Dia de la poesia en català al facebook

Resulta que avui és el dia de la poesia en català al facebook; i trescant trescant he trobat un poema desconegut al perfil d'en Guillem Colom, apreciat en la vida, admirat en la lluita i mestre en la dinamització; és de na Maria Mercè Marçal i xerra d'allò que som, una col·lectivitat. El mallorquí em va bastant bé per l'omnipresència del "som" en tots els nombres de la primera persona: jo som en tant que nosaltres som, perquè només em definesc en la relació que establesc amb tots vosaltres. I amb tots vosaltres vull remar, amb vosaltres ser bruixa.

Canço de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol