Avui es vendran roses i bombons a dojo, i la gent celebrarà el(s) seu(s) amor(s). Tot i que això suscita crítiques, què voleu que vos digui? És cert que la gent hauria de demostrar la seva estima dia a dia i no quan ho marca el calendari, i que no fa falta fer-ho a cop de talonari... però benvingut sigui el dia en què es fa, i millor gastar els doblers en això que en donacions al PP (per exemple...)!
Però qui era aquest sant personatge que tan bé es duu amb el pagà Cupido?
Valentí era un sacerdot que devers el segle III dC exercia a Roma. Per aquells llavonses governava l'emperador Claudi II, que en un atac de romanticisme va prohibir la celebració de matrimonis entre els joves, ja que segons ell els fadrins sense família eren millors soldats (deu fer millor morir si no estàs pensant en la tropa de churumbeles que deixes horfes). El sacerdot va considerar que el decret era injost (que diria el meu professor d'Història de l'Art) i va desafiar l'emperador: celebrava en secret matrimonis per a joves folls d'amor. A partir d'aquí la consagració de Valentí com a patró dels enamorats.
L'emperador Claudi se'n va entèmer, i en una demostració de magnimitat i estima a la demostració de tendresa del seu posteriorment santificat súbdit, va donar ordre d'empresonar-lo, martiritzar-lo i executar-lo el 14 de febrer del 270 dC. La jove Júlia, agraïda al sant, va plantar un ametller de flors rosades devora la seva tomba. D'aquí que, fins a la irrupció de la rosa, l'ametller sigui el símbol de l'amor durador.
Després varen venir les cartes d'amor, i altres petits doiets. Fins arribar al dia d'avui en què el protagonista és el Corte Inglés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada