Deu fer cosa d'un mes me varen demanar que escrivís aquest article d'opinió per al Diari de Balears en nom dels JEN. Ha tardat una mica a sortir, però més val tard que mai. Què vos pareix?
Fa temps que des dels JEN-PSM avisam del perill d'involució autonòmica; les declaracions del president Zapatero al Financial Times amenaçant de tutelar econòmicament les CA o les d'Aznar i González Pons afirmant la inviabilitat del sistema i la necessitat de retornar competències a l'Estat ens estan donant la raó. I sense pretensions sibil·lítiques, encara ens atrevim a dir que en plouran de més madures: amb el bonisme del PSOE o amb la versió bèstia del PP, s'intentarà recentralitzar Espanya i fer de les autonomies ens gestors sense capacitat de decidir.
Evidentment, no és la primera ofensiva espanyolista que patim: la dreta i l'esquerra espanyola se solen posar d'acord a l'hora de defensar l'essència pàtria (seva). Exemples en tenim molts: la LOAPA els anys 80, la Llei de partits a principi de segle o els pactes de govern a Navarra i al País Basc més recentment. Amb l'excusa de la crisi van i aniran llançant missatges que calen i calaran a certs sectors, com a preludi de l'atac final.
A més, atacar les autonomies és sucumbir a les tesis més neoliberals, actitud habitual en un PSOE que ja és poc més que "PE": el gruix de la despesa autonòmica es destina a sanitat, educació i serveis socials. És aquesta despesa que volen limitar?
El gran malgastador de l'Estat és l'Estat: el deute públic a Espanya està al voltant del 75% del PIB, mentre que el deute de les autonomies només n'és el 10%. L'Estat no ha fet els deures: no ha eliminat els ministeris de les competències transferides, manté un sistema provincial completament obsolet i perpetua una administració mastodòntica i improductiva. I són els dos partits majoritaris en l'àmbit estatal els que van crear la desraó territorial que entronitzà el "café para todos".
Que un president amb el mal currículum econòmic de Zapatero s'atreveixi a dir que ha de tutelar els comptes del nostre país em fa riure. On podríem ser si hagués assumit abans que estàvem en crisi? On podríem ser si la milionada del pla E s'hagués invertit en economia productiva i no en allargar l'agonia del sector de la construcció? Què podríem fer ara amb els 2.500€ per fill o els 400€ que va donar a tothom, ho necessitàs o no? Què podríem fer ara amb els doblers que es recaptava amb l'impost de patrimoni abans d'eliminar-lo? Aquestes mesures per ventura li han permès guanyar eleccions, però han fet que la crisi global hagi penetrat en el moll de l'os de l'economia espanyola.
Del PP ni en parlem: resulta còmic rebre lliçons de gestió d'un partit incapaç d'evitar que els càrrecs que col·loca en els executius saquegin els comptes públics. Evidentment, hem de treballar per fer front a la crisi, però no acceptarem altra tutela que la dels nostres ciutadans. El jovent dels Països Catalans posarem peu fiter a qualsevol intent recentralitzador, i per això necessitam que a les pròximes eleccions autonòmiques i locals els partits sobiranistes obtenguin un paper decisiu i no deixar el nostre govern en mans de partits-sucursals. I si segueixen pel camí de no acceptar-nos, de negar-nos el dret de comandar a ca nostra, que no passin pena, podem partir d'aquesta Espanya que tanmateix mai no ha mirat amb gaire bons ulls la seva diversitat nacional; no és de bona educació quedar on no et volen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada