Es vint-i-sis és un nombre natural que segueix a n'es vint-i-cinc i precedeix a n'es vint-i-set. S'escriu 26 en xifres àrabs, XXVI en ses romanes i 二十六 en ses xineses.
És es nombre atòmic des ferro.
Segons sa cronologia jueva, Déu va donar la Torà a sa 26a generació des de sa creació.
És sa quantitat de lletres que té s'alfabet anglès.
Designa s'any 26 i es 26 aC.
I és, si no arrib a centenari, es darrer des meus anys que tendrà una sola vocal; i el vull compartir amb tots voltros!!!
Els llums s'han apagat, han tret el pastís.
Aplaudien els pares, els tiets i els amics,
tots alhora, agrupats en un únic crit:
que demani un desig,
que demani un desig!
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del mejador.
Un segon, dos segons, tres segons, quatre... i cinc!
Els teus ulls que cavalcaven buscant un desig;
les espelmes cremaven i alguns dels amics t'enfocaven amb càmares de retratar;
una veu comenta: que guapa està!
I jo en el fons m'acabava el culet de la copa
decidit a trobar un raconet adequat
per fer-me petit, petit...
del tamany de una mosca,
del tamany de un mosquit!
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern i confeti aixafat.
I esprintar maleint la llargada dels meus nous passets;
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just abans que no em mengi el collons de gatet;
i escalar les sanefes del teu vestit;
i falcar el peu esquerre en un descosit;
i arribar-te a la espatlla i seure en un botó;
i agafar un pèlet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final;
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
I ja dins del desig veure si ha ha bon ambient.
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat.
Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fent-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en un núvol de somnis que tens a l'abast,
i altres que ho sento però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquila on desapercebut
estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Aniversari, de Manel
I ara un moment manco cultureta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada