron que per dret corresponia a n'es seu germà Mogallana. En Mogallana va fugir a l'Índia, jurant venjança. Allà va armar un exèrcit amb sa intenció de retornar i recuperar sa corona. Sabent que es retorn d'en Mogallana era inevitable, en Kasyapa va construir el palau a n'es cim des Sigiriya, com a fortalesa inexpugnable. En Mogallana finalment va arribar i va declarar sa guerra a n'es seu germà; ets exèrcits d'en Kasyapa, que no volien un rei parricida, varen deixar ses armes enterra; veient que sa cosa se li posava molt negra, en Kasyapa se va suiccidar tirant-se sobre sa seva espasa, a n'es més pur estil Àiax.

Veient aquests embulls reials, n'Urdangarín pareix en Gandhi!

Nivell de recomanació: 10

SAFARI

Pujats a un jeep a n'és més pur estil safari, vàrem visitar un des nombrosos parcs naturals de Sri Lanka. Apart de sa impressionant varietat animal i vegetal, vàrem poder veure una manada d'elefants lliures. Molt impressionant.

Nivell de recomanació: 8

ANURADHAPURA I POLONNARUWA

Ruines de les antigues capitals de Sri Lanka. Es fet que es sòtils fossin vegetals (palmes, fustes...) fan que actualment (excepte honroses excepcions) només se conservin bases i pilars, així que no espereu un Partenó. Més aviat camps immensos plens de columnes.

Nivell de recomanació: Anuradhapura 3; Polonnaruwa 8.

KANDY

Segons es srilankesos, és sa segona ciutat més hermosa del món. És guapa, però entre tu i jo, tampoc n'hi ha per tant... però què pot dir un que és de Deià?

Es seu encant se basa sobretot en una forta influència colonial, un llac molt gran a n'es centre i una copiosa vegetació.

Vos en recoman especialent es jardí botànic (antics jardins reials): una passada, amb una quantitat d'espècies inimaginables. Això sí: alerta amb ses pinya-rates i ets homos que te persegueixen amb escorpins per a què t'hi facis fotos.

Nivell de recomanació: 6

NUWARA ELIYA

Nuwara Eliya és a quasi 2.000m d'altitud, sa qual cosa la fa ideal per dues coses: es conreu de te i sa pulmonia triple.

Ses plantacions de te són impressionants: muntanyes i muntanyes sembrades per totes ses seves vessants. Evidentment no tot hi és idílic: totes són propietat de multinacionals estrangeres, que paguen es jornals des treballadors a preu de patató. Es primer món explotant es tercer món, un clàssic.

Però a Nuwara Eliya pots aprofitar per realitzar una de les excursions més hermoses que he fet mai: el Worlds End. Després d'una caminada bastant senzilla (no més de 3 hores i a peu relativament pla) arribes a n'aquest particular Finisterre srilankès: un tall recte de sa muntanya amb quasi un quilómetre de caiguda lliure. No apte per gent amb vertigen com jo.

Nivell de recomanció: plantacions de te -1; Worlds End 10.
ELLA

Des d'aquest petit poblet, una mica més al sur que Nuwara Elya i sobretot a una altura més reconfortant, vàrem fer dues excursions bastant xules: a una gran cascada, on me va mossegar per primera vegada una sangonera -preciós record-; i una muntanya anomenada Little Adam's Peak. Vàrem deixar de banda es gran Adam's Peak, som uns peresosos.

Nivell de recomanació: 6

TANGALE

Sa platja. Aquí vàrem descobrir que sa vida, engronsant-te a una hamaca davant la mar, és bastant agradable. Però na Cris i jo vàrem descrobrir que Sri Lanka és terra de pedres de santa Llúcia; embriagats i en plena orgia recol·lectora na Cris i jo vàrem vendre repetidament sa nostra ànima a canvi d'una pedra més. Només jo n'he duit 488 cap a terres mallorquines, acompanyades d'una fantàstica insolació. Si has de recol·lectar qualsevol cosa a sa platja durant hores recorda que ni una bona crema solar te salvarà.

Nivell de recomanació: 14

GALL

Fortalesa portuguesa-holandesa-britànica, és una ciutat europea enmig de Sri Lanka. Passejar-hi, sobretot quan ja comences a tenir una morriña considerable, és una autèntica delícia.

Nivell de recomanació: 8

RETORN

Anar de Gall a Colombo va ser una autèntica odissea: vàrem agafar un taxista que tot es temps feia capades. Tement una becada definitivament que mos conduís cap a sa cuneta, vàrem decidir posar en marxa tota sa nostra imaginació despertadora: des de ensenyar-li emocionadíssims tots ets animals que vèiem a cantar flamenc palmejant alegrement. Vàrem sobreviure i riure. Sempre és una bona combinació, però vàrem passar una penada.

Au idò, viatge contat, viatge acabat. A Sri Lanka mos vegem tots plegats. Amén.

Dedicat a na Cris, na Francisca i en Joan, per tots es moments compartits.

Fent s'indi (3a part): sa vida a Kerala

Donde fueres, haz lo que vieres

Sempre que viatj intent aplicar aquesta màxima castellana... així que he defugit es tòpics comportaments turístics i he mirat de conèixer com se viu a l'Índia, almanco tant com sa situació permetia. Ja vos vaig explicar que Kovalam és una espècie de Magaluf, així que aquesta tasca se presentava àrdua; però na Francisca ja fa vuit anys que hi ve i m'hi ha pogut ajudar molt. A més, quan dic una espècie de Magaluf me referesc a primera línia de platja, perquè just després comença una mena de medina musulmana medieval, amb carrerons unipersonals enfangats de recorregut laberíntic i nombrosos atzucacs, amb tendes que tot i tenir majoritàriament un gènere souveniresc ja recorden més un bazar oriental que no sa Beer Strasse de s'Arenal. I verd, i cocoters. Molts de cocoters, que viuen en simbiosi amb es corbs.

Dit i fet, aprofitant que duia uns cabells que feien por, tot d'una que vàrem arribar vaig anar a una perruqueria i me vaig tallar "Kerala style". És es pentinat de tota la vida "cabells curts i retxa a un costat", però aquí esdevé llei. No he gosat deixar-me els mostatxos "Burt Reynolds", que aquí causen un incomprensible furor. Sóc obert, no un temerari.

Hem fet altres compres de tipus autòcton: en Joan va anar a s'oculista i s'ha fet unes ulleres noves, i na Francisca va acudir a s'odontòleg.

A més, gràcies a na Francisca, que me sol presentar com "my other son", he conegut molta gent. I això és el que te fa ser més "de veres" a un lloc.

Sa gent d'aquí

Kovalam és un lloc estrany, ja que atreu gent d'arreu de l'Índia, sota es miratge des manà turístic que certament evita sa misèria que m'han dit que veus a altres bandes del país; així hi trobam keralans, però també tibetans, del Caixmir, del Punjab, etc. A més, és un lloc de vacances tant per "occidentals" com per autòctons, i també desitjat pes viatges d'estudis de sa zona. I no mos hem d'oblidar dets exhippies que -supòs- hi varen arribar ets anys 60 cercant sa pau.

Aquest curiós amalgama confereix una pintoresca i interessant escena, que té en s'anglès una mena de llengua franca en un ambient majoritàriament malayamoparlant (s'idioma autòcton, que per no ser no és ni indoeuropeu, completament impermeable a s'oïda mallorquina).

No m'he integrat a bastament dins es seu món per veure fins a quin punt perviu es tema de ses castes, però sí sé que sa majoria des treballadors té una pell més obscura que sa des propietaris, que a vegades sí són brahmins. Na Francisca me va dir que una de ses raons que se donava a s'increment des culte cristià (que conviu amb l'hindú -majoritari-, el musulmà i el budista) és, a més de s'història (Kerala fou colònia portuguesa), sa possibilitat de fugir des rígid esquema social tradicional, que encara perviu. Més enllà de s'antropologia, un no pot morir sense veure una església cristiana índia: benvinguts a n'es triomf des kistch. I res que vos imagineu arriba a sa sola de ses sabates de sa realitat.

Com moure-se

Per desplaçar-te pots emprar es bus (n'hi ha bastants), un rickshaw (una mena de carricotxo híbrid entre sa moto, es sidecar i es turisme; es reis des serveis discrecionals) i taxi (s'opció més còmode i emprada per uns petitburgesos com noltros...). Triïs allò que triïs, has de saber una cosa: piten, i no aturen. És sa seva norma de conducció: si pites, pots fer allò que vulguis. Després de passar una penada vegent com es nostro taxi adelantava un rickshaw mentre per s'altre carril venia un camió (era s'únic preocupat, es conductor sabia que podia perquè havia pitat abans de fer-ho i sa resta li havien contestat pitant d'aprovació), vaig arribar a sa conclusió que se regeixen per un complicadíssim codi de comunicació que mai podria entendre. Així que vaig decidir lliurar sa meva ànima i es meu cos a n'es clàxon mentre fos per terres índies.

D'excursió

Amb taxi vàrem travessar Kerala i vàrem anar a Tamilnadu, s'estat des costat. Allà vàrem visitar es palau des reis de Kerala, més o manco de fa 500 anys; un temple hindú impressionant i en plena efervescència litúrgica (sabíeu que a més de ses sabates ets homos mos hem de llevar sa camiseta? ses dones no, per si vos ho demanàveu...); i es poble pesquer de Kanyakumari, davant es qual hi ha un illot amb una estàtua gegantina, estil sa de la Llibertat de Nova York, però en déu d'aquí. Bastant impressionant, però basta veure-ho d'enfora: sa visita en vaixell és eterna, i com que és un lloc de peregrinació autòctona i d'indis n'hi ha molts, has de fer unes coades.



En Joan i na Cris s'han mogut una mica més (Trivandrum, un lloc de cria d'elefants) però jo sempre tenia cleanning day... com vos deia a sa passada crònica, death day!

I on vagis, mallorquinitza

Ja que en Joserra i sa seva troup de maleantes mos desmallorquinitzen s'illa, vàrem pensar que no estaria de més mallorquinitzar l'Índia. Quasi mil milions d'aliats no estarien malament!

Només vos diré que es centre Hotel California ja té es menú en català (i en castellà, mos ho va demanar es propietari) i que, després d'unes classes a n'es cuiner, en aquest menú hi ha coca de trampó (majorcan pizza) i tumbet. Thumbath, transcrit per un malayalamoparlant. 120 rúpies (1'70€). No és pagat, no trobau??

Demà ja partim cap a Sri Lanka, així que s'acaba això de fer s'indi. Però no ses cròniques, que encara queden 15 dies de viatge. Seguirem!!

Aprofit per dedicar es post i donar es molts d'anys a na Glòria, sempre tan constitucional!!

Fent s'indi (2a part): Tractament

Un dia qualsevol... sempre saps quina hora és

Es tractament ayurv que seguim a s'Hotel California és bastant dur, però he de reconèixer que des que vàrem arribar han desaparegut ses agrures, he perdut uns quants quilos i me sent molt més flexible i àgil. Tot té un preu, però també una recompensa!!

Mos aixecam a les 6:15 perquè a les 6:30 tenim classe de ioga. Diríem que he passat de tenir sa flexibilitat des pal d'una fregona a poder-me doblegar amb s'elegància d'un rinoceront. És un progrés. Això sí, ja puc fer sa majoria de ses moviments, i som es rei de sa "salutació a n'es sol"! Avui es mestre m'ha felicitat!

A les 8:30 tenim massatge. N'hi ha de diferents tipus, però sempre consisteixen en untar-te tot es cos amb oli calent. Però oblidau-vos de ses agradables carícies des massatges en cadena que mos fèiem a n'ets escoltes: massatge és sinònim de dolor. Te col·loquen es músculs i fan que ses essències amb què mesclen ets olis penetrin a sa pell vulgui o no vulgui sa teva anatomia. M'han trepitjat, fregit, ficat es dits fins s'os... però quan acaba aquesta hora de tractament, increïblement, te trobes bé. Segur que té a veure amb so síndrome d'Estocolm!

Després des massatges t'has de dutxar a fons, per tal de llevar-te tant d'oli com puguis! Crec que mai havia anat tan net!

A les 10:00 berenam: sucs i ensalada de fruita. Una autèntica passada!!!

A les 11:00 en Joan i na Francisca fan Kalari, s'art marcial de l'Índia i precursor des kung fu. Jo en vaig fer una classe, però tot plegat era massa i ho vaig deixar. Enlloc d'això vaig a caminar una hora per sa platja.

A les 15:00 toca massatge/tortura i dutxa una altra vegada. Ni sa calba de Mr Propper ha estat tan neta!!

A les 16:30 dinam. Suc, arròs i verdures. I poc!

A les 17:30 vaig a caminar una altra hora per sa platja.

A les 20:00 sopam. Puré, arròs i verdura.

Durant sa jornada he de beure dos litres d'aigua calenta, que amb es temps te lleva sa set manco que si fos aigua de la mar.

Cleanning day


Això és un dia normal, és a dir, si no anam d'excursió o mos toca "cleanning day". Ahhh, es "cleanning days"... Vet aquí el quid de la qüestió! Aquests dies, a n'es quals més aviat anomenaria "death days", prens una pastilla màgica amb uns inigualables poders laxants. Evidentment durant aquest dia no pots allunyar-te més de 15m des bany, i tampoc pots menjar res. I jo ja en duc 5!!! Això sí, durant aquestes jornades de reclusió forçosa he pogut llegir 4 llibres, escriure-vos un munt de postals i redactar aquestes cròniques!

Bé, crec que per avui ja vos he marejat a bastament!! Mem si demà puc escriure una mica més sobre sa meva vida aquí! Ara toca cantar... welcome to the Hotel California!!